El Ple municipal dona llum verda al cartips, amb els vots a favor d'ERC, JxCat i Comú i les abstencions de PSC i PP
ACN
Lleida.-L'Ajuntament de Lleida ha penjat aquest dilluns una pancarta amb el lema 'Llibertat presos polítics i exiliats. Free political prisoners and exiles'. La pancarta, que també incorpora un lla groc, es pot veure al balcó del Palau de la Paeria de l'avinguda de Blondel, mentre aquesta tarda es penjar un lla groc a la faana que dona a la plaa Paeria. Es tracta d'una de les primeres mesures del nou govern municipal d'ERC, JxCat i el Comú, després que les tres formacions l'acordessin en junta de portaveus. Prviament, el Ple de l'Ajuntament de Lleida ha donat llum verda al cartips municipal, amb els vots favorables de l'equip de govern i les abstencions de PSC i PP. Estableix una rebaixa del 4% el sou dels crrecs electes i de confiana tot i que, finalment, es mantenen els dels directius municipals. El Ple també ha fet un "reconeixement institucional" a la figura del cap de l'Oposició, que exercir el socialista Flix Larrosa amb rang de portaveu.
L'alcalde Miquel Pueyo ha qualificat la collocació de la pancarta, i aquesta tarda d'un lla groc a la faana de la plaa Paeria, "tenen una crrega política", de la mateixa manera que la decisió de no penjar-los. Pueyo ha defensat que, per definició, l'espai públic no és neutral i és on s'han d'expressar totes les sensibilitats i posicions". "Són milers els ciutadans que creuen que l'empresonament i l'exili no solucionen res", ha remarcat. L'alcalde ha reclamat "una solució i política" per resoldre aquesta qüestió i, així, ha emplaat el govern espanyol a "entrar en un procés de negociació i de retorn a la política".El primer tinent d'alcalde, Toni Postius, ha considerat la collocació de la pancarta "un acte de justícia i dignitat" i també ha subratllat la importncia de l'aprovació, dins del cartips municipal, de la comissió de l'1 d'octubre, que "pretén recuperar la memria del que va passar aquell dia" a la capital del Segri. El tercer tinent d'alcalde, Sergi Talamonte, ha qualificat de "barbaritat" la situació dels polítics empresonats i ha atribut els fets pels quals se'ls jutja a "una actuació política". Talamonte també ha criticat que l'anterior govern municipal es negués a penjar cap símbol de suport als independentistes empresonats. Per la seva banda, el portaveu socialista Jaume Sellés ha criticat en el Ple extraordinari de la Paeria celebrat aquest dilluns que una de les primeres decisions de l'administració Pueyo vagin en la línia de promoure "gestos simblics només pensats en els votants independentistes" com ara la collocació d'una pancarta i d'un lla groc a la Paeria. Ciutadans i PP també han rebutjat la mesura i també han posat en qüestió la comissió sobre els fets de l'1-O a Lleida que posar en marxa la Paeria. Llum verda al cartips municipalEl Ple de l'Ajuntament de Lleida ha donat llum verda al cartips municipal 2019-23 que defineix el funcionament del Ple i l'estructura de la corporació municipal, que comptar amb set tinences d'alcaldia i quinze regidories. El document s'ha aprovat amb el suport dels tres grups que integren el govern municipal, ERC, JxCat i Comú ,mentre el PSC i el PP s'han abstingut, ja que s'han incorporat diverses de les seves esmenes. Per la seva banda, Ciutadans hi votat en contra la proposta. En total s'han votat 57 esmenes al cartips, de les quals s'han incorporat al document inicial 24 esmenes pels diferents grups. Entre les esmenes aprovades, destaca la que atorga a l'exalcalde Flix Larrosa la distinció de cap de l'oposició -un crrec que havia desaparegut en l'últim mandat-, de manera que tindr el mateix tractament protocollari que un portaveu de grup, per s'ha rebutjat equiparar-lo al tractament i la retribució d'un tinent d'alcalde, com havia demanat el grup del PSC. També s'ha incorporat l'esmena que preveu mantenir les retribucions del directius d'equipaments municipals, mentre els de crrecs electes i crrecs de confiana es redueix un 4%.L'alcalde Miquel Pueyo ha destacat "el grau raonable de consens i de dileg" del cartips i ha agrat "la m estesa" d'alguns grups de l'oposició, a qui ha proms més "transparncia" per facilitar la seva tasca. La portaveu del grup municipal d'ERC, Jordina Freixanet, ha exposat l'objectiu per tal que "la Paeria sigui pionera en la transparncia, la participació, la integritat i l'tica pública, les dades obertes, l'avaluació constant i el retiment de comptes i el bon govern".Per la seva banda, PSC, PP i Cs han advertit que amb el nou cartips l'oposició "no treballar en igualtat de condicions que el govern" i han criticat no poder disposar de més regidors a dedicació completa, amb les retribucions que aix suposa. La portaveu de Ciutadans, Ángeles Ribes, ha manifestat que el document "pretén silenciar l'oposició, ofegant-la amb la manca de recursos". Així, el portaveu del PP, Xavier Palau, a reclamat "proporcionalitat de salari i feina". El PSC ha valorat positivament que el Ple hagi fet un "reconeixement institucional" a la figura del cap de l'Oposició, que exercir Flix Larrosa amb rang de portaveu i tinent d'alcalde. Tot i aix, el portaveu socialista Jaume Sellés ha criticat que les primeres decisions de l'administració Pueyo vagin en la línia de promoure "gestos simblics només pensats en els votants independentistes" com ara la collocació d'una pancarta i d'un lla groc a la Paeria.El govern municipal de la Paeria tindr quinze regidories distribudes en vuit rees, a més d'alcaldia. Són la regidoria de Seguretat i convivncia (Miquel Pueyo), la regidoria de Govern Obert i qualitat democrtica i institucional (Jordina Freixanet), la regidoria de Participació i lluita contra la corrupció (Elena Ferre), la regidoria d'Urbanisme (Toni Postius), la regidoria de Mobilitat, Vialitat, Trnsit i Horta (Joan Ramon Castro), la regidoria d'habitatge i transició ecolgica (Sergi Talamonte), la regidoria de drets socials (Regina Cairol), la regidoria de salut i economia (Montse Pifarré), la regidoria d'Esports i Activitat Física (Sergio González), la regidoria de cultura i model de ciutat (Jaume Rutllant), la regidoria de joventut, festes i tradicions (Ignasi Amor), la regidoria d'educació, drets i feminisme i cooperació (Sandra Castro), la regidoria de Promoció Econmica i Turisme (Paco Cerd), la regidoria d'Ocupació i responsabilitat Social (Anna Campos) i la regidoria de Comer i Consum (Marta Gispert).
