Els comptes ascendeixen a 168,7 MEUR, un 2,4% més que els actuals, i preveuen inversions per valor de 13,1 MEUR
ACN
Lleida.-El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat el pressupost municipal per al 2019 amb els vots a favor del PSC, Ciutadans i de la regidora no adscrita, Rosa Maria Salmerón, i l'abstenció del Partit Popular, després que l'equip de govern hagi acceptat incorporar les esmenes d'aquests dos grups. Els comptes ascendeixen a 168,7 milions d'euros, un 2,4% que els de l'actual exercici, dels quals 13,1 milions aniran destinats a inversions. El govern municipal els ha definit de "sòlids, ambiciosos i rigorosos" i ha destacat la vessant social i l'aposta de progrés que fan i també per una ciutat verda. La resta de grups, que han votat en contra, han qualificat els primers comptes de l'alcalde Fèlix Larrosa de "continuistes" i han qüestionat la previsió d'ingressos que plantegen, així com el fet que s'acabin executant totes les inversions previstes.
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat que el pressupost 2019 plantejat pel govern municipal està "pensat en les persones", però també manté l'esforç inversor per afavorir al progrés de la ciutat i, a la vegada, es preveu continuar reduint l'endeutament. Larrosa ha definit els comptes de "sòlids, ambiciosos i rigorosos" i ha dit que "toquen de peus a terra". La primera tinenta d'alcalde i regidora d'Economia i Hisenda, Montse Mínguez, també ha remarcat la vocació social del pressupost per afavorir aquells col·lectius més vulnerables i ha posat de relleu la congelació dels impostos i taxes municipals i el manteniment de bonificacions. Mínguez ha ressaltat l'estalvi de 2 milions d'euros que preveuen els comptes, recursos que es destinaran a finançar part de les inversions programades i que ascendeixen a 13,1 milions, a banda d'altres 3 milions d'euros que aniran a càrrec de les concessionàries d'aigua i llum. Pel que fa a l'endeutament, Montse Mínguez ha exposat que la previsió es reduir-lo en 9,3 milions d'euros. D'aquesta manera, el deute de la Paeria se situarà en els 69 milions d'euros en acabar el 2019, xifra que representa una ràtio del 44% sobre els ingressos, però que s'eleva al 90% si s'hi suma el deute de l'EMU, del Parc Científic i del Centre de Negocis i Convencions, segons Mínguez. L'equip de govern ha acceptat incorporar les esmenes formulades per Ciutadans i el PP, cosa que ha garantit l'aprovació dels comptes amb el suport de la formació taronja i l'abstenció dels populars. La portaveu de Cs, Ángeles Ribes, ha destacat que el pressupost "garanteix la transparència, reforça la seguretat, la neteja, fomenta l'ocupació i millora l'administració". Ribes ha posat en valor que la contribució de Cs amb l'equip de govern per a l'aprovació dels respectius comptes de l'actual mandat ha permès tirar endavant els pressupostos participatius –l'any vinent s'hi torna a destinar un milió d'euros-, que els ciutadans puguin adreçar-se a l'administració local tant en català com en castellà, entre altres aspectes, i també "ha estat el mandat de la neutralitat i de la neteja en l'espai públic". Des del PP, han valorat positivament que s'hagin acceptat les seves esmenes però han criticat el nivell d'endeutament de l'Ajuntament, malgrat que s'ha anat reduint en els darrers exercicis. El portaveu Joan Vilella també ha advocat per rebaixar la càrrega fiscal que han de suportar els lleidatans, tot i la reducció de l'IBI un 3% durant els darrers dos anys. Així, ha dit que la formació no podia votar en contra perquè no podia "fallar als ciutadans després de les polítiques urbanístiques i socials dels darrers anys".La resta de grups, que han votat en contra, s'han mostrat més crítics i han coincidit en qualificar de "continuista" el primer pressupost del PSC amb Larrosa al capdavant de la Paeria. El regidor de la Crida-CUP, Francesc Gabarrell, ha manifestat que "no hi ha hagut canvi" i ha afirmat que "són uns pressupostos conservadors, continuistes i mancats de valentia i que se segueixen sostenint amb la crossa de Cs". Pel president d'ERC, Carles Vega, "no milloren en la gestió" i són "rígids i incrementalistes" ja que "un 80% de la despesa es destina a conceptes fixes i estructurals". Segons Vega, el govern municipal aposta per inversions "no prioritàries per a la ciutat" i l'ha acusat de no tenir un model de Lleida "definit". També ha criticat l'actitud "poc receptiva" del PSC. La regidora del PDeCAT, Cristina Simó, ha assegurat que l'equip de govern "estira més el braç que la màniga" i ha parlat de "despeses supèrflues" i d'una pressió fiscal "elevada". Simó també ha criticat la "manca de voluntat de diàleg" de l'equip de govern a l'hora de negociar els comptes, mentre l'alcalde Larrosa ho ha negat i ha manifestat que "qui ha volgut, m'ha trucat" i ha posat de relleu que "s'han pogut assolir acords amb aquells disposats a negociar". Per la seva banda, el Comú ha presentat una esmena a la totalitat als comptes amb una proposta alternativa, que ha estat rebutjada, amb la qual han volgut demostrar que "una gestió responsable i eficaç és possible". El regidor Carlos González també ha qüestionat la previsió d'ingressos que fa el govern municipal amb el pressupost del 2019. Eixos principals del pressupost 2019Els comptes de la Paeria per al 2019 tenen com a eixos principals les persones, els serveis de la ciutat, la revolució verda i la dinamització econòmica i emprenedoria. Les principals partides es dedicaran als àmbits de cohesió social, educació i ocupació (24,6%), als serveis per a la ciutat (20,4%), urbanisme i espai públic (16,2%) i seguretat, civisme i règim Interior (13,4%), segons ha remarcat Montse Mínguez.Entre les actuacions previstes, s'inclouen la creació d'un recurs per a dones víctimes de violència masclista, la primera fase del centre per a persones sense llar, d'un borsa d'habitatge per a joves, així com l'inici de les obres del nou Museu d'Art de Lleida –actual Museu Morera-, l'inici del Pla de Muralles i inversions a les Basses, al Pla de Barris del Portal de Magdalena-Noguerola, als aiguamolls de Rufea, per a l'adequació del bosc urbà de Magraners, millors en el clavegueram de Llívia, Sucs i del Centre Històric, entre altres actuacions. Els comptes també inclouen la contractació de quinze nous agents de la Guàrdia Urbana, un increment retributiu del 2,75% per als funcionaris municipals –subjecte però a l'aprovació dels pressupostos de l'Estat- i l'adquisició de cinc nous autobusos híbrids.Així mateix, el Ple extraordinari també ha donat llum verda a l'expedient sobre la plantilla de personal i la relació de llocs de treball de l'Ajuntament de Lleida i dels seus organismes autònoms per a l'exercici 2019, una proposta que ha estat aprovada amb els vots a favor del PSC, Cs, PP i la Crida-CUP, mentre la resta de grups s'ha abstingut.Aval als comptes de l'EMU per a l'any vinentPrèviament al Ple, la Junta general de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) ha aprovat als comptes per a l'any vinent, també amb el suport del PSC, Cs i Salmerón i l'abstenció del PP. PDeCAT, ERC, Crida i Comú hi ha votat en contra. L'organisme preveu tancar el 2019 amb uns beneficis de 481.309,65 euros, un 22% més que el resultat obtingut l'any 2018 (que serà de 392.428,58 euros). Tot i això, cal tenir present l'aportació de 3,5 milions d'euros del pressupost municipal que la Paeria destinarà novament a l'EMU. Mínguez ha ressaltat que l'endeutament net de la societat s'ha reduït en 3.185.000 euros durant el darrer any i ha tornat a posar en valor la tasca que desenvolupa l'organisme amb la gestió d'habitatges socials, entre altres relacionades amb aquest mateix àmbit.ERC i el PP han defensat la dissolució de l'empresa municipal i la seva integració a l'Ajuntament per "la manca de viabilitat econòmica" que tindria sense les aportacions del consistori i pels 60 milions d'euros de deute que acumula. Des del PDeCAT no han descartat aquesta solució però han demanat estudiar-la juntament amb altres com poden ser la recapitalització del deute o el concurs de creditors. Des del Comú i la Crida han defensat que l'EMU passi a assumir la gestió dels serveis públics municipals que actualment gestionen concessionàries.
