El consistori recopila més de 550 condemnes dictades entre el 1956 i el 1977 i presenta una demanda contra crims de lesa humanitat
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha interposat davant del una querella per crims de lesa humanitat contra sis magistrats que van condemnar a presó més de 550 persones LGTBI entre el 1956 i el 1977 sota la llei de 'Vagos y maleantes', reformada el 1954, i substituïda el 1970 per la llei de 'Peligrosidad y Rehabilitación Social'. Els condemnats van ingressar en un mòdul específic de la presó Model de Barcelona. El consistori ha aconseguit els noms dels jutges, però no sap si són vius. També ha demanat tots els expedients als arxius judicials.
El tinent d'Alcaldia Jaume Asens ha dit que el poder judicial "no ha rendit comptes" amb la seva etapa franquista i creu que no es pot emparar aquests jutges querellats en la Llei d'Amnistia perquè els homosexuals i transsexuals no eren represaliats per la seva ideologia política, sinó per la seva condició sexual.Segons Asens, els jutges tampoc podrien emparar-se en la legalitat franquista, ja que ja el judici de Nuremberg i el Tribunal Europeu dels Drets Humans han establert que els funcionaris poden ser condemnats si apliquen la legislació d'un país que va contra els drets humans.Aquesta querella forma part del "litigi estratègic" presentat pel consistori barceloní, que presideix la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que des del 2015 s'ha personat en la causa oberta a l'Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos de l'aviació italiana sobre la capital catalana durant la Guerra Civil, i dues querelles més per crims comesos durant el tardofranquisme.En la presentació també hi han assistit alguns dels empresonats, com la transsexual Silvia Reyes, a més d'Armand de Fluvià, Cristian Carrer, de l'Observatori contra l'Homofòbia i Laura González, advocada del Casal Lambda.A més, l'Ajuntament també posarà en marxa en els propers mesos una comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme. Aquesta comissió reconeixerà les persones que van patir violacions dels drets a la vida i la integritat física, moral o sexual per la seva defensa de les llibertats democràtiques, sindicals o nacionals de Catalunya, o per la igualtat entre homes i dones entre 1960 i 1978. La comissió reconeixerà i homenatjarà les víctimes, promourà el coneixement i reflexió sobre aquella situació i farà un agraïment a les entitats de memòria històrica.El Jutjat d'Instrucció número 12 de Barcelona, a qui va recaure la querella per repartiment, va donar trasllat a la fiscalia perquè es pronunciés i la va derivar a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
