Publicado 31/05/2018 15:41

AMPLIACIÓ:La Generalitat assegura que les finques intestificades que van a subhasta no poden destinar-se a habitatge social

La secretaria d'Hisenda recorda que els beneficis de la venda dels immobles es dedicaran a finalitats culturals i assistencials

ACN

Barcelona.-Després que aquest dimecres l'Ajuntament de Barcelona publiqués una carta on reclamava la cessió de 16 habitatges sense testament que la Generalitat volia subhastar, el secretari d'Hisenda, Albert Castellanos, ha explicat que els pisos en qüestió "no compleixen les condicions perquè es destinin a habitatge social". Castellanos ha matisat que algunes de les propietats "no tenen cèdula d'habitabilitat" perquè són aparcaments o estudis. Però també hi ha algunes herències que "són deficitàries" i el Codi Civil impedeix al govern català assumir-ne la propietat. De tota manera, el secretari d'Hisenda ha recordat que una vegada els habitatges es subhastin es calcula aconseguir com a mínim 2,5 MEUR que després s'hauran de destinar a finalitat culturals o assistencials, entre les quals hi ha les polítiques d'habitatge social.

De fet, fonts de la secretaria d'Hisenda han confirmat que de les 15 propietats de la ciutat de Barcelona que hi ha en subhasta actualment, cinc són locals comercials, aparcaments i habitatges sense la cèdula. A més, també hi ha tota una finca que compta amb quatre pisos de lloguer on els arrendataris tenen un contracte indefinit i, per tant, la subhasta garanteix que els llogaters mantindran les mateixes condicions que fins ara.D'altra banda hi ha 6 pisos que compten amb alguns deutes i, amb l'aplicació del Codi Civil, cal que aquestes herències intestades siguin subhastades per tal de poder rescabalar el deute ocasionat i els beneficis destinar-los a finalitats culturals i assistencials. Els tres pisos restants són immobles que l'Agència Catalana de l'Habitatge ha descartat posar-los a sistemes d'habitatge social per les despeses de la comunitat que comporta i per la poca demanda que hi ha d'aquest servei en les ubicacions on es troben.De tota manera, en cas en què alguna de les propietats quedi deserta en la subhasta, Castellanos ha recordat que hi ha la possibilitat que posteriorment l'Ajuntament de Barcelona adquireixi aquests immobles pagant el preu de sortida estipulat per l'administració catalana. De fet, la Generalitat ha assegurat que si un ajuntament està interessat en adquirir una propietat intestada, hi ha la possibilitat de saltar-se la subhasta quan es sol·licita a la Junta d'Herències.De fet, aquest organisme compta amb la representació de l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. En el moment en què es planteja subhastar les herències intestades, les dues entitats municipalistes poden demanar que es vengui directament a l'administració local, però en aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona no ho va demanar. Des del departament asseguren que ara ja és massa tard per anul·lar la subhasta i caldrà esperar per veure si algun dels lots queda desert.De fet, des de la secretaria d'Hisenda asseguren que aquesta estratègia ja s'ha produït en molts altres casos, en què una administració local té un interès especial per adquirir un immoble i sap que està a punt d'entrar a subhasta, per això sol·licita a algun dels representants municipalistes que es procedeixi a la venda directa.El Departament d'Economia ha recordat que actualment hi ha 17 finques urbanes que han passat a mans de la Generalitat per no tenir un testament i que l'administració local ha optat per cedir-les a programes d'habitatge social. D'aquestes 17 finques, cinc estan a la capital catalana. A més, la previsió és que en un futur se'n puguin sumar una dotzena més, la meitat de les quals també estaria a Barcelona.Les finques que recauen a mans de la Generalitat per la via d'herència intestada són aquelles propietats que, una vegada fallit el propietari no hi ha cap testament vàlid i l'administració no ha trobat a cap familiar de quart grau, que és el límit al qual un familiar pot aspirar a tenir dret d'herència. Segons han confirmat fonts del Departament d'Economia, aquests tràmits poder arribar a allargar-se fins a un any sencer.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés