El Priorat i la Terra Alta són les comarques que més reciclen, i el Baix Ebre i el Baix Peneds les que menys
ACN
Tarragona.-La recollida selectiva continua sent una assignatura pendent dels municipis de la demarcació de Tarragona, especialment les grans ciutats i les zones turístiques, que se situen lluny de lobjectiu europeu de reciclatge del 50% per al 2020. Segons les dades de lAgncia Catalana de Residus (ARC), lany passat la recollida selectiva va repuntar un 6,3% al Camp de Tarragona, per no va arribar a la mitjana catalana del 42%. A les Terres de lEbre, fins i tot va retrocedir una mica, i es va quedar per sota del 46%. El director de lARC, Josep Maria Tost, ha demanat incidir en la recollida de la fracció orgnica -que representa un 40% del pes dels residus duna llar-, en els grans productors i impulsar plans locals per millorar els resultats.
Les comarques interiors del Camp fan més recollida selectiva que les de la costa. Al Priorat la xifra és del 59,5%, mentre que al Baix Peneds no arriba al 35%. A les zones interiors els resultats milloren any rere any, sobretot per les iniciatives de recollida porta a porta que lAgncia Catalana de Residus considera que caldria anar estenent. A la Conca de Barber, per exemple, els models de porta a porta de Montblanc i de contenidors tancats a Rocafort de Queralt saniran exportant a altres municipis de la comarca a partir de lany vinent. Per contra, les grans capitals suspenen. A Reus la recollida selectiva tot just arriba al 29,86% i a Tarragona és del 32,52%. Els municipis que pitjor fan la selectiva són Creixell (9%), la Pobla de Mafumet (12%), la Pobla de Montorns (13%) i Constantí (20%). A més, la generació de residus municipals continua a lala i lany passat sen van comptabilitzar 372.000 tones al Camp de Tarragona, un 3,1% més que lany anterior. Són 1,65 quilos diaris per habitant. El Baix Peneds és la comarca on es generen més residus per cpita -679 quilos anuals- i només lAlt Camp, amb 513 quilos per cap, en va fer menys que la mitjana catalana. Les Terres de lEbre, estabilitzadesA les Terres de lEbre la situació és millor que al Camp de Tarragona, per lany passat la recollida selectiva va recular, sobretot pel que fa a lorgnica (-6%). Tot i aix, hi ha tres comarques que superen la mitjana catalana de recollida selectiva: la Terra Alta (55,14%) -on els dotze municipis fan recollida porta a porta-, el Montsi (51,27%) i la Ribera dEbre (49,59%). El Baix Ebre és la comarca que est a la cua amb un 39,37% de recollida selectiva, un punt menys que lany anterior. Els municipis amb més marge de millora són Tortosa (27,02%); Tivissa, a la Ribera dEbre (37,38%); Deltebre, al Baix Ebre (39,14%); Móra dEbre, a la Ribera dEbre (41,62%), i Horta de Sant Joan, a la Terra Alta (42,06%). A les comarques ebrenques també creix la generació de residus, amb 90.000 tones i 1,39 quilos diaris per habitant lany passat. Contrasten els 533 quilos anuals que genera, de mitjana, un habitant del Baix Ebre, amb els 363 dun que visqui a la Terra Alta. Sancions a la vista si no sadopten mesuresEl director de lAgncia Catalana de Residus, Josep Maria Tost, ha recordat que queda molta feina a fer per tal de complir amb els objectius marcats per la Unió Europea. La Comissió ha fixat un objectiu de reciclatge del 50% per al 2020, del 55% per al 2025, del 60% per al 2030 i del 65% per al 2035. A la prctica, assolir un nivell del 50% de reciclatge exigeix, com a mínim, fer una recollida selectiva del 60%, per la presncia dimpropis en els contenidors. Tost ha alertat que la recollida és una competncia municipal i que, si hi hagués sancions, els governs autonmics les derivarien als municipis.Per aquest motiu, lAgncia insta els municipis a elaborar plans locals danlisi de la recollida selectiva per determinar com poden incrementar els resultats. Una solució, apunten, pot ser canviar de model de recollida, ja que els models individualitzats coresponsabilitzen en major grau la ciutadania i permeten aplicar una taxa justa, i qui fa bé la recollida selectiva paga menys per la gestió dels seus residus i a linrevés. Segons Tost, la clau est en la fracció orgnica, ja que representa en pes gairebé el 40% dels residus duna llarg qualsevol i no est creixent tant com sí que ho fan els envasos, el vidre, o el paper i cartró. No hi pot haver bons resultats sense una bona recollida de lorgnica, ha insistit el responsable de lAgncia Catalana de Residus. Tost ha alertat que, mentre el Priorat sacosta als 176 quilos dorgnica per habitant i any, al Baix Peneds només sen recullen 41, tot i que el potencial de recollida per persona és duns 200 quilos anuals. La Generalitat també insta els ens locals a elaborar plans específics de recollida selectiva adreats als grans productors de residus del municipi com ara hotels, restaurants i cmpings, entre daltres activitats de negoci, que poden ser grans generadors. També es demana implementar més contenidors de les diferents fraccions i fomentar la presncia deducadors ambientals a peu de carrer. Brossa cada cop més caraAlhora, el director de lAgncia ha advertit que aplicar tecnologia en la gestió de la brossa requerir duna major inversió i que no podr ser més barata. En aquest sentit, ha avanat que el cnon de residus per cada tona que es porta als dipsits continuar pujant, dels 47 euros als 72 euros el 2024. Tost també ha obert la porta a limitar laixeta de les subvencions als municipis que incompleixin els objectius i, fins i tot, a doblar-los el cnon que paguen.
