Publicado 31/10/2019 14:52:10CET

AMPLIACIÓ:La recollida selectiva s’estanca a les Terres de l’Ebre i repunta un 6% al Camp de Tarragona

El Priorat i la Terra Alta són les comarques que més reciclen, i el Baix Ebre i el Baix Penedès les que menys

ACN

Tarragona.-La recollida selectiva continua sent una assignatura pendent dels municipis de la demarcació de Tarragona, especialment les grans ciutats i les zones turístiques, que se situen lluny de l’objectiu europeu de reciclatge del 50% per al 2020. Segons les dades de l’Agència Catalana de Residus (ARC), l’any passat la recollida selectiva va repuntar un 6,3% al Camp de Tarragona, però no va arribar a la mitjana catalana –del 42%. A les Terres de l’Ebre, fins i tot va retrocedir una mica, i es va quedar per sota del 46%. El director de l’ARC, Josep Maria Tost, ha demanat incidir en la recollida de la fracció orgànica -que representa un 40% del pes dels residus d’una llar-, en els grans productors i impulsar plans locals per millorar els resultats.

Les comarques interiors del Camp fan més recollida selectiva que les de la costa. Al Priorat la xifra és del 59,5%, mentre que al Baix Penedès no arriba al 35%. A les zones interiors els resultats milloren any rere any, sobretot per les iniciatives de recollida porta a porta que l’Agència Catalana de Residus considera que caldria anar estenent. A la Conca de Barberà, per exemple, els models de porta a porta de Montblanc i de contenidors tancats a Rocafort de Queralt s’aniran exportant a altres municipis de la comarca a partir de l’any vinent. Per contra, les grans capitals suspenen. A Reus la recollida selectiva tot just arriba al 29,86% i a Tarragona és del 32,52%. Els municipis que pitjor fan la selectiva són Creixell (9%), la Pobla de Mafumet (12%), la Pobla de Montornès (13%) i Constantí (20%). A més, la generació de residus municipals continua a l’alça i l’any passat se’n van comptabilitzar 372.000 tones al Camp de Tarragona, un 3,1% més que l’any anterior. Són 1,65 quilos diaris per habitant. El Baix Penedès és la comarca on es generen més residus per càpita -679 quilos anuals- i només l’Alt Camp, amb 513 quilos per cap, en va fer menys que la mitjana catalana. Les Terres de l’Ebre, estabilitzadesA les Terres de l’Ebre la situació és millor que al Camp de Tarragona, però l’any passat la recollida selectiva va recular, sobretot pel que fa a l’orgànica (-6%). Tot i això, hi ha tres comarques que superen la mitjana catalana de recollida selectiva: la Terra Alta (55,14%) -on els dotze municipis fan recollida porta a porta-, el Montsià (51,27%) i la Ribera d’Ebre (49,59%). El Baix Ebre és la comarca que està a la cua amb un 39,37% de recollida selectiva, un punt menys que l’any anterior. Els municipis amb més marge de millora són Tortosa (27,02%); Tivissa, a la Ribera d’Ebre (37,38%); Deltebre, al Baix Ebre (39,14%); Móra d’Ebre, a la Ribera d’Ebre (41,62%), i Horta de Sant Joan, a la Terra Alta (42,06%). A les comarques ebrenques també creix la generació de residus, amb 90.000 tones i 1,39 quilos diaris per habitant l’any passat. Contrasten els 533 quilos anuals que genera, de mitjana, un habitant del Baix Ebre, amb els 363 d’un que visqui a la Terra Alta. Sancions a la vista si no s’adopten mesuresEl director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, ha recordat que “queda molta feina a fer” per tal de complir amb els objectius marcats per la Unió Europea. La Comissió ha fixat un objectiu de reciclatge del 50% per al 2020, del 55% per al 2025, del 60% per al 2030 i del 65% per al 2035. A la pràctica, assolir un nivell del 50% de reciclatge exigeix, com a mínim, fer una recollida selectiva del 60%, per la presència d’impropis en els contenidors. Tost ha alertat que la recollida és una competència municipal i que, si hi hagués sancions, els governs autonòmics les derivarien als municipis.Per aquest motiu, l’Agència insta els municipis a elaborar plans locals d’anàlisi de la recollida selectiva per determinar com poden incrementar els resultats. Una solució, apunten, pot ser canviar de model de recollida, ja que els models individualitzats coresponsabilitzen en major grau la ciutadania i permeten aplicar una “taxa justa”, i qui fa bé la recollida selectiva paga menys per la gestió dels seus residus i a l’inrevés. Segons Tost, la clau està en la fracció orgànica, ja que representa en pes gairebé el 40% dels residus d’una llarg qualsevol i no està creixent tant com sí que ho fan els envasos, el vidre, o el paper i cartró. “No hi pot haver bons resultats sense una bona recollida de l’orgànica”, ha insistit el responsable de l’Agència Catalana de Residus. Tost ha alertat que, mentre el Priorat s’acosta als 176 quilos d’orgànica per habitant i any, al Baix Penedès només se’n recullen 41, tot i que el potencial de recollida per persona és d’uns 200 quilos anuals. La Generalitat també insta els ens locals a elaborar plans específics de recollida selectiva adreçats als grans productors de residus del municipi com ara hotels, restaurants i càmpings, entre d’altres activitats de negoci, que poden ser grans generadors. També es demana implementar més contenidors de les diferents fraccions i fomentar la presència d’educadors ambientals a peu de carrer. Brossa cada cop més caraAlhora, el director de l’Agència ha advertit que aplicar tecnologia en la gestió de la brossa requerirà d’una major inversió i que no podrà ser més barata. En aquest sentit, ha avançat que el cànon de residus per cada tona que es porta als dipòsits continuarà pujant, dels 47 euros als 72 euros el 2024. Tost també ha obert la porta a limitar l’aixeta de les subvencions als municipis que incompleixin els objectius i, fins i tot, a doblar-los el cànon que paguen.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.