Publicado 23/3/2019 11:42:42CET

AMPLIACIÓ:La Vall d'en Bas busca solucions a la "problemtica" del despoblament dels nuclis rurals amb una jornada per als joves

La Generalitat estudia crear un ens "molt potent" que serveixi per evitar que més persones marxin cap a les ciutats

ACN

La Vall d'en Bas.-La Vall d'en Bas (Garrotxa) celebra aquest dissabte una jornada dedicada als joves i a la "problemtica" del despoblament dels nuclis rurals. L'objectiu és treballar perqu cada vegada hi hagi més persones que decideixin tirar endavant el seu projecte de vida en localitats petites. Des de la Generalitat es veu el despoblament com "una problemtica" que cal abordar, i des del departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca estudien crear un ens "molt potent" per tal d'evitar que més persones marxin d'aquests nuclis. En aquest sentit, la consellera del ram, Teresa Jord, ha explicat que cal "falcar gent jove" al territori i que ho puguin fer "amb totes les condicions". Jord posa de relleu que en els últims tres anys, 2011 joves han anat a viure en pobles petits.

'Municipi viu: joves i arrelament', aquest és nom de la jornada que se celebra aquest dissabte a La Vall d'en Bas (Garrotxa). L'objectiu és atraure més joves cap a nuclis rurals que els últims anys han patit un "progressiu despoblament". De fet, aquest és un "problema important" per a la Generalitat. Per aix, des del Departament d'Agricultura aposten per crear un ens que serveixi per fer "polítiques efectives" en relació a la fugida de joves d'aquestes localitats petites. La idea, segons ha explicat la consellera del Departament, Teresa Jord, és que aquest organisme "sigui molt potent". "Creiem que hauria de penjar directament de presidncia o vicepresidncia i que no generi més estructura, per sí que abordi directament el despoblament", ha assenyalat.Jord també ha destacat el treball "transversal" que suposa aquest tema. A la jornada a La Vall d'en Bas, la consellera ha coincidit amb la directora general de Joventut, Norma Pujol. Les dues han coincidit en qu "cal crear incentius i un bon entorn" per poder atraure més joves cap aquests nuclis.Pujol s'ha referit, en concret, a la necessitat de tenir "bones infraestructures", a més d'un servei públic de transport eficient. "Cal tenir connexions que resolguin les dificultats de mobilitat entre pobles que estan allunyats", ha assenyalat.La directora general de Joventut també ha fet referncia a la importncia de disposar de fibra ptica en aquests pobles. "És una de les claus, perqu ens trobem que hi ha molta gent que treballa en zones de 'coworking' que ara s'estan potenciant molt", ha reblat.En aquest sentit, tant Jord com Pujol han assenyalat la importncia que té que el sector primari no sigui l'únic motor econmic per aquelles persones que es decideixin a viure en zones rurals. "És important que cada vegada hi hagi més possibilitats de negoci i que qui vulgui tirar endavant un projecte de vida en un poble, pugui tenir igualtat de possibilitats que aquells que estan en zones urbanes", ha destacat Jord.2011 joves en tres anysLa consellera d'Agricultura també ha volgut posar de relleu que la Generalitat "fa anys" que treballa per evitar el despoblament, i la fugida dels joves cap a les grans ciutats. Jord recorda que en els últims tres anys, 2011 joves han decidit anar a desenvolupar el seu projecte de vida en nuclis urbans, o el que és el mateix, un 60% més que altres programes anteriors.Jord ha valorat les polítiques que va posar en marxa la seva antecessora, Meritxell Serret, i ha recordat que hi ha "moltes ajudes" a les que els joves es poden acollir per tirar endavant projectes econmics i residencials a petits pobles, com per exemple, La Vall d'en Bas.

el més llegit

  1. 1

    La Generalitat rebutja els ERTE de Dexeus i Embolicar

  2. 2

    Els agricultors de Lleida temen els danys de la primera gelada de fruiteres de la campanya

  3. 3

    La UME arriba a Badalona (Barcelona) després de la sol·licitud d'ajuda del Govern

  4. 4

    Castellar (Barcelona) impulsa que els nens enviïn cartes a les residències de majors

  5. 5

    La Generalitat avança 61 milions a administracions locals de Catalunya