Publicado 6/11/2019 15:15:48CET

Els perfils s'inclouran al Banc d'ADN per intentar identificar-los

AMPLIACIÓ:L'anàlisi de les restes de soldats del Memorial de Camposines permeten extreure mostres genètiques de seixanta individus

ACN

La Fatarella.-L'any 2017, 4.200 ossos, de 166 soldats, dipositats al Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), es van traslladar al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure'n l'ADN. Els treballs han permès extreure mostres genètiques de 60 individus que ara es creuaran amb les que familiars de desapareguts i morts a la Guerra Civil han aportat al Banc d'ADN. La consellera Ester Capella ha presidit l'acte de retorn d'aquestes restes al Memorial aquest dimecres on ha posat en valor "l'esforç titànic" que fa la Generalitat per identificar les persones que van quedar enterrades en fosses, vorals de carretera i marges de camins durant la Batalla de l'Ebre.

El Departament de Justícia, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, ha retornat al Memorial de les Camposines les 4.200 restes òssies, de 166 soldats sense identificar morts durant la Batalla de l'Ebre, que s'han estat analitzant des del 2017 a la UAB.Les restes de 106 soldats no han pogut ser analitzades. "La feina ha estat molt difícil perquè molts dels ossos recuperats estaven desgastats perquè es trobaven en superfície o remoguts i afectats pel pas del temps i la climatologia", ha explicat la consellera. Els treballs al laboratori sí que han permès extreure l'ADN de 60 individus. "No sabem qui són, no els podem posar noms i cognoms ara, però tenim més possibilitats de descobrir qui eren", ha destacat Ester Capella.Les mostres genètiques aconseguides s'encreuaran amb els perfils de familiars de víctimes per veure si en algun cas hi ha coincidència genètica. "Aprofito l'avinentesa per fer una crida a tothom que pugui tenir la sospita que un avantpassat seu, avi o rebesavi, que pugui estar enterrat o desaparegut a la Guerra Civil, que lliuri el seu ADN perquè puguem continuar entrecreuant dades", ha demanat. "Començar tard dificulta trobar familiars directes i el temps se'ns acaba", ha recordat.El sistema ha permès identificar fins al moment un total de vuit persones que estaven enterrades en fosses. Es tracta d'Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i de Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles, Modesto Sualdea, Tomàs Verdaguer i un soldat de la família Sabatés de Torelló -els estudis antropològics no han pogut determinar de qui es tracta- de la fossa del Soleràs. De les fosses, ja s'han exhumat unes 300 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra amb una xifra estimada de 12.000 persones enterrades. La base de dades del programa d'identificació genètica compta actualment amb unes 2.000 mostres d'ADN de familiars de víctimes i amb un centenar de mostres genètiques d'individus localitzats en fosses i en zones de combats. Les persones que vulguin donar l'ADN s'han d'inscriure al cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal. La donació és gratuïta, indolora i clau per poder identificar les víctimes de les fosses comunes. En canvi, l'extracció d'ADN d'una sola resta òssia té un cost aproximat d'uns 1.000 euros i és un procés complex, com ha destacat la consellera. "Tot i que té un cost elevat, el Govern va fer una aposta en època del conseller Romeva i ho hem d'explicar perquè anem tard i amb els recursos que té la Generalitat és un esforç titànic. Però no el deixarem de fer. El Govern no deixarà de fer polítiques de memòria", ha assegurat Capella. El Memorial i els RenéEl Memorial de les Camposines, situat als peus de l'ermita de Sant Bartomeu, és un monument en record de tots els combatents de la Batalla de l'Ebre. Compta amb un dipòsit d'ossos on hi ha les restes sense identificar que, encara avui dia, apareixen al territori. A les parets del monument hi ha diverses plaques amb 1.544 noms de soldats morts i desapareguts durant la Batalla de l'Ebre. El pròxim 17 de novembre se celebrarà l'acte anual d'homenatge als morts de la Batalla i està previst instal·lar noves plaques amb 79 noms més.Entre aquests noms, aquest dimecres, un grup de visitants ha plorat en veure escrit Glaussel René. En Jean, el seu fill, acompanyat per la seva família, s'ha emocionat recordant el pare, un brigadista internacional francès mort en un hospital de campanya al Perelló (Baix Ebre). Jean René ha explicat a la consellera que no va poder conèixer el pare perquè ell va nàixer uns mesos després que morís. Va lluitar als fronts de Terol, Madrid o Múrcia fins trobar el seu últim destí a la Batalla de l'Ebre. Glaussel René està enterrat a la fossa comuna del cementiri de l'Ampolla.

Contador

Titulars Aldia

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.