Entre juny, juliol i agost s'han operat el 36% dels vols de l'estiu del 2019
ACN
Barcelona.-El president de l'Associació de Línies Aries (ALA), Javier Gándara, ha pronosticat un hivern "molt dur" després d'un estiu "nefast" en el sector aeri com a conseqüncia de la pandmia i després que entre els mesos de juny, juliol i agost només s'operessin el 36% dels vols respecte el mateix període del 2019. A més, els nivells d'ocupació han estat molt inferiors, amb una mitjana del 60% aproximadament entre juliol i agost, mentre que només un 20% dels viatgers que va agafar un vol l'estiu passat han repetit aquest any, segons Gándara, que ha demanat mesures al govern espanyol per garantir la supervivncia del sector. En aquest sentit, ha recordat que la IATA estima unes prdues de 15.000 MEUR només a l'Estat.
Gándara ha explicat que a finals del mes d'agost les aerolínies van operar fins a un 55% dels vols respecte el total de l'any passat, per que la mitjana de l'estiu ha resultat ser un 36%. Segons ha afegit, les reserves de cara aquest setembre estan oferint un panorama "desolador" i l'octubre "no pinta gens bé". Ha xifrat l'oferta en un 40% tot i que no s'ha atrevit a fer previsions més enll, del novembre i desembre, davant un escenari tan "voltil". "Els nivells de demanda no estan per sobre del 30% respecte al que van ser l'any passat, tant de bo m'equivoqui", ha dit el president de l'ALA, que també ha subratllat que el més del 80% dels visitants internacionals arriben per via aria.Gándara ha detallat que el comportament ha estat molt desigual entre les rutes domstiques, que han aguantat millor la davallada de passatgers, que les rutes de llarg abast, que han tingut un nivell d'operacions testimonial per les restriccions encara existents. El president de l'ALA ha lamentat també que en el cas europeu les quarantenes anunciades pel govern britnic i d'altres pasos hagin frenat l'activitat i hagi repercutit sobre el nivell de confiana dels viatgers.D'altra banda, Gándara ha celebrat que la UE hagi flexibilitzat la concessió dels 'slots', un fet que permetr a les aerolínies planificar millor els seus trajectes en una temporada d'hivern tan incerta. "És un actiu molt valuós que s'ha anat generant en molt de temps i és el que permet tenir ofertes en condicions normals", ha comentat Gándara en una roda de premsa telemtica per fer balan de l'estiu i tractar les previsions de cara els propers mesos. A nivell europeu, les dades d'Eurocontrol mostren una revisió a la baixa de les previsions, amb menys de la meitat dels vols operats en comparació a l'any passat, i un nivell de recuperació de passatgers inferior a la dels vols.Pla d'ajudes al sector i allargament dels ERTOEl president de l'ALA ha reclamat al govern espanyol un pla d'ajudes per garantir la liquiditat necessria que permeti la supervivncia es les aerolínies. Segons Gándara -que ha lamentat que no s'hagi consensuat un pla únic per a tots els pasos de la UE i que cada estat hagi optat pel seu-, les companyies tenen unes despeses fixes del 50% o 60% mentre no tenen ingressos i ha avisat que aviat hauran de comenar a tornar crdits més els interessos, el que encara implicar un "esfor addicional".A més, ha explicat que el 80% dels treballadors del sector (14.363 al setembre) encara es troben en un ERTO de fora major i ha reclamat que aquesta mesura s'allargui almenys fins Setmana Santa del 2021. Gándara ha posat l'exemple d'Alemanya, que ja els ha prorrogat fins a finals de l'any que ve amb quasi el 100% del ingressos per als afectats. Gándara ha advertit que tenint en compte que la IATA no espera una recuperació equivalent als nivells anteriors a la pandmia fins al 2024 algunes companyies aries podrien optar per "mesures més drstiques" per encarar aquests tres anys i retallin plantilla.Altres reclamacions que ha fet el president de l'ALA, que agrupa la gran majoria d'aerolínies, és un pla més "ambiciós" d'incentius en les tarifes aeroporturies i que fos l'Estat qui l'assumís i no Aena, que com a gestor d'infraestructures aries també a patit una davallada en els ingressos. Ha proposat, per exemple, que sigui sufragat amb part dels fons europeus que ha de rebre l'Estat.
