Es tracta d'un espai únic a Catalunya que disposa d'un sistema electrnic per controlar les entrades i sortides i sensors d'humitat i temperatura
ACN
Cerdanyola del Valls.-La Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), ha posat en marxa un abellar al campus de Bellaterra per investigar sobre l'apicultura i la biologia de les abelles. Gerardo Caza, catedrtic de Producció Animal de la Facultat de Veterinria de la UAB, ha explicat que el principal objectius d'aquesta recerca es buscar una resposta al declivi de les poblacions d'abelles. "Cada any els apicultors han de reposar el 30% dels ruscs", ha apuntat l'especialista. L'espai, que és l'únic d'aquestes característiques que existeix a Catalunya, s'anomena UABee i est format per sis ruscs amb un sistema electrnic per controlar les entrades i sortides, elements de pesatge i sensors d'humitat i temperatura.
Les abelles són un element fonamental en la natura i en els cultius agrícoles perqu són una pea clau en la pollinització. No obstant, la seva població s'ha vist seriosament amenaada en els darrers anys a causa de múltiples factors, el que posa en perill, d'una manera especial, a les abelles domstiques. Diversos organismes internacionals han alertat de les conseqüncies de la disminució de la seva població i han recomanat diversos tipus d'iniciatives de foment i protecció de l'apicultura, tant en condicions rurals com urbanes.En aquest escenari, un equip d'investigadors de la UAB ha posat en marxa el projecte UABee, un abellar experimental per a la demostració, l'ensenyament i la investigació de l'apicultura i les abelles. Es tracta de la primera installació d'aquesta tipologia que es crea a Catalunya, i un dels pocs de tot l'Estat, ja que actualment només existeix un altre a Crdova i un altre en projecte a Osca. "Hi ha una preocupació creixent pel síndrome de desaparició dels ruscs", ha explicat Gerardo Carza, catedrtic de Producció Animal de la Facultat de Veterinria de la UAB, que ha apuntat que cada any els apicultors es veuen obligats a reposar el 30% dels ruscs. "La genmica i la metalómica poden donar-nos pautes del que est passant", assegura l'investigador que revela que algunes de les causes d'aquest declivi de les poblacions poden ser "els insecticides i herbicides, una malaltia parasitria que s'anomena varroa i la prdua d'habitat dels animals". Caza ha detallat que l'abellar de la UAB est constitut per sis ruscs destinats a allotjar colnies estndard i amb possibilitat de modificar la seva configuració segons l'activitat i la grandria de la colnia. A més, ha explicat que l'espai disposa d'un sistema electrnic per controlar les entrades i sortides, elements de pesatge i sensors d'humitat i temperatura.A l'abellar es duran a terme cursos d'introducció a l'apicultura per a principiants i per a personal veterinari, assignatures de producció agrícola i ramadera del Grau de Veterinria i del Mster de qualitat dels aliments d'origen animal de la UAB, treballs d'investigació sobre l'estudi del funcionament dels ruscs i proposta de parmetres de registre de l'estat productiu i sanitari dels ruscs. També es faran estudis de flora. Millora de la convivncia Per poder desenvolupar aquesta iniciativa els investigadors de la UAB han rebut el suport de l'Associació d'Apicultors de Barcelona. Caza ha posat en valor l'experincia d'aquests professionals i ha recordat que l'Estat es el país d'Europa que registra una major producció de mel. Amb tot, ha lamentat que la legislació espanyola actual sigui molt rígida. "Quan hi ha un nucli urb a menys de 100 metres d'un abellar les mesures de seguretat han de ser molt elevades", apunta. En aquesta línia assenyala la importncia de conscienciar la població per millorar la convivncia entre les abelles i els humans. "A aquests animals no els desagrada l'entorn urb, nosaltres volem que tot convisqui i que els tcnics no tingui por de treballar-hi", indica. Així mateix considera que els ciutadans han d'entendre les abelles.A Catalunya hi ha més de 3.000 apicultors i a tot l'Estat uns 300.000. A cada abellar hi viuen entre 50.000 i 60.000 abelles i es calcula que cada criador disposa d'un centenar de ruscs.
