La delegada de Cultura reivindica la Diada com a símbol d'anhel de "llibertat" i té un record per als "presos polítics i exiliats"
ACN
Girona.-La Generalitat ha recuperat el tradicional esmorzar amb el món literari i editorial de les comarques gironines, que es feia sempre al Palau Solterra per l'any passat no es va poder celebrar a la seu del serveis territorials de Cultura per l'aplicació del 155. La delegada del departament a Girona, Carme Renedo, ha reivindicat l'anhel de "llibertat i cohesió social" que simbolitza la Diada de Sant Jordi i ha volgut recordar que "no hi som tots": "Tenim presos polítics i exiliats". Renedo ha tingut un record per a tots ells i, en especial, per a Jordi Sánchez, Jordi Turull i Jordi Cuixart, que aquest dimarts és el seu sant. L'esmorzar d'enguany s'ha dedicat a l'escriptor banyolí i activista per la llengua Pere Verdaguer, un dels autors més prolífics de la Catalunya del Nord on es va haver d'exiliar.
Els llibreters, editors i escriptors de les comarques gironines han pogut comenar la Diada de Sant Jordi amb el tradicional esmorzar organitzat per la Generalitat. L'any passat, amb l'aplicació del 155, el Departament de Cultura no va poder organitzar l'acte, que finalment va assumir de forma excepcional l'Ajuntament de Girona. L'esmorzar ha tornat a plegar el sector del llibre al Palau Solterra, seu dels serveis territorials de Cultura. A l'inici de l'acte, la delegada del departament a Girona, Carme Renedo, ha agrat a l'editor Quim Curbet que l'any passat liderés una "ocupació" de l'entrada de l'edifici per llegir un manifest per animar el sector a no permetre "que la grisor del 155 torni amorfa i insípida la Diada de Sant Jordi".De forma excepcional, perqu es tracta d'una trobada de l'mbit literari i apartada del món polític, també han convidat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, com a mostra d'agrament per haver organitzat l'esmorzar l'any passat a la Merc per evitar que es deixés de fer. "L'hem pogut recuperar després de passar un Sant Jordi del 155", ha afirmat Renedo que, tot i aix, ha volgut recordar que aquest any és una Diada "on no hi som tots". "Tenim presos política i exiliats i volem tenir un record especial per a Jordi Sánchez, Jordi Turull i Jordi Cuixart pel seu sant", ha subratllat. Carme Renedo també ha reivindicat la Diada com a símbol de llibertat i ha recordat que l'eslgan del 2019 és 'Lletres lliures, lletres compartides'. "L'eslgan del Departament reivindica que es tracta d'una Diada de llibertat, de cohesió social i de compartir", ha dit. La directora territorial de Cultura ha detallat que aquest any han decidit dedicar l'esmorzar literari a l'escriptor banyolí i activista per la llengua Pere Verdaguer. "És un filleg, novellista i poeta, molt estudiós de la dialectologia del rossellons", ha exposat Renedo que ha recordat que, amb la retirada, va anar a Perpiny. "Sempre va tenir una gran activitat cultural i política per millorar i recuperar la conscincia de germanor entre la Catalunya del Nord i la del sud", ha recordat. Un escriptor "polidric banyat per la Illustració"L'esmorzar literari d'aquest 2019 ha servit per homenatjar l'escriptor Pere Verdaguer (1929-2017), nascut a Banyoles per que es va haver d'exiliar a Perpiny. L'historiador de la cultura Pep Vila, que és qui n'ha fet la glossa, ha destacat el carcter "polidric" de Verdaguer i l'ha definit com un "catal banyat per la Illustració francesa".Vila ha posat en valor el llegat de Verdaguer com una "figura clau per recobrar la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord". L'historiador gironí ha recordat alguns dels seus treballs sobre literatura i dialectologia rossellonesa i els seus "innombrables" prlegs, presentacions i articles per a enciclopdies i diccionaris."Ell, que era com un psicleg del llenguatge, demanava escodrinyar a fons la llengua simple, directa i dipositria de la realitat", ha subratllat Pep Vila. De Verdaguer, l'historiador també n'ha volgut subratllar la seva faceta d'activista "a l'hora de bastir la identitat cultural nacional rossellonesa davant l'abassegadora realitat francesa" i la seva "obsessió" perqu el catal fos present a l'escola.Per últim, i aprofitant els vincles entre Girona i Perpiny, l'historiador també ha aprofitat la seva glossa per recordar que Pere Verdaguer va intentar estrnyer llaos entre les dues ciutats promovent-ne l'agermanament al 1973. "Per som al 2019 i aquest lligam encara no s'ha fet", ha lamentat Pep Vila, recordant que al segle XVII, abans del Tractat dels Pirineus, "Perpiny era, precisament, la segona ciutat en importncia de tot Catalunya".Al final de l'acte, la filla de Verdaguer ha llegit alguns passatges de la seva obra. I per cloure l'esmorzar literari, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el de Banyoles, Miquel Noguer, han entregat un ram de roses a la filla i a la vídua de l'escriptor i assagista nord-catal.
