Publicat 27/04/2017 15:06

AMPLIACIÓ:L'Audiència absol del delicte d'estafa l'empresari condemnat per assassinar la dona d'una rajada de trets a Girona

Bernard Andrighetto s'enfrontava a 4 anys de presó per pagar mercaderia per valor de 61.000 euros amb pagarés sense fons

ACN

Girona.-L'Audiència de Girona ha absolt del delicte d'estafa l'empresari francès Bernard Andrighetto, condemnat per assassinar la dona d'una rajada de trets a Girona. Per aquest nou cas, que es remuntava a cavall dels anys 2010 i 2011, Andrighetto podia sumar fins a 4 anys més a la pena que ja se li va imposar pel crim (de 18 anys i 9 mesos). Ara, se l'acusava d'haver comprat mercaderia a dues empreses gregues per valor de més de 61.000 euros (bàsicament roba, aixovar i parament de la llar) i entregar pagarés sense fons. El tribunal, però, conclou que no ha quedat demostrat que l'empresari "actués amb la intenció d'enriquir-se il•lícitament" ni tampoc que aparentés "una falsa solvència" quan va entregar els pagarés. De fet, l'Audiència va més enllà i subratlla que, fins i tot, no s'ha acreditat que Andrighetto sabés que "no disposava dels fons suficients com per fer front a les factures".

L'empresari francès afincat a Girona ja està complint una pena de 18 anys i 9 mesos per haver mort la seva dona a trets. Un crim que va tenir lloc el 17 d'octubre del 2011, a la casa que el matrimoni compartia a la casa del barri de Palau de la ciutat.Ara fa pocs dies, però, Andrighetto va tornar a passar per la sala de vistes. En aquest cas, se'l jutjava per una estafa que es remuntava entre els maig del 2010 i l'abril del 2011. Aleshores, l'empresari encara era propietari de la cadena de botigues 'Splaff'. Uns establiments semblants a un 'Tot a 100' que poc després van fer fallida i, per als quals, Andrighetto havia protagonitzat anuncis sonats (fins i tot, apareixent despullat en pancartes).El fiscal i l'acusació particular sostenien que, durant aquells mesos, l'empresari va comprar mercaderia a dues empreses gregues sabent que no la podia pagar. Bàsicament es tractava de roba, aixovar i parament de la llar. Les dues factures de les comandes s'enfilaven a més de 61.000 euros (una era de 38,456 i l'altra, de 23.256). Cap d'elles, però, es va arribar a cobrar, perquè els pagarés que va entregar Andrighetto no tenien fons.Atrapat per la crisiL'empresari, que s'enfrontava a 4 anys de presó i a pagar 1.800 euros de multa, va sostenir al judici que en cap moment va voler estafar les dues empreses gregues. Simplement –va dir- es va veure atrapat per la crisi, es va arruïnar i no va poder abonar les factures. I com que pensava que remuntaria, emetia pagarés perquè creia que podia fer front als deutes.Ara, la Secció Tercera de l'Audiència de Girona ha sentenciat l'estafa. I ho fa fet a favor de l'acusat, perquè en aquest cas l'ha absolt. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, conclou que Andrighetto no va actuar amb intenció "d'enriquir-se de manera il•lícita".El tribunal, a més, recorda que el representant de les dues empreses gregues va reconèixer que va ser ell mateix qui va oferir el seu producte a l'acusat, i que ho va fer perquè les empreses d'Andrighetto a França "eren molt bon negoci". "Es descarta que l'acusat emprés cap engany o artifici per atreure les hipotètiques víctimes del suposat delicte", recull la resolució. L'Audiència també considera que "no és estrany" que l'acusat signés pagarés a 90 dies i que no abonés les factures al comptat, ja que aquest primer procediment "és molt més freqüent en usos mercantils". No paga perquè l'empresa fa fallidaA més, la sentència considera que va quedar acreditat durant el judici que l'empresa d'Andrighetto va fer fallida i que això va impedir-li pagar les factures. "Existeix una causa lícita, per més que desafortunada, que justifica l'impagament i és el fet que els bancs tallessin el finançament a les empreses de l'acusat, un fet que va portar-lo finalment a presentar la sol•licitud del concurs de creditors", recull la sentència. D'altra banda, el tribunal considera que l'empresari va intentar reflotar el negoci i que no va actuar com un estafador. "Un estafador és més procliu a fugir amb els diners que ha obtingut de la malifeta que a intentar reflotar les seves empreses, o almenys a intentar liquidar-les adequadament", recull la Secció Tercera. La sentència, per últim, recorda que Andrighetto va intentar fer front als deutes amb nous pagarés, tot i que no se'n va sortir.

Contingut patrocinat