El conseller de Territori i Sostenibilitat assegura que la revisió dels projectes pendents a la Costa Brava permetr impedir noves construccions
ACN
L'Estartit.-Ni rastre de la urbanització projectada als anys 80 i que preveia aixecar fins a 1.350 habitatges a la Pletera, a L'Estartit (Baix Empord). Aquest diumenge, les administracions han posat punt final oficialment al projecte de desurbanització que s'ha desenvolupat durant els darrers quatre anys i que ha servit per eliminar elements construts i abandonats durant els anys 90 i per restaurar els aiguamolls creant un sistema de llacunes. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami Calvet, ha assegurat que es tracta d'una "victria de la natura" que marca la línia a seguir a nivell urbanístic durant els prxims anys. Calvet ha assegurat que, de fet, el nou pla director que revisa les urbanitzacions pendents a la Costa Brava permetr impedir noves construccions.
El que havia de ser una macrourbanització a primera línia de mar, segons el projecte aprovat l'any 1986, torna a ser una zona d'aiguamolls. Després de quatre anys de desenvolupament del programa europeu Life Pletera amb un pressupost total de 2,5 MEUR (milions d'euros), els treballs per desurbanitzar l'entorn han acabat. Els treballs ha consistit en demolir i retirar el passeig marítim i els carrers que s'havien construt i deixat abandonats als anys 90 i retirar material de rebliment i runes de l'antiga maresma. També han desmuntat línies elctriques i han gestionat un total de 200.000 metres cúbics de material abocat a la parcella nord de l'antiga urbanització. Posteriorment, les tasques s'han centrat en recuperar l'ecosistema creant la banda de la maresma que ocupa 10,9 hectrees i el sistema de llacunes. Les llacunes s'han dissenyat en forma de mosaic d'aigua que es mantenen independents quan el nivell d'aigua és baix, sense comunicació amb el mar, per limitar l'entrada de depredadors marins. L'mbit de la Pletera va quedar afectat pel projecte d'urbanització que es va iniciar amb la construcció de passejos, accessos i un bloc d'habitatges, per que no va continuar. Segons ha subratllat Calvet, les obres han aconseguit la restauració integral de l'entorn, recuperant la funcionalitat ecolgica i assegurant que pot respondre a les previsions del canvi climtic. Sobretot, l'increment del nivell del mar. "Venim a posar en valor aquesta actuació, és una victria de la natura perqu s'ha pogut desfer el que s'havia construt a primera línia de mar i sobre uns aiguamolls", ha afirmat el conseller que exposa que el cas de la Pletera és un exemple de la línia de impulsar a nivell urbanístic a tot el litoral catal durant els prxims anys. Desclassificació de slsDe fet, Calvet ha recordat que el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa a redacció d'un nou pla direcció de revisió de sls no sostenibles que té com a objectiu detectar quins projectes suposen un impacte ambiental i paisatgístic inassolible per al territori. En el marc d'aquest pla, preveuen implantar mesures de correcció com ara reduir edificabilitat o reorganitzar sectors per, sobretot, desclassificar les parcelles per impedir que s'hi pugui acabar construint. El conseller ha recordat que, mentre no estigui redactat el pla, Urbanisme ha aprovat una primera moratria que afecta la franja de 500 metres del litoral de la Costa Brava i que impedeix tirar endavant noves urbanitzacions durant un any. El 13 de febrer s'aprovar una segona moratria que anir més enll d'aquesta primera línia de costa. "Analitzem projectes que per diversos aspectes, per sobretot per criteris paisatgístics i ambientals, no han de tirar endavant en benefici del paisatge i d'una utilització més racional del territori", ha dit el conseller. Dami Calvet vol esvair dubtes sobre la moratria i el nou planejament: "Quan tirem endavant iniciatives d'aquest tipus no improvisem, ho tenim estudiat des del punt de vista jurídic i tcnic". Amb tot, el conseller assegura que, a priori, hi haur més desclassificacions de sls que l'adopció de mesures per reduir l'impacte. "En cas que veiem que s'hagin d'afrontar indemnitzacions, les avaluarem una a una i hi farem front amb la voluntat que els valors ambientals i de desenvolupament sostenible siguin els que marquin la gestió de la costa", ha concls. Calvet, acompanyat de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, ha visitat aquest diumenge el resultat de les obres de restauració ambiental dels ecosistemes costaners de la Pletera. A la visita també hi han assistit el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i la secretria de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subir.El projecte, promogut i tramitat per l'ajuntament dins el programa Life Pletera, ha comptat amb finanament de la Unió Europea i la collaboració del Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, l'Empresa de Transformació Agrria TRAGSA, la Ctedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona.
