L'empresa que va comprar l'immoble estava duent a terme una gran rehabilitació sense demanar la llicència corresponent, que obliga la propietat a garantir que els llogaters tornaran a casa
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha detectat que l'empresa que va adquirir una finca sencera al carrer d'Aragó 477, Norvet, havia demanat fins a 25 permisos d'obres menors, entre comunicats i assabentats, en lloc d'una llicència d'obres majors, que és la que correspon per la magnitud del projecte que porta a terme. La tramitació d'una obra major suposa una garantia de drets per als llogaters, ja que obliga la propietat a reallotjar temporalment els inquilins durant les obres i a garantir el retorn dels llogaters a casa seva un cop acabades. El Districte de l'Eixample ordenarà aturar les obres perquè l'empresa tramiti la llicència de gran rehabilitació que li correspon. El govern municipal vol que aquest procediment sigui exemplar i que es pugui portar a la pràctica de forma sistemàtica a partir d'ara a la ciutat.
(En aquesta ampliació s'afegeix la valoració de la PAH Barcelona). L'Ajuntament de Barcelona té identificats 38 casos a la ciutat de conflictes en edificis perquè grans inversors els han comprat sencers i els estan "transformant posant en perill els drets dels llogaters i fins i tot les seves condicions de vida". Ho ha explicat aquest dimarts el regidor d'Habitatge i Rehabilitació, Josep Maria Montaner, davant l'edifici del carrer d'Aragó 477 per explicar una mesura que ha de servir com a "precedent i fixar certa jurisprudència" en disciplina de l'habitatge per intervenir en aquestes situacions. "La llum vermella que s'ha encès en aquests casos ha fet que aquest s'hagi seguit especialment des del districte de l'Eixample i els serveis jurídics", ha assenyalat Montaner. El regidor del Districte de l'Eixample, Gerardo Pisarello, ha reconegut que estan "preocupats" davant aquestes actuacions, si bé ha puntualitzat que no són generalitzades a la ciutat. "Hem vist com grans immobiliàries o fons d'inversió compren edificis sencers i amb l'excusa de la rehabilitació generen molèsties que acaben expulsant els veïns dels barris. Moltes vegades, i ara hem vist un cas concret a l'Eixample, això es produeix sense demanar els permisos corresponents i per tant es generen situacions que poden constituir una vulneració de la legislació", ha afirmat Pisarello, que ha avisat: "Són situacions absolutament intolerables". El Districte de l'Eixample va notificar divendres passat a la propietat de l'edifici del carrer d'Aragó 477 que el conjunt de les obres incloses en els 25 permisos presentats, i dues actuacions fetes anteriorment pendents de legalització, entren dins dels supòsits de gran rehabilitació. Es tracta d'una actuació global en tot l'edifici amb redistribució general d'espais i amb modificació d'elements comuns com són la façana (coberta actualment per una bastida), els nuclis de comunicació vertical o els patis. Per això, l'Ajuntament obliga la propietat a aturar les obres i li comunica que els permisos tramitats fins ara queden sense efecte, de manera que ha de tramitar la llicència corresponent, un procés que pot durar uns sis mesos. La sol·licitud d'una llicència d'obres majors porta implícites un seguit d'obligacions per part de la propietat amb les famílies llogateres que viuen en una finca. Per exemple, en cas que les obres dificultin la vida a l'immoble, la propietat ha de garantir el reallotjament dels veïns durant els treballs i el retorn al domicili un cop acabats. En el cas de comunicacions d'obres menors, aquestes obligacions no existeixen. L'Ajuntament sospita que aquesta pràctica detectada a Aragó 477, que és del tot irregular i que ha suscitat la revisió d'ofici de tots els expedients d'obra menor sol·licitats, podria ser la via a través de la qual els propietaris estarien evadint les obligacions en relació a les famílies llogateres. L'edifici té 28 habitatges, la majoria amb contractes de lloguer vigents. Dues de les famílies llogateres de l'immoble van acudir fa uns mesos a l'Oficina de l’Habitatge de l'Eixample per assessorar-se i demanar ajuda sobre la situació que s'estava creant arran del canvi de propietat i de les obres de remodelació iniciades per la companyia que l'havia adquirit. L'Oficina de l'Habitatge, la regidoria d'Habitatge i el Districte de l'Eixample van analitzar la situació de la finca el juliol i van detectar que hi havia 18 pisos amb contractes de lloguer vigents. Un d'aquests contractes venç aquest novembre; uns altres quatre tenen caràcter indefinit, i la resta, tenen dates d'extinció en dos i quatre anys. Al juliol, quan es va fer aquest informe, hi havia quatre habitatges buits i sis habitatges ocupats. En aquest cas ha estat clau l'organització dels veïns per fer valer els seus drets. El consistori vol que els propietaris hagin de signar una declaració responsable cap als llogatersL'Ajuntament de Barcelona està treballant per introduir canvis en la tramitació de les sol·licituds de llicències d'obres a les finques, per evitar situacions de desemparament i angoixa de famílies que viuen de lloguer quan els immobles canvien d'habitatge i s'inicien processos de transformació i buidatge. El govern municipal planteja la possibilitat d'incorporar en la documentació que s'ha de presentar per sol·licitar les llicències d'obres una declaració responsable signada pels propietaris de la finca. Aquesta declaració responsable recolliria el compliment dels drets i obligacions pertinents cap als llogaters pel que fa al seu reallotjament i retorn. Aquesta declaració responsable s'inspira en el que ja recullen les lleis. D'una banda, la Llei 18\/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge estableix que l'administració, en cas de concessió de llicències per a la realització d'obres de conservació o rehabilitació, ha de donar audiència als ocupants legals de l'edifici i determinar les repercussions de les obres en la seva ocupació. En el seu cas, aquells que hi tinguin la seva residència habitual tindran el dret de tornar a l'habitatge i d'allotjament provisional.En aquesta mateixa línia s'expressa el Reial Decret legislatiu 7\/2015 de 30 d'octubre mitjançant el qual es va aprovar el text refós de la Llei del Sòl. En el seu articulat es refereix als deures vinculats a la promoció d'actuacions de transformació urbanística i a les actuacions en edificis i en concret estableix com a deure legal "garantir el reallotjament dels ocupants legals que calgui desallotjar d'immobles situats dins de l'àrea d'actuació i que constitueixin la seva residència habitual, així com el retorn quan hi tinguin dret". Els propietaris estan obligats a fer complir el dret que tenen els arrendataris d'una finca a ser reallotjats provisionalment mentre durin les obres de rehabilitació i a retornar al seu domicili el temps que els pertoqui fins que s'acabi el seu contracte. La PAH Barcelona reivindica l'organització dels veïnsLa portaveu de la PAH Barcelona, Lucía Delgado, ha celebrat en declaracions als mitjans de comunicació que el consistori hagi ordenat paralitzar les obres per manca de llicència corresponent i ha reivindicat que va ser arran d'una instància per part dels veïns organitzats que l'Ajuntament va començar a inspeccionar les obres.Delgado ha explicat que després de reallotjar sis famílies vulnerables en aquest immoble, l'empresa propietària va començar unes obres de gran magnitud als pisos buits i que van detectar que no hi havia cap llicència per la magnitud d'aquests treballs. Delgado demana a Norvet que cedeixi el bloc a l'Ajuntament i que els veïns que estan reallotjats per la PAH de Barcelona un lloguer social.
