Publicado 06/11/2019 15:15CET

AMPLIACIÓ:L'anlisi de les restes de soldats del Memorial de Camposines permeten extreure mostres gentiques de seixanta individus

ACN

La Fatarella.-L'any 2017, 4.200 ossos, de 166 soldats, dipositats al Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), es van traslladar al laboratori de la Universitat Autnoma de Barcelona per extreure'n l'ADN. Els treballs han perms extreure mostres gentiques de 60 individus que ara es creuaran amb les que familiars de desapareguts i morts a la Guerra Civil han aportat al Banc d'ADN. La consellera Ester Capella ha presidit l'acte de retorn d'aquestes restes al Memorial aquest dimecres on ha posat en valor "l'esfor titnic" que fa la Generalitat per identificar les persones que van quedar enterrades en fosses, vorals de carretera i marges de camins durant la Batalla de l'Ebre.

El Departament de Justícia, a través de la direcció general de Memria Democrtica, ha retornat al Memorial de les Camposines les 4.200 restes ssies, de 166 soldats sense identificar morts durant la Batalla de l'Ebre, que s'han estat analitzant des del 2017 a la UAB.Les restes de 106 soldats no han pogut ser analitzades. "La feina ha estat molt difícil perqu molts dels ossos recuperats estaven desgastats perqu es trobaven en superfície o remoguts i afectats pel pas del temps i la climatologia", ha explicat la consellera. Els treballs al laboratori sí que han perms extreure l'ADN de 60 individus. "No sabem qui són, no els podem posar noms i cognoms ara, per tenim més possibilitats de descobrir qui eren", ha destacat Ester Capella.Les mostres gentiques aconseguides s'encreuaran amb els perfils de familiars de víctimes per veure si en algun cas hi ha coincidncia gentica. "Aprofito l'avinentesa per fer una crida a tothom que pugui tenir la sospita que un avantpassat seu, avi o rebesavi, que pugui estar enterrat o desaparegut a la Guerra Civil, que lliuri el seu ADN perqu puguem continuar entrecreuant dades", ha demanat. "Comenar tard dificulta trobar familiars directes i el temps se'ns acaba", ha recordat.El sistema ha perms identificar fins al moment un total de vuit persones que estaven enterrades en fosses. Es tracta d'Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Valls, i de Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles, Modesto Sualdea, Toms Verdaguer i un soldat de la família Sabatés de Torelló -els estudis antropolgics no han pogut determinar de qui es tracta- de la fossa del Solers. De les fosses, ja s'han exhumat unes 300 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra amb una xifra estimada de 12.000 persones enterrades. La base de dades del programa d'identificació gentica compta actualment amb unes 2.000 mostres d'ADN de familiars de víctimes i amb un centenar de mostres gentiques d'individus localitzats en fosses i en zones de combats. Les persones que vulguin donar l'ADN s'han d'inscriure al cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal. La donació és gratuta, indolora i clau per poder identificar les víctimes de les fosses comunes. En canvi, l'extracció d'ADN d'una sola resta ssia té un cost aproximat d'uns 1.000 euros i és un procés complex, com ha destacat la consellera. "Tot i que té un cost elevat, el Govern va fer una aposta en poca del conseller Romeva i ho hem d'explicar perqu anem tard i amb els recursos que té la Generalitat és un esfor titnic. Per no el deixarem de fer. El Govern no deixar de fer polítiques de memria", ha assegurat Capella. El Memorial i els RenéEl Memorial de les Camposines, situat als peus de l'ermita de Sant Bartomeu, és un monument en record de tots els combatents de la Batalla de l'Ebre. Compta amb un dipsit d'ossos on hi ha les restes sense identificar que, encara avui dia, apareixen al territori. A les parets del monument hi ha diverses plaques amb 1.544 noms de soldats morts i desapareguts durant la Batalla de l'Ebre. El prxim 17 de novembre se celebrar l'acte anual d'homenatge als morts de la Batalla i est previst installar noves plaques amb 79 noms més.Entre aquests noms, aquest dimecres, un grup de visitants ha plorat en veure escrit Glaussel René. En Jean, el seu fill, acompanyat per la seva família, s'ha emocionat recordant el pare, un brigadista internacional francs mort en un hospital de campanya al Perelló (Baix Ebre). Jean René ha explicat a la consellera que no va poder conixer el pare perqu ell va nixer uns mesos després que morís. Va lluitar als fronts de Terol, Madrid o Múrcia fins trobar el seu últim destí a la Batalla de l'Ebre. Glaussel René est enterrat a la fossa comuna del cementiri de l'Ampolla.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés