Publicado 09/10/2020 23:08CET

AMPLIACIÓ:L'Ajuntament de Lleida retirarà els reconeixements al Rei emèrit que hi ha a la ciutat

El Ple de la Paeria rebutja la inhabilitació de Torra, amb el volts d'ERC, JxCat i el Comú

ACN

Lleida.-El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha avalat retirar els reconeixements al Rei emèrit que hi ha a la ciutat com ara el nom de carrers, edificis o centres formatius. Així, l'alcalde Pueyo ha anunciat que la setmana vinent es retirarà el bust de Joan Carles I del saló de sessions. El Ple també ha expressat el rebuig a la sentència "grotesca i desproporcionada" que inhabilita Quim Torra, una moció que també s'ha aprovat amb els vots dels tres grups del govern. D'altra banda, ha quedat rebutjada la reprovació del Govern per la gestió del segon confinament de Lleida platejada pel PSC. Malgrat el suport de PP, Cs i també del Comú, el vot de qualitat de l'alcalde ha impedit que prosperés. També s'han aprovat les ordenances fiscals per al 2021.

El Ple de la Paeria, corresponent al mes de setembre, ha aprovat la moció presentada per ERC per "fer efectiva la retirada dels reconeixements" al Rei emèrit "en tot allò que afecta la ciutat de Lleida". En concret, fa referència al nom de carrers, edificis, o centres formatius, entre d'altres. En aquest sentit, l'alcalde Miquel Pueyo ha anunciat que la setmana vinent es retirarà el bust de Joan Carles I que presideix el saló de sessions de la Paeria de Lleida, que serà traslladat a l'Arxiu Arqueològic d'Aubarès on es guarda el patrimoni de la ciutat.El text manifesta "el rebuig al sistema monàrquic espanyol, que presenta sòlids indicis de corrupció i és hereu del franquisme" i expressa el suport a qualsevol iniciativa "adreçada a denunciar l'opacitat de la monarquia espanyola i a favor de clarificar qualsevol presumpte irregularitat comesa per aquesta". Així mateix, demanda la creació al Congrés d'una comissió d'investigació sobre les suposades irregularitats comeses per membres de la Família Reial espanyola, així com les seves possibles influències en la política diplomàtica i comercial de l'estat espanyol a l'Aràbia Saudita.La moció republicana ha prosperat amb es vots favorables d'ERC, JxCat i el Comú i el PSC, PP i Ciutadans hi han votat en contra.Rebuig a la inhabilitació de TorraEl Ple de l'Ajuntament de Lleida també ha expressat el seu rebuig a la decisió del Tribunal Suprem d'inhabilitar al 131è president de la Generalitat "per uns fets que no constitueixen cap delicte i que estan emparats en la llibertat d'expressió". La moció, presentada per JxCAT, qualifica la sentència de "totalment grotesca i desproporcionada" ja que "deriva de la instrumentalització de diverses institucions de l'Estat, com en aquest cas la Junta Electoral Central". Així mateix, expressa la solidaritat cap al president inhabilitat Torra.El text també reclama "el màxim respecte per a les institucions catalanes i pels seus representants, escollits democràticament". La moció s'ha aprovat amb el suport dels tres grups del govern, mentre l'oposició s'ha pronunciat en contra.El vot de qualitat de Pueyo evita reprovar el Govern per la gestió del segon confinament de LleidaTambé en l'apartat de mocions, ha quedat rebutjada la proposta del PSC que instava la Paeria a reprovar el Govern de la Generalitat per la gestió duta a terme durant el segon confinament a Lleida del mes de juliol, i a sol·licitar a Salut la publicació dels informes i de les dades que l'haurien justificat. El Comú s'ha sumat a l'oposició, donant suport a la totalitat de la moció i desmarcant-se així dels altres dos socis de govern (ERC i JxCAT). La renúncia, però, del fins ara regidor de Ciutadans, José Luís Osorio, que s'ha fet efectiva en aquest Ple, ha deixat un empat a 13. El vot de qualitat de l'alcalde Miquel Pueyo ha desequilibrat la balança, amb la qual cosa la petició de reprovació no ha tirat endavant.Tot i això, sí que s'han aprovat altres punts de la moció socialista. Entre altres, el que lamenta "la manca d'informació i cooperació per part de la Generalitat amb la pròpia Paeria en la presa de decisions que van acabar confinant la ciutat", així com "la informació confusa i poc concreta cap al conjunt de la ciutadania". Així mateix, també s'emplaça a l'Ajuntament a instar Salut a reforçar el sistema de vigilància epidemiològica i de salut pública; a incrementar els recursos humans als CAP i la reobertura dels consultoris locals del territori tancats des de l'estat d'alarma, i a establir un calendari per materialitzar les inversions compromeses a Lleida en els últims anys.Altrament, no s'han aprovat les mocions dels grups PP i de Ciutadans, ambdues reclamant mesures per lluitar contra l'okupació d'habitatges a la capital del Segrià, després dels vots en contra d'ERC, JxCat i Comú. Tot i això, en el cas de la de Cs s'ha avalat el punt que insta el govern de l'Estat i el Congrés a promoure totes reformes legals necessàries per defensar la propietat privada i estudiar que el Fons Social d'Habitatges, constituït amb habitatges d'entitats financeres, passi a ser permanent per facilitar l'allotjament a la població més vulnerable.Llum verda a les ordenances fiscals 2021En un altre àmbit, la sessió ha donat llum verda a les ordenances fiscals per al 2021. La tinenta d'alcalde Montse Pifarré ha remarcat que són unes ordenances "responsables amb la situació actual de la ciutat i de la Paeria, que avancen en equitat i eficiència, i promouen la progressivitat fiscal i la defensa del medi ambient". Des de l'oposició han criticat l'increment de la fiscalitat que les ordenances suposaran per als veïns de la ciutat en un context marcat per la crisi de la covid-19.En termes generals, la majoria de taxes i impostos municipals s'encariran un 1,05%, l'equivalent a la mitjana entre l'IPC de Lleida i de Catalunya del 2019. Tot i això, algunes ordenances es modifiquen o se'n creen de noves. És el cas de la nova taxa per a la protecció i tinença de gossos amb la qual els propietaris passaran a pagar 20 euros a l'any per cada animal, i 40 euros en el cas dels gossos de raça perillosa, tot i que s'introdueixen algunes exempcions i bonificacions.La Paeria preveu destinar els recursos que ingressi amb aquesta nova taxa en campanyes de sensibilització per afavorir la recollida d'excrements i diluir dels orins dels animals al carrer, en la detecció d'ADN de les femtes dels gossos depositades al carrer –amb la corresponent sanció per als propietaris-, al manteniment del Refugi dels peluts i a l'elaboració d'un cens actualitzat dels animals que hi ha a Lleida. Un dels principals objectius és afavorir les adopcions, ja que les persones que adoptin un gos en alguns dels centres o protectors de la comarca no hauran de pagar aquesta taxa. A la capital del Segrià, hi ha uns 13.500 gossos censats i prop d'un 40% de les llars lleidatanes en tenen.Les ordenances fiscals 2021 també introdueixen un nou model en el cobrament de la taxa d'escoles bressol municipals, que s'aplicarà a partir del curs 2021-2022. Es modifica l'actual tarifa i s'estableixen vuit quotes diferenciades per trams en funció dels nivells de renda i en què es tindran també en compte els membres que integren la unitat familiar. En funció del tram en què es trobin, les famílies podran beneficiar-se de bonificacions que oscil·len entre el 10% i el 90% de la quota. Segons el govern, aquest sistema de tarifació progressiva en funció de la renda ja s'aplica en moltes altres ciutats catalanes i és "més just i equitatiu" que l'actual.Amb aquest nou model de cobrament, un 80% de les famílies pagaran la meitat o menys del preu d'escolarització, mentre que la resta pagaran més que fins ara, segons el govern. Així mateix, les famílies monoparentals i nombroses podran escollir acollir-se a la bonificació per trams o bé a la bonificació del 50% que els correspondrà. També hi haurà una bonificació del 100% en el cas de casos derivats per violència masclista.D'altra banda, la Paeria passa a "regularalitzar" el cobrament d'una quota per al material de les escoles bressol. D'aquesta manera, a partir de curs vinent, s'estableix un cobrament únic de 35 euros per infant en concepte de material i fotos, mentre ara els centres cobraven 25 euros per a material i 25 euros per a àlbum de fotos.Així mateix, l'Ajuntament de Lleida també començarà a cobrar a partir de l'any vinent als organitzadors de curses o activitats amb inscripció i pagament una taxa per al servei de Guàrdia Urbana quan aquests actes requereixin, per exemple, el tall de carrers o la instal·lació de tanques. En el cas de la zona blava, no s'aplicarà l'increment de l'IPC i, per tant, la Paeria mantindrà les tarifes del 2020. Tot i això, s'incrementen les sancions per sobrepassar l'hora, de 5 a 6 euros, i per la manca de tiquet o per posar-ne un d'una altra zona tarifària, que passen dels 15 als 18 euros.La proposta d'ordenances fiscals per al 2021 s'ha acabat aprovant amb els vots favorables d'ERC, JxCat i Comú, mentre l'oposició ha votat en contra. PP, PSC i Cs han presentat esmenes a la totalitat que han quedat rebutjades.Via lliure a la modificació de l'ordenança per agilitzar les llicències urbanístiques a la ciutat de LleidaD'altra banda, ha quedat aprovada la modificació de l'ordenança reguladora dels procediments d'intervenció administrativa municipal sobre l'ús del sòl i edificació, llicències urbanístiques i comunicacions prèvies, després que s'hagin resolt les al·legacions presentades, que han estat estimades en un 60%. Aquesta nova regulació permetrà agilitzar la tramitació dels permisos d'obra i d'activitats, de manera que tràmits que ara poden allargar-se fins a un any es puguin resoldre en un termini màxim d'uns dos mesos.Per fer-ho, la Paeria comptarà amb la col·laboració dels Col·legis Professionals de la ciutat per fer una tasca prèvia de verificació de la documentació i els projectes presentats, ja que actualment un dels principals problemes és que la meitat de sol·licituds s'han de retornar per manca de documentació o defectes tècnics, tràmit que endarrereix molt la concessió del permís.La sessió també ha donat llum verda al signatura d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Lleida, els col·legis professionals d'Arquitectes de Catalunya i el d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Lleida, per tal de dur a terme de forma subsidiària les Inspeccions Tècnics d'Edificis que marca la normativa de la Generalitat en els edificis de més quaranta anys que encara no les han passat.Així mateix, s'ha donat l'aprovació inicial de la modificació de l'article 220 del Pla General d'Ordenació Urbana, que regula les explotacions ramaderes, per tal d'adaptar-lo a la legislació sectorial vigent i facilitar la implantació de noves explotacions. Aquest canvi normatiu eliminarà determinades restriccions que havien quedat obsoletes, com l'existència de distàncies mínimes respecte a sèquies de rec o altres conduccions d'aigua, que a la pràctica feia que no es poguessin implantar noves granges en un terme com el de Lleida amb moltes finques petites i un gran nombre de conduccions hidràuliques.Declaració Institucional per a la promoció de les polítiques publiques d'InnovacióEl Ple de la Paeria d'aquest divendres també ha acordat una declaració institucional a favor de l'impuls i la promoció de les polítiques publiques d'innovació. Altrament, també s'ha autoritzat la moratòria en el retorn dels crèdits del el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) de l'any 2015, i el conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i la Paeria per al finançament de la rehabilitació de l'antic edifici de capitania de PCITAL per a la creació d'un agrolivinglab, dotat amb 150.000 euros.Entre altres acords, la sessió també ha acceptat la delegació del Departament de Salut a l'alcalde de Lleida de la competència sancionadora per a la comissió de les infraccions lleus previstes en el Decret Llei 30\/2020, de 4 d'agost, sobre el règim sancionador en matèria de la covid-19.El Ple s'ha celebrat de forma híbrida, amb la presència de l'alcalde Pueyo i dels portaveus de cadascun els grups al saló de sessions i la resta de regidors participant de forma telemàtica. Un fet curiós ha estat la interrupció del Ple, donada la seva llarga durada, per facilitar que el tinent d'alcalde Jaume Rutllant pogués oficiar un matrimoni civil que estava previst a la mateixa sala.Aprovat l'increment del preu de l'aigua amb un nou model de tarifació progressiva en funció del consumEn acabar la primera sessió s'ha celebrat un ple extraordinari i urgent en què s'ha aprovat la nova ordenança de prestació patrimonial de caràcter públic no tributari pel servei de subministrament d'aigua potable i clavegueram, que regularà els preus d'aquests serveis. El document ha tirat endavant amb el suport dels grups d'ERC, PSC i Comú de Lleida, mentre que JxCat s'ha abstingut i els grups de Cs i PP han votat en contra.L'aplicació d'aquesta nova ordenança comportarà un increment en la factura de l'aigua a Lleida una mitjana global del 7,5% durant els tres pròxims tres anys, i un 75% en el cas del clavegueram. Tot i això, el nou model tarifari s'aplicarà de forma progressiva, gravant més a qui més aigua gasta. Per al 2021, aquesta pujada equivaldrà a menys d'un euro al mes per a un 96% de les factures domèstiques i un 70% de les industrials.L'acord aprovat també preveu la rebaixa del 10% de la tarifa a les famílies vulnerables acollides a la tarifa especial d'aigua de bo social. A més, s'ha aprovat la firma d'un conveni amb la concessionària per crear un Fons Municipal de Solidaritat, dotat amb 100.000 euros a l'any, per donar ajudes a fons perdut a persones o famílies en risc. Han votat a favor tots els grups municipals, a excepció del PP, que s'ha abstingut.Durant el ple també s'ha rebutjat la petició de reequilibri econòmic de la concessió del servei d'aigua i clavegueres presentada per la concessionària Aqualia. En aquest cas, tots els grups municipals han votat contra la petició de la concessionària, menys Ciutadans, que s'ha abstingut.Els grups que han donat suport a la proposta de la nova ordenança, ERC, PSC i Comú, han destacat que la pujada de la tarifa s'aplicarà amb progressivitat per promoure l'estalvi d'aigua i, a la vegada, es pretén garantir el reequilibri econòmic de la concessió i dur a terme les inversions necessàries per aquest servei.La segona tinenta d'alcalde i portaveu del govern, Jordina Freixanet, ha explicat que, com que no es va executar tal com estava fixada la pròrroga del contracte aprovada el 2012, la concessionària va presentar l'any passat a la Paeria una reclamació de desequilibri econòmic de 12 milions d'euros. El contracte de concessió de l'explotació del servei d'abastament i sanejament té vigència fins a l'exercici 2037, i la nova ordenança garantir el reequilibri del contracte i incorporar compromisos socials sobre el preu i la gestió de l'aigua a la ciutat.Freixenet ha dit que "el que fem avui és un exercici de responsabilitat política", i que "a més d'evitar l'embat judicial, de 12 milions d'euros, preveu resoldre la situació de pobresa energètica amb un Fons de Social de Solidaritat; rebaixar un 10% la tarifa a les famílies acollides al bo social; una campanya de conscienciació del consum responsable i resoldre les inversions actuals i pendents".El primer tinent d'alcalde, Toni Postius, ha justificat l'abstenció de JxCat perquè considera que no és el millor moment per apujar els preus i que no s'ha d'atendre la reclamació de la concessionària. Segons ha dit, no hi ha recorregut en el desequilibri econòmic, donat que queden 5 milions pendents d'inversió. Malgrat no donar suport a l'expedient, Postius ha especificat que "això no ha de suposar una crisi de govern".De mitjana, l'increment per a l'any 2021 serà d'un 3% en la tarifa de l'aigua i d'un 30% en la del clavegueram, que fins ara tenia un cost únic d'1,98 euros al mes, i que passarà a incorporar una part variable en funció del consum. Per a l'any 2022, està previst el mateix increment mitjà que al 2021, mentre que per al 2023 serà de l'1,5% en el preu de l'aigua i del 15% en el del clavegueram.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés