Nou Barris i Gràcia donen el tret de sortida i s'espera haver acabat amb tots aquests símbols a finals d'any
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat aquest dilluns la retirada de totes les plaques franquistes d'habitatge que encara es conserven en molts edificis construïts durant la dictadura. Nou Barris i Gràcia han donat el tret de sortida i s'espera haver acabat amb tots aquests símbols a final d'any. En concret, es trauran 204 i 163 cartells, respectivament. En aquests dos districtes es va elaborar un cens i després es van enviar cartes a totes les comunitats de veïns perquè donessin el seu permís. El consistori es farà càrrec dels costos de retirada i arranjament de l'espai. Dues finques de Gràcia han rebutjat la retirada. A la resta de la ciutat queden unes 260 més. Hi ha zones, com a Ciutat Vella, on no n'hi ha perquè senzillament ja no hi havia espai per construir en temps franquistes.
Els districtes de Nou Barris i Gràcia han localitzat els últims mesos els diferents tipus de simbologia franquista present encara a la via pública, en concret a les façanes d'habitatges privats. Bàsicament són les plaques del Ministeri de l'Habitatge de Franco que informen que l'edifici en qüestió es va acollir als beneficis de la llei de 1954, sobre habitatges de renda limitada.Acte seguit es van enviar cartes als veïns avisant de la seva retirada. Només dues finques han manifestat la seva disconformitat. Aquest dilluns se n'ha retirat la primera al carrer de Còrsega, a Gràcia, d'on es trauran en total 163 plaques. A Nou Barris es retiraran 204. Cal encara fer l'inventari de la resta de la ciutat, però el comissionat de Programes per la Memòria, Ricard Vinyes, calcula que n'hi haurà unes 260 més.Vinyes ha explicat que aquesta és la primera actuació directa de l'Ajuntament, perquè abans s'havien tret plaques per iniciativa d'entitats. La Llei de memòria històrica del 2007 traspassa a les administracions, ha dit, la responsabilitat d'ocupar-se d'aquesta qüestió. Segons el comissionat, a l'espai públic de Barcelona no queda cap altre símbol franquista que no siguin aquests cartells escampats pels districtes.En el cas de Nou Barris, un equip de sis persones de l'Assemblea d'Aturades i Aturats del districte van elaborar a petició del govern un llistat exhaustiu de les plaques que encara quedaven. Van visitar 732 adreces on inicialment l'Ajuntament tenia inventariats cartells d'aquest tipus, però alguns ja havien desaparegut i altres no van ser detectats. En total van comptar 232 plaques. 146 ja es poden treure perquè incorporen els símbols falangistes del jou i les fletxes, però n'hi ha 58 situades en edificis amb els quals encara no s'ha pogut contactar. Les 28 restants no incorporen símbols feixistes i no es retiraran. La intenció és eliminar, per tant, 204, i s'ha començat pel barri de la Guineueta. Les feines les faran quatre persones provinents dels plans d'ocupació municipals. En aquest districte ja s'han portat a termes altres mesures de recuperació de la memòria històrica, com el canvi de nom de la plaça de Llucmajor, que ara es diu plaça de la República. La regidora del districte, Janet Sanz, ha considerat "senzillament inacceptable i anacrònic" que encara hi hagi "referències a l'autoritarisme i al poder feixista" que estiguin presents a l'espai púbic quan fa més de 40 anys de la mort del dictador.En el cas de Gràcia, l'encàrrec de l'inventari es va fer al setembre passat. Persones procedents dels plans d'ocupació van actualitzar el cens que ja existia de l'any 2007. Es van localitzar 166 plaques, quan fa deu anys n'hi havia 395. El districte va enviar cartes a les comunitats de veïns dels 166 edificis, advertint que si no expressaven l'opinió contrària en un mes, es retiraria la placa d'ofici. Només dues van entrar la instància al districtes comunicant la seva disconformitat, i una altra va aportar documentació perquè quedés constància que l'escut que s'havia inventariat com a símbol franquista no ho era.El regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha constatat que només en pocs minuts s'ha pogut "donar normalitat a una situació que fa més de 40 anys que s'arrossegava", recuperant "aquesta expressió democràtica i solidària de no tenir tota aquesta simbologia d'enaltiment de l'alçament feixista" a la ciutat.
