El paer en cap anuncia que se substituiran pels noms de quatre dones i espera que amb aquesta mesura 's'acabi el debat'
ACN
Lleida.-L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat que canviarà 4 noms dels coneguts com a 'carrers franquistes' de la ciutat. Es tracta dels carrers Alcalde Areny, l'avinguda Joan Recasens, el carrer Germans Recasens (posat en democràcia), i el carrer Sangenís Bertran, tots ells posats durant la dictadura. Dels que es van posar en aquest període es mantindrà el carrer Lluís Besa, que segons Larrosa no va participar en l'aixecament del 36 i també es conservaran els carrers Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Alcalde Carmelo Fenech i Alcalde Nadal 'perquè es van acordar posar en democràcia', tot i que se'ls ha acusat de tenir vinculacions amb el franquisme. En el marc de la trobada anual amb el Col·legi de Periodistes, Larrosa ha dit que se substituiran pels noms de quatre dones i espera que amb la mesura 's'acabi el debat' a l'entorn dels noms franquistes.
Fèlix Larrosa ha explicat que des del dia en què es va comprometre a 'obrir el tema dels carrers' no ha parat de fer reunions amb veïns, historiadors, s'ha visitat l'Arxiu Nacional i també hi ha hagut trobades amb membres de la comissió assessora dels noms de carrers i responsables del Memorial Democràtic. La decisió de retirar 4 dels 9 noms de carrers franquistes la va traslladar ahir dimecres als membres de l'equip de govern i també ha estat compartida amb diferents 'agents socials i científics' de la ciutat. Larrosa manté els nomenaments de carrers fets per corporacions democràtiques perquè considera que són 'decisions que no es poden revisar ja que s'han pres gràcies a la sobirania del poble'. 'Hi podem estar d'acord o no, però s'han decidit en base a una sobirania de caràcter democràtic i s'han de respectar', per la qual cosa 'no vull qüestionar acords polítics que s'han pres en democràcia', ha sentenciat el paer en cap. L'alcalde ha assegurat que durant el procés per decidir la retirada de noms de carrers franquistes ha comptat amb un 'anàlisi molt rigorós i històric'. En aquest sentit, ha dit que no li ha agradat gens fer-ho perquè es tracta del període 'més convuls de la nostra història i he vist molts papers amb noms de persones que acusaven a altres i quan canviaven les tornes les acusacions eren al revés'. És per això, que Larrosa ha dit que d'aquest procés, l'únic que desitja és que 'no torni a passar mai més, ni en un sentit ni en un altre'. Segons l'alcalde, el tribunal popular que va existir a Lleida l'any 1936 'va ser el més sanguinari de tota Catalunya i per tant, tots els qui entraven ja tenien la sentència feta'. Ha afegit que no s'han trobat actes dels processos però que això serveix per explicar que 'd'un costat i d'un altre feien el que volien i no respectaven el dret a la vida'.Una vegada finalitzat el procés, Larrosa també ha incorporat la petició per establir un 'model de protocol que permeti l'aval de caràcter humà i científic, absolutament necessari perquè les preses de decisions siguin de per vida'. Això vol dir, segons l'alcalde, que es complementa la decisió amb un sistema que incorpori l'audiència pública i tothom hi pugui participar quan es parli de persones.Els carrers que es retirenLarrosa ha decidit retirar els Alcalde Areny, l'avinguda Joan Recasens – de qui s'ha constatat que no va ser ni alcalde – i Sangenís Bertran; tots tres posats durant la dictadura i de persones que van participar en els fets del juliol del 36. També es retira el nom del carrer Germans Recasens, que si bé no es va posar durant la dictadura, Larrosa ha dit que es va fer per 'inèrcia d'uns informes tècnics' i sense arribar a pensar que els homenatjats eren persones vinculades amb el franquisme ja que es va agafar com a base el fet que hi havia un bloc de pisos que portava aquest nom. De fet, la retirada d'aquests noms de carrers també inclourà el canvi de nom del bloc Germans Recasens.Es mantenen els carrers Lluís Besa, que es va posar durant la dictadura però segons l'alcalde no ha quedat acreditada la seva participació amb els fets del 36, com tampoc ha quedat acreditada la participació de Carmelo Fenech, que és un carrer que es va acordar l'any 1985. Pel que fa a l'alcalde Montanya, segons Larrosa tampoc va participar als fets i Nadal Gaya va ser un soldat, de la mateixa manera que va passar amb l'alcalde Sangenís. Larrosa ha dit que a les corporacions en que es va decidir posar aquests carrers hi havia representació de PSC, ERC, ICV, CiU i el PP i a les actes hi consta que de forma unànime es va avalar posar-los. En el cas de l'alcalde Nadal pel PSC, CiU i el PP, i en el cas de Carmelo Fenech per CiU i Aliança Popular. L'alcalde de Lleida ha volgut deixar clar que aquesta és la seva decisió i que es durà a terme, molt previsiblement ja la setmana que ve, quan estiguin preparats els decrets d'alcaldia per la retirada. En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que 'sempre hi haurà algú que no en tindrà prou o que considerarà que se m'ha escapat la mà' però es reitera en què la decisió està avalada i contrastada per les persones que han participat en el procés. Larrosa ha dit que és molt conscient que acaba de 'condemnar de per vida els Recasens, l'alcalde Areny i Sangenís Bertran'.Pel que fa als noms de dones que substituiran aquests quatre carrers, Larrosa ha dit que hi ha damunt la taula diverses propostes i en els propers dies es faran públiques.Trobada amb el Col·legi de Periodistes de LleidaFèlix Larrosa ha fet aquest anunci esperat durant la trobada anual amb el Col·legi de Periodistes de Lleida. Ha estat en un format totalment diferent al que portava fent el seu predecessor, Àngel Ros, que feia conferències en diferents equipaments municipals amb una gran audiència de públic. Larrosa ho ha fet en un local on s'ha ofert un esmorzar només per a periodistes de mitjans i col·legiats. L'alcalde ha volgut posar de manifest que 'les coses han canviat' a la Paeria i que així està sent percebut per la ciutadania. Ha parlat del seu objectiu de treballar per una Lleida cohesionada socialment i urbanísticament amb els seus barris i també ha assegurat que no farà marxa enrere amb la normativa que regula l'ús dels patinets a la via pública 'perquè el clam general de la ciutadania hem diu que no afluixi'.
