L'objectiu del consistori es posar en circulació un mínim d'1,3 milions de Grames a finals del 2018
ACN
Santa Coloma de Gramanet.-La primera moneda digital municipal de Catalunya, la Grama de Santa Coloma de Gramanet, ha sumat 3.894 transaccions, 486 usuaris -entre comerços, associacions i particulars-, i 300.000 euros en circulació a través del pagament de subvencions a entitats i associacions des de la seva posada en marxa a principis del 2017. Segons ha destacat l'alcaldessa del municipi, Núria Parlon, el projecte, pioner al món en pagar part de la despesa pública d'un consistori en una moneda pròpia, està aconseguint "consolidar un circuit de comerç social", el seu objectiu principal. Des de la posada en circulació de les Grames, els diners de les subvencions que es queden al municipi ha passat del 29% al 95% i només el 4,87% de l'import total de Grames s'ha convertit a euros. Amb la primera fase consolidada, a finals d'any es començaran a pagar part de les nòmines en moneda local –fins un màxim del 30%- i l'any 2019 es vol introduir la moneda al conjunt de la població. Segons previsions de l'ajuntament, si un 5% de la despesa en nòmines es paga inicialment en moneda local, a finals d'any podrien posar-se en circulació 1,3 milions de Grames.
En la roda de premsa de balanç dels primers 13 mesos de funcionament del projecte que s'ha fet aquest dimecres a la Biblioteca del Singuerlin, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, Núria Parlon, s'ha mostrat convençuda que la introducció de la Grama està servint "per diversificar i incentivar el comerç local i no tenir persianes baixades". "Aquest projecte demostra com un ajuntament amb els instruments que té al seu abast pot aportar el seu granet de sorra per tal que l'economia local es mantingui cohesionada i viva", ha afegit.Per l'alcaldessa, una de les estadístiques que demostren la bona acollida de la moneda local és que cada Grama s'ha reutilitzat tres vegades i que només el 4,87% de les 300.000 introduïdes fins ara s'ha convertit a euros. "Això demostra que els usuaris la veuen útil i la mantenen en curs més enllà dels que se'ls obliga quan l'accepten", ha destacat. També ha posat en valor el fet que cada cop més empreses de fora del municipi acceptin cobrar en Grames. De l'anàlisi de les dades d'aquest sistema 'Big Data', l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet vol extreure conclusions que ajudin a millorar dia a dia les polítiques públiques per enfortir el comerç local. Per exemple, en els 13 primers mesos d'aplicació, s'ha detectat que el dia amb més transaccions és el dijous i que el que menys el diumenge. L'import mig de les transaccions s'ha situat en els 15,47 euros. Consolidat ja el pagament de bona part de les subvencions atorgades a entitats i associacions en Grames i amb la previsió d'injectar 200.000 euros més, el pròxim objectiu és fer el mateix amb les nòmines dels treballadors. Així, abans de finals d'any els treballadors municipals que ho vulguin podran començar a cobrar un màxim del 30% dels seu sou mensual amb la nova moneda. Si les previsions del consistori es compleixen, en un primer moment calculen pagar un 5% dels 20 milions d'euros anuals en sous en la moneda virtual.També aquest 2018 es crearà el Consell de la Moneda Local, basat en principis de co-responsabilitat i governança compartida i l'Oficina Tècnica de la Moneda Local.Més endavant, en vista a l'any vinent, es preveu l'entrada al circuit del conjunt de veïns i veïnes de la ciutat. Satisfacció entre els comerciantsActualment l'11,3% de les empreses del municipi ja utilitzen la Grama i, en línies generals, la percepció és que pot ser una bona eina pel comerç de la ciutat. D'aquest parer és el Siscu, propietari d'una parada de fruits secs al Mercat del Singuerlin, que lamenta però que s'hagi trigat tant en impulsar una mesura d'aquestes característiques. "Potser ha arribat una mica tard pel comerç local. Si s'hagués introduït fa 10 anys hauria estat la bomba", destaca. També el Francisco, que regenta una parada de congelats al mateix mercat, celebra l'impuls d'una iniciativa que està aconseguint que bona part de la despesa del consistori reverteixi en benefici del comerç local.
