Elisabeth Barberà diu que l'extresorer de CDC mort el 2005 la trucava per demanar-li que el Palau pagués factures a una empresa que treballava en les campanyes electorals
ACN
Barcelona.-L'exsecretària personal de Fèlix Millet, Elisabeth Barberà, ha assegurat aquest dimecres que l'expresident del Palau de la Música li feia guardar sobres per a l'extresorer de CDC Carles Torrent, mort el 2005, tot i que no ha pogut assegurar que dins hi haguessin diners, sinó que també hi podia haver documentació. No obstant, ha reconegut que Torrent visitava relativament sovint el Palau per reunir-se a soles amb Millet, però no sap de què parlaven. També ha explicat que Torrent l'havia trucat per queixar-se que una empresa que treballava en campanyes electorals de CDC, Hispart-Stereorent, no havia cobrat algunes factures, i Millet li feia respondre que encara estaven pendents de cobrar "de Madrid". En canvi, ha dit que no havia sentit mai el nom del successor de Torrent, Daniel Osàcar, acusat en la causa.
En la seva declaració com a testimoni en el judici del 'cas Palau', Barberà ha explicat que ella i les altres dues secretàries de Presidència, Rosa Maria Roca i Cristina Torruella, apuntaven en agendes i documents informàtics totes les cites, reunions i trucades de Millet, així com els moviments de diners i les trucades que feien o rebien. Això ha permès al fiscal repassar amb Barberà molts documents.Així, ha reconegut molts documents on sortien anotacions sobre obra pública i Ferrovial, però o no li donava importància o desconeixia el motiu. Tot i que apareixia sovint, desconeixia el significat de 'GPO', que Millet i Montull haurien usat per camuflar el desviament de fons cap a les seves butxaques. Sí que ha reconegut que en algun document apuntava el nom de Carles Torrent i la paraula 'diners'. Tot i que no ha assegurat que fos per pagar a l'extresorer de CDC, sí que ha reconegut que Millet li va donar sovint sobres a nom de Torrent perquè els guardés a la caixa forta del Palau. Després, quan Torrent visitava Millet, aquest últim li ordenava treure el sobre i entregar-lo al representant polític. A la reunió només hi eren Millet i Torrent, i Barberà no sap de què parlaven.Entremig, Barberà ha explicat que en alguna ocasió, Torrent l'havia trucat a ella per queixar-se que una empresa com Hispart-Stereorent, que treballava per a les campanyes electorals de CDC proveint material audiovisual, li deia que no havia cobrat. Millet ordenava a Barberà que respongués a Torrent que estaven pendents de cobrar "de Madrid". Al cap d'uns dies el Palau hauria pagat a Hispart i Millet va fer que Barberà truqués a Torrent per comunicar-li.També té constància de reunions amb Pedro Buenaventura i Juan Elízaga, de Ferrovial, i amb Jaume Camps, exdiputat de CDC però que ella vincula com a advocat de Millet. En canvi, d'Osàcar no n'havia sentit a parlar mai.A preguntes del lletrat d'Osàcar i CDC, Barberà ha dit que Millet no només es reunia amb Torrent, sinó amb representants de tots els partits polítics i institucions. "Parlava amb qui fos per aconseguir finançament pel Palau", ha dit, i ha citat com a exemples trobades amb l'expresident espanyol José María Aznar i l'expresident de la Generalitat José Montilla, o Narcís Serra, exministre socialista i expresident de Caixa Catalunya.Diners en efectiuBarberà també ha explicat que des que va començar a treballar el 1975 per a Millet, aquest li portava sovint feixos de bitllets procedents, teòricament, de les rendes que obtenia per activitats immobiliàries, i ella ho apuntava i ho guardava en una caixa forta que hi havia a la planta presidencial del Palau. Segons ella, els diners eren particulars de Millet, tot i que no ho sap segur, i amb aquells diners mai es van pagar activitats del Palau. De fet, amb aquests diners havia encarregat la compra de lingots d'or. També ha explicat que cada final de mes, ella i Millet feien una llista de pagaments de despeses particulars, com els salaris del personal domèstic, reparacions a la llar, factures o diners que volia donar a la seva dona i les seves filles. Barberà preparava els sobres amb les quantitats que Millet li deia i els entregava directament als beneficiaris o a Millet mateix.Sovint, però, Millet també li feia portar grans quantitats de diners en metàl·lic a una caixa de seguretat de l'oficina de Caixa Catalunya de la Via Laietana. De fet, en aquesta caixa de seguretat s'hi va trobar un sobre amb diners de Barberà. Entre plors, ha explicat que eren diners que ella havia estalviat durant anys i que va voler treure de casa seva quan es va divorciar, perquè el seu marit no li trobés. Li va demanar a Millet com a favor i aquest hi va accedir. Quan es va fer el registre policial del Palau, els diners van ser decomissats i ara està pendent que li retornin.Barberà ha assegurat que desconeixia que amb diners del Palau es pagaven despeses domèstiques de Millet, i ha explicat que ella no es feia càrrec de les factures del Palau ni encarregava portar o treure diners en efectiu dels comptes de l'entitat.Diners en metàl·lic per a orquestres?També ha declarat una responsable de sala, Anna Morante, que ha explicat que no recorda pagaments en efectiu a grans orquestres, tot i que ha admès que potser es feia d'esquenes a ella. També ha dit que l'empresa Hispart-Stereorent no li sonava com a proveïdora del Palau. Aquesta treballadora sí que ha dit que va veure l'extresorer de CDC Daniel Osàcar dirigir-se un parell de vegades al despatx de Jordi Montull, però no va veure mai que es moguessin sobres. En canvi, Carles Torrent no li sonava de res.Per la seva banda, Adriana Mata, encarregada de la producció de concerts ha dit que no recorda pagaments en efectiu o amb xec als artistes, sinó que es feia una transferència bancària després de rebre la factura i en base a un contracte. A més, ha explicat que els encàrrecs de 'mailing' per a la promoció dels concerts es feien a l'empresa SPM i costaven uns 7.000 euros cadascun, i no les desenes de milers d'euros que es pagaven a empreses com New Letter o Letter Graphic, que desconeixia.Montull va cobrar 184.000 euros d'un xecPrèviament ha declarat l'exdirector d'una oficina de Caja Madrid a la Via Laietana, que ha dit que li consta que Jordi Montull va cobrar el maig del 2005 un xec al portador de més de 184.000 euros. Tot i les preguntes insistents del fiscal, Juan Carlos Pérez Martínez ha intentat evitar dir el nom de qui va cobrar el xec, ja que inicialment no constava registrat. Segons ell, era poc habitual pagar xecs d'aquests imports tant elevats i ha assegurat que ell n'hauria d'haver estat al corrent almenys el dia anterior per preparar els bitllets i l'endemà en repassar els moviments de l'oficina, ja que supervisava tots els reintegraments superiors als 6.000 euros.Per això, no ha pogut justificar clarament perquè no es va registrar el nom i DNI de la persona que va retirar els diners. Així, ha dit que en aquella època no es registrava informàticament i que quan li van preguntar al treballador de caixa que va fer el pagament, no van obtenir una resposta clara. Igualment, ha afegit que aquest empleat hauria actuat amb "negligència" i que ja havien tingut alguns problemes amb ell per "poc interès" o "desquadraments" de la caixa.Finalment, però, a preguntes de la magistrada presidenta ha respost que una investigació posterior de l'entitat bancària va descobrir que hi havia registrat informàticament el nom de Jordi Montull com la persona que va retirar els fons.
