El consistori condiciona la prrroga del protocol a introduir-hi canvis, mentre que el TSJC demana "mxima collaboració i lleialtat institucional"
ACN
Barcelona.-El govern d'Ada Colau ha condicionat la prrroga del Protocol d'Execució de Diligncies de Llanament a la introducció de modificacions que permetin als serveis socials de l'Ajuntament actuar preventivament en casos de desnonament. Ho ha explicat la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, després de la reunió de la Comissió Mixta de Seguiment del Protocol d'Execució de Diligncies de Llanament. Ortiz ha assegurat que les modificacions proposades pel govern municipal pretenen que se'ls avisi a l'inici del procediment per tal d'actuar preventivament. El TSJC ha apuntat a través d'un comunicat que les comissions judicials troben "dificultats" a l'hora d'executar els llanaments i ha demanat "mxima collaboració i lleialtat institucional en l'aplicació del protocol". Les parts s'han emplaat a trobar una solució en els prxims dos mesos després que la reunió d'aquest dimecres hagi acabat sense cap acord concret, segons ha explicat Ortiz.
La tinenta d'alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament, Laia Ortiz, ha afirmat que "hi ha moltes qüestions del protocol que no han funcionat" i que "limiten" la tasca dels Serveis Socials de l'Ajuntament a l'hora d'actuar en casos de desnonament. Ortiz ha explicat que els canvis que plantegen inclouen que els Serveis Socials del consistori puguin treballar des del principi del procediment, la possibilitat que puguin treballar dins de la Ciutat de la Justícia, que el consentiment s'interpreti de manera favorable a les persones vulnerables, que es reinterpreti el paper de Serveis Socials en els desnonaments i que la Generalitat interconnecti les dades per tenir la informació abans. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials ha lamentat que en la majoria dels casos es notifiqui un desnonament a l'Ajuntament al final de procés, ja que ha explicat que té un cost major i no permet fer una tasca de prevenció. Segons ha dit, només el 20% dels casos de desnonament en els quals ha actuat l'Ajuntament han estat notificats a l'inici del procediment. Després de la reunió, Ortiz ha lamentat la "visió restrictiva" del protocol del president del TSJC, que considera "massa centrada en la protecció de dades i altres lleis", per que ha remarcat que "incompleix drets humans fonamentals". La proposta de l'AjuntamentLa proposta del govern municipal garanteix la presncia dels equips municipals en tots els desnonaments que afecten persones en situació de vulnerabilitat i planteja la intervenció en dues fases. En la primera es desenvolupa un treball preventiu, com per exemple informar i orientar en matria d'habitatge, assessorar jurídicament els afectats, fer mediació o oferir alternatives a través de la borsa de lloguer social, entre altres actuacions. La segona fase s'emmarca dins de les atencions d'emergncia, durant els actes de llanament, quan es produeixen actuacions de risc i en casos d'alta vulnerabilitat. En aquest cas, l'Ajuntament planteja que els equips de Drets Socials de l'Ajuntament puguin fer la mediació amb la propietat, l'explicació a la comissió judicial de la situació de vulnerabilitat o explicar els recursos d'habitatge serveis socials disponibles, entre d'altres.El consistori argumenta que la despesa en prevenció és menorLa tinenta d'alcaldia de Drets Socials ha denunciat que, a banda de vulnerar compromisos internacionals en matria de drets humans, la despesa pública que implica l'actuació quan ja s'ha produt un desnonament és molt més elevada que la de prevenció. Segons dades del consistori, el cost per nucli receptor d'una emergncia social després de la prdua de l'habitatge és de 3.336,8 euros, mentre que en prevenció la despesa és de 998,2 euros per cada nucli perceptor. A Barcelona hi ha hagut 55 llanaments amb data oberta que van afectar 11 adultes i 82 menors l'any 2018, una xifra molt per sobre dels 8 llanaments amb data oberta que van afectar 13 persones adultes i 6 menors l'any 2017. El TSJC ofereix que una unitat dels Serveis Socials treballi a la Ciutat de la JustíciaEn un comunicat, el TSJC ha assegurat que ha ofert a l'Ajuntament de Barcelona, sempre que el departament de Justícia ho aprovi, la implantació d'una unitat dels Serveis Socials del consistori dins de les dependncies de la Ciutat de la Justícia per tal "d'apropar al mxim les seves prestacions al ciutad afectat". El TSJC ha apuntat que totes les parts han coincidit durant la reunió en la "necessitat de conciliar el drets dels titulars legítims a recuperar de forma immediata la possessió dels habitatges ocupats sense cobertura contractual o legal" i "la protecció d'aquells llogaters que acreditin una situació d'especial".Han assistit a la reunió, que ha durat unes dues hores, la Presidncia i la Secretaria de Govern del TSJC, l'Ajuntament de Barcelona, la conselleria de Justícia, el Collegi de l'Advocacia de Barcelona, el Collegi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona i l'Agncia de l'Habitatge de Catalunya.
