Publicado 19/07/2019 17:04

AMPLIACIÓ:La Virreina dedica tres exposicions a la memria urbana i el control

Les mostres que subiquen a la Barcelona recent, a la Cuba revolucionaria i en les fronteres dels Estats

ACN

Barcelona.-La Virreina Centre de la Imatge estrena tres noves exposicions que analitzen la memria urbana i el control a través de la fotografia, larquitectura i la videoinstallació, i que es podran visitar fins al 20 doctubre, amb visites guiades gratutes cada dimarts (18.00), dissabte i diumenge (12.00). Les exposicions se situen a la Barcelona recent, a la Cuba revolucionaria i a les fronteres dels estats, que són explorades com a mecanisme disciplinari del poder. Es tracta d'ngels nous. Escenes de la reforma de la plaa de la Gardunya, Barcelona (2005-2018)', de Jorge Ribalta, 'Panptic_frontera 601', de Nora Ancarola i 'La utopia parallela. Ciutats somades a Cuba (1980-1993)', proposada per Iván de la Nuez, amb la collaboració dAtelier Morales.

ngels nous. Escenes de la reforma de la plaa de la Gardunya, Barcelona (2005-2018), inspirat en l'allegoria de l'ngel de la histria', del filsof Walter Benjamín, presenta per primer cop en un context expositiu, el seguiment fotogrfic que l'autor ha realitzat de la transformació de la plaa de la Gardunya, tenint en compte aquelles modificacions relacionades amb la seva morfologia i els seus usos públics.Presentada com una cronologia a la inversa, la mostra arrenca amb l'inici del primer curs a la nova Escola Massana i amb l'arribada dels primers habitants als nous blocs de pisos circumdants, el 2017 i el 2018, i acaba amb fotografies de l'antiga plaa i part del darrere del mercat de la Boqueria, datades del 2005. A més, també s'hi inclouen objectes, publicacions, documents de carcter histric que contribueixen al relat.La mostra investiga la transformació de la zona a causa de la pressió turística creixent, el pas d'un comer tradicional i d'ús local a una nova economia sostinguda a partir del turisme de masses. Al mateix temps, Ribalta ha dit que ha intentat explicar la histria "a través dels sense histria". "A l'exposició es pot veure l'atenció als qui anomeno protagonistes involuntaris de la reforma, com els estudiants de la Massana, els habitants dels pisos, els treballadors del mercat, els turistes o els sense sostre", ha manifestat.Panptic_frontera 601Per la seva part Nora Ancarola utilitza el concepte de 'panoptisme' de Michel Foucault, un model arquitectnic i penitenciari de vigilncia sense ser vist, com a metfora per a mostrar a través d'una videoinstallació els mecanismes de vigilncia que exerceix el poder en el present. En aquest sentit, l'autora assenyala les fronteres com a "camps de concentració del moment", els quals "provoquen mort, marginació i fracs".L'artista ha explicat que l'exposició pivota sobre dos eixos. En primer lloc, en la narració de dos adolescents subsaharians de la seva "traumtica experincia en una pastera"."Durant la narració un dels adolescents, tot i que havien passat dos mesos, seguia molt impactat i anava explicant coses de l'experincia en temps present, les quals m'han servit com a punt de partida per al meu treball", ha explicat. Pel que fa al segon eix, l'artista visual ha manifestat que li serveix com a "punt de partida per referir-se a la violncia classista, excloent i racista de les fronteres dels estats".La utopia parallela. Ciutats somiades a Cuba (1980-1993)El que Iván de la Nuez intenta en la seva exposició és tornar a la llum un moviment arquitectnic "especulatiu" sorgit als anys 80 i que amb el temps va quedar oblidat. Es tracta de projectes que mai van arribar a materialitzar-se a causa del fet que xocaven frontalment i constituen una crítica a l'urbanisme oficial de l'Estat socialista.De la Nuez ha volgut remarcar durant la presentació el carcter social d'aquests projectes més enll del seu aspecte artístic. "El moviment anava més enll i intentava dignificar a través de l'arquitectura histries del poble que mai van ser tingudes en compte", ha explicat. Per altra banda, el comissari cub també ha volgut assenyalar la rellevncia del moviment per la seva influencia en d'altres branques artístiques. "Tothom ha vist exposicions d'art cubanes, música cubana i pot recuperar cinema cub de l'poca, per l'arquitectura va quedar oblidada malgrat la seva enorme influncia en tots aquests mbits", ha lamentat de la Nuez.La mostra est formada per 35 projectes de prop de 50 artistes i engloba plnols, maquetes, dibuixos, escultures, vídeos, intervencions urbanes, animacions i textos. L'exposició comena amb l'xode de Mariel (1980) i acaba el 1993, any en qu es legalitza el dlar a l'illa i que anticipa la "crisi dels 'balseros'" un any després.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés