Publicado 19/06/2019 18:09CET

AMPLIACIÓ:L'Ebre va perdre un 4% del PIB entre 2011 i 2016 mentre que la majoria de territoris del país creixien

Un lleuger creixement entre 2014 i 2016 no va compensar el greu declivi de la construcció i la indústria dels primers anys de la crisi

ACN

Tortosa.-L'evolució econmica a les Terres de l'Ebre entre 2011 i 2016 va ser "dramtica i diferencialment negativa" en comparació amb altres territoris de Catalunya. El PIB en aquest període va patir un davallada del 4% mentre que creixia un 2% a Ponent o més d'un 7% al Camp de Tarragona. Entre 2011 i 2014 es va registrar un declivi tan gran, del 9% al PIB, que ja no es va poder contrarestar amb la recuperació dels dos anys següents, quan el PIB va créixer un 5,5%. El decreixement de la construcció (-2,7%) i la indústria (-3,9%) van ser els principals motius. Els experts adverteixen que la regressió demogrfica maquilla la recuperació del PIB a l'Ebre i insisteixen en la necessitat d'un model de "governana" que fomenti les potencialitats del territori.

L'estudi del qual es desprenen les dades ha estat elaborat per la Ctedra d'Economia Local i Regional de la URV. S'ha fet amb la informació oficial de l'Idescat i per aix s'acaba la comparativa, de moment l'any 2016, quan el PIB territorial de les Terres de l'Ebre era un 4% inferior al d'abans de la crisi, mentre que la resta del país ja havia evidenciat un creixement i una recuperació. La causa principal de la desacceleració de l'economia ebrenca es deu al declivi del 9% del PIB entre 2011 i 2014, tot i que els comportaments van ser diferenciats a les quatre comarques del territori. Per exemple, mentre en tot el període avaluat, a la Terra Alta el PIB creixia un 12,8%, a la Ribera d'Ebre descendia un 12,1% o al Montsi 4,1%. L'efecte capital i l'especialització en serveis va mantenir l'economia del Baix Ebre estable (-0,8%). El PIB per cpita va arribar a baixar per sota dels 21.000 euros el 2014 per va incrementar als 22.626 euros el 2016. Tot i així són xifres molt inferiors a les dels territoris de referncia. Per exemple, és un 11% menys que el PIB per cpita de Ponent. A més, com ha advertit el catedrtic Juan Antonio Duro, aquest increment est relacionat amb la davallada demogrfica que han experimentat les quatre comarques en els últims anys. La caiguda de la població ha estat superior a la baixada del PIB. També el creixement del PIB per cpita s'atribueix a la pseudo-taxa d'ocupació que ha crescut, perqu la productivitat ha caigut "clarament", com es remarca en l'estudi. "Creixem, per la productivitat no tira i tenim el problema demogrfic per s'ha compensat en la creació d'ocupació. Llums i ombres", ha resumit Duro. "Tenim els elements qualitatius que no estan resolts", ha afegit. Els experts de la Ctedra de la URV insisteixen que cal canviar el model econmic ebrenc perqu té potencial i que cal convncer la Generalitat resolgui la seva "problemtica diferencial". "Ens hem de posar mans a l'obra per treballar en la governana perqu en aquests moment no est preparada. El territori pot ser la punta de llana per fer-ho com es fa en altres territoris", ha defensat el catedrtic. Recuperació desacceleradaEl darrer butlletí trimestral, del primer trimestre d'enguany, certifica el creixement de l'economia de les Terres de l'Ebre per també una certa desacceleració respecte el trimestre anterior, donat en bona part per l'efecte estacional del sector serveis i la tardana Setmana Santa que far comptabilitzar els nous contractes turístics en el segon trimestre. Així el nombre total d'afiliats a la Seguretat Social els tres primers mesos de l'any va ser de 52.670, és a dir, 490 afiliats més que el trimestre anterior, un 0,9% més i 1,5 punts percentuals menys respecte el període anterior. Les Terres de l'Ebre acumulen ja 20 períodes consecutius amb creixements interanuals positius i en aquest últim període ha estat liderat per la construcció (5,9%) i la indústria (2,8%). Parallelament latur ha continuat baixant fins a una taxa del 9,3%. El nombre total d'aturats a les comarques de lEbre s'ha situat en 9.736, és a dir, 925 menys que en el primer trimestre del 2018.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés