Publicado 20/03/2019 21:27CET

AMPLIACIÓ:L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre no dona per mort el projecte del dipsit de residus industrials

Agencia Catalana de Noticias
ACN

L'alcalde es mostra "despreocupat" per la revisió de la llicncia ambiental i assegura que la llicncia d'obres "no est compromesa"

ACN

Tortosa.-L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre s'ha mostrat reticent a donar per mort el projecte del dipsit de residus industrials no perillosos i el centre de valorització, després de l'anunci del Departament de Territori de revisar i adequar la llicncia ambiental perqu caduca a l'estiu. L'alcalde Antoni Suárez assegura que la revisió d'ofici no li preocupa i recordar que els drets adquirits per la promotora són vigents fins al 17 de juliol. Surez ha assegurat que la llicncia d'obres "no est compromesa" i recorda que és l'empresa qui té la última paraula si el projecte est executat abans de la data en qu expira l'autorització.

L'alcalde s'ha mostrat "sorprs" per la "immediatesa" amb qu la CHE ha ems un informe sobre l'autorització ambiental, que es va registrar l'endem de la darrera reunió d'alcaldes de la Ribera d'Ebre, i recorda que el un trmit és competncia de Territori. Suárez s'ha mostrat tranquil davant la revisió d'ofici de tots els vectors ambientals de la llicncia i ha apuntat que qualsevol projecte d'arreu del país que en disposa se sotmet a constant revisió, com preveu el procediment. "No em preocupa", ha sentenciat.Antoni Suárez ha remarcat que el projecte del dipsit s'ha fet amb les tramitacions ambientals i urbanístiques, "netes i immaculades", com ha corroborat també el conseller Dami Calvet, i ha assenyalat que durant les tramitacions, els anys 2012 i 2013, cap ajuntament de la comarca en va presentar allegacions.Estupefacció amb el president TorraL'alcalde de Riba-roja d'Ebre s'ha mostrat "estupefacte" amb l'oposició del president de la Generalitat, Quim Torra, al dipsit de Riba-roja, com ha manifestat a preguntes de la CUP aquest dimecres al Parlament. Aquestes paraules del president han provocat que Suárez no assistís a la reunió, a la tarda, dels alcaldes de la Ribera d'Ebre i el Segri amb el conseller Dami Calvet. "Si la decisió ja est presa no cal que assisteixi a cap reunió". Suárez considera que l'entorn rural basat en l'activitat agrícola que ha descrit el president Torra no s'adequa a la realitat del seu municipi. "Ens ha deixat preocupats i aprofito per convidar el president a visitar Riba-roja d'Ebre, que conegui la Ribera d'Ebre nord, la problemtica que tenim arrel de la desindustrialització de Flix i la que tindrem quan tancarem els reactors d'Ascó, i que conegui la comarca a fons", ha demanat. "Situar Riba-roja en un entorn rural amb població que viu de l'agricultura, implica desconeixena i mal assessorament", ha afegit. Límits sobrepassats a la comarcaL'alcalde també considera que s'han sobrepassat "molts límits" de la política municipal amb la intrusió i fiscalització que han fet la resta d'alcaldes de la Ribera d'Ebre a un projecte del seu municipi. "Mai he transgredit l'autonomia municipal, no m'atreviria a posar-me a casa dels altres i demanar a un alcalde que no compleixi amb les seves obligacions", ha defensat. "Se m'ha acusat de ser obscur i amagar informació i sempre hem estat clars i transparents en qualsevol pas que es feia. Han perdut el nord", ha criticat. Suárez ha rebutjat que la comarca de la Ribera d'Ebre hagi consensuat un model econmic de futur. "Dir que el tenim, és fer-se trampes al solitari, per, passades les eleccions municipals, seria hora d'asseure's per definir el futur que volem per a la comarca", ha dit. "Em preocupa que es vetin debats i idees", ha assegurat, perqu Suárez insisteix que el model industrial, o el projecte d'economia circular basat en la gestió de residus que proposen, és compatible amb la resta de models que defensen altres pobles de la comarca i és un dels principals ítems de l'agenda europea. Un dels exemples que ha posat és la normalitat amb qu conviu una de les principals empreses exportadores de cireres del país amb l'abocador de Tivissa. "La realitat a tres municipis de la comarca, no encaixa amb el model de producte agroalimentari i turístic. Aquest sector no tira i tenim un horitzó devastador. Si aspiren a tenir una comarca amb deu mil habitants, un servidor no té res a dir, per no és el que vull perqu crec que tots els sectors poden conviure", ha defensat.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés