AMPLIACIÓ:L’Associació de la Guàrdia Civil sosté que a l’IES El Palau va haver delicte d’odi i demana que declarin més testimonis

Publicado 19/7/2019 17:11:10CET

L’entitat recorre l’arxivament de la causa contra una professora i insisteix que va “adoctrinar” els alumnes a favor de l’independentisme

ACN

Sant Andreu de la Barca.-L’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil ha presentat un recurs de reforma contra l’arxivament d’una de les causes amb què s’investigava una docent de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca per suposada humiliació a alumnes fills d’agents del cos. El document, al qual ha tingut accés l’ACN, l’advocat demana que declarin més testimonis per corroborar que la docent va cometre un delicte d’odi i contra la integritat moral l’endemà de l’1-O. El lletrat insisteix que la professora va “adoctrinar” els alumnes a favor de l’independentisme. Alhora, l’advocat sosté que la causa no es pot derivar a la via administrativa perquè els fets són prou greus com per investigar-los per la via penal, i adverteix que la Generalitat “no és imparcial”. La Fiscalia, al seu torn, també ha presentat recurs.

Al recurs, entregat aquest divendres al jutjat d’instrucció número 7 de Martorell, l’advocat només rebat l’arxivament d’una de les tres causes tancades divendres passat, ja que és l’única en què l’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil exercia l’acusació particular. El lletrat, Jorge Piedrafita, reclama que es mantingui oberta la investigació perquè considera que la docent va delinquir davant els alumnes el 2 d’octubre del 2017, quan va debatre sobre el referèndum i l’actuació policial d’aquella jornada. L’advocat, representant d’una alumna filla d’un guàrdia civil, subratlla que durant la investigació el jutge no va citar a declarar cap testimoni per esclarir els fets que haurien passat a l’aula, de manera que lamenta que ha decidit arxivar el cas basant-se només en el relat de la denunciant i de la persona investigada.Al recurs, el lletrat recorda que hi ha hagut altres professors investigats per fets similars. Entre diversos exemples, assenyala que una altra docent va interrompre la classe i va “exigir” als alumnes que baixessin al pati “per defensar la independència”. Lamenta que els fills de guàrdies civils “van quedar assenyalats si no anaven al pati i compartien els posicionaments independentistes”, i assegura que el cap d’estudis va “obligar” tots els alumnes a sumar-se a la concentració.Pel que fa concretament al cas recorregut aquest divendres, l’advocat assenyala que la professora de la seva clienta es va adreçar als alumnes afirmant que no podia impartir classe “perquè la Guàrdia Civil eren uns animals i bèsties que només sabien donar cops”. Segons Piedrafita, la docent va fer aquestes afirmacions “malgrat ser plenament conscient que a l’aula hi havia fills de guàrdies civils, a qui es podia deteriorar la seva integritat”, i li retreu que volgués obrir un debat a l’aula que pogués “crear conflicte” entre l’alumnat. El lletrat de l’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil també remarca que la professora va admetre davant el jutge que havia obert els debats sense el permís de la direcció del centre. En aquest sentit, l’advocat Jorge Piedrafita lamenta que considerés “imprescindible” analitzar a l’aula les votacions de l’1-O, sense parlar del respecte a les decisions judicials i a la Constitució.Alhora, recorda que la noia a qui ell representa va voler abandonar l’aula en sentir-se incòmode, i insisteix que la docent va convidar-la a sortir si ho considerava oportú. L’advocat critica que la docent actués així, diu, “davant alumnes menors d’edat que són en ple procés de formació social i personal, i molts d’ells són fills de guàrdies civils destinats a la caserna que hi ha prop de l’institut”. El lletrat diu que la professora va declarar no saber que una de les alumnes era filla d’un agent, i considera que això ho podrien rebatre els mateixos pares si se’ls cités a declarar.“Tot plegat implica que la investigada, de forma conscient, voluntària i intencionada ha desenvolupat una conducta que, a més de tenir rellevància penal, vulnera els principis rectors del sistema educatiu de Catalunya”, afegeix l’advocat, en referència als “valors de la Constitució, la cohesió, el pluralisme, la convivència, els drets humans i la llibertat de consciència dels alumnes”.Al recurs, conclou que la docent va “adoctrinar” els alumnes perquè es va “aprofitar” del seu càrrec per “inculcar” als nanos una determinada creença sobre els fets ocorreguts l’1-O “sense exposar tots els punts de vista i valors constitucionals d’acatament de les sentències”. Alhora, afirma que se la pot acusar de “proselitisme” perquè va “intentar-se guanyar els alumnes cap a la doctrina de l’independentisme, amb un discurs parcial i adoctrinat, amb l’agreujant de tractar-se de menors d’edat”.Segons el lletrat Jorge Piedrafita, en l’actitud de la professora no pot prevaldre el dret a la llibertat d’expressió respecte altres drets com la integritat moral o la llibertat ideològica sense incitació a l’odi. Considera que en cap cas la docent pot “discriminar un grup per qualsevol circumstància personal o social”, i insisteix en subratllar que, en el cas de l’IES El Palau, hi va haver un delicte d’odi. Assegura que la seva client “va patir por, angoixa i sentiment d’inferioritat” per culpa de l’actitud de la professora. Crítiques al Departament d’EducacióD’altra banda, l’advocat menysté els informes del Departament d’Educació sobre els fets de l’IES El Palau perquè “la Generalitat estava i està sota el control d’un govern independentista, del qual la consellera d’Educació està fugada de la justícia”. El lletrat critica també el president Quim Torra, de qui diu que “té un clar objectiu d’aconseguir la independència a qualsevol preu”. Així, assenyala que la Generalitat “no és un òrgan imparcial”. Al mateix temps, retreu a l’actual conseller del Departament d’Educació, Josep Bargalló, que mostrés a les xarxes socials la seva satisfacció per l’arxivament de la causa sobre els docents de l’IES El Palau. Per tot plegat, demana que els fets de l’IES El Palau els investigui l’Alta Inspecció Educativa del Ministeri d’Educació, o bé un òrgan independent “per tal de tenir una visió objectiva que permeti fonamentar una decisió judicial de tanta importància”.Reclama una investigació penalPer últim, el recurs s’oposa a la conclusió del jutge a l’hora de tancar la via penal i derivar-ho, si fos precís, a la via administrativa . L’advocat de l’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil remarca que el dret penal “protegeix la convivència social davant atacs com els delictes d’odi i contra la integritat moral”, i considera que els arguments del mateix jutge a l’hora de dictar l’arxivament penal de la causa demostren, paradoxalment, que es van cometre aquests dos delictes.Cinc altres casos pendents de l’Audiència de BarcelonaEn paral•lel a les tres denúncies arxivades provisionalment divendres passat –i ara recorregudes per la fiscalia i l’acusació particular-, hi ha altres cinc casos contra professors de l’IES El Palau que són pendents de resolució per part de l’Audiència de Barcelona. El jutge d’instrucció número 7 de Martorell va arxivar-los provisionalment fa mesos, però les acusacions s’hi van oposar i ara és l’Audiència qui ha de decidir si manté o no les causes tancades.A banda d’aquestes vuit denúncies, el jutjat d’instrucció número 3 de Martorell va arxivar un altre cas amb què s’investigava un novè professor de l’IES El Palau. Aquell tancament provisional, però, no va ser impugnat i la causa està arxivada de forma definitiva.