100 escultures, 30 dibuixos i fotografies antigues conformen una exposició que aborda el conjunt del procés creatiu
ACN
Barcelona.-La Fundació Mapre inaugurarà aquest dimecres l'exposició 'L'infern segons Rodin', un dels grans reclams de la temporada museística a Barcelona. La mostra commemora el centenari de la mort de l'artista amb una col·lecció amb el Musée Rodin de París amb obres de l'escultor aplegades al voltant del seu gran projecte, 'La porta de l'infern'. La mostra, doncs, recorre la història de la seva obre icònica amb un centenar d'escultures per analitzar l'evolució de Rodin al llarg de la seva carrera, mentre que la trentena de maquetes, dibuixos i fotografies permeten apreciar el procés de creació. L'exposició, que estarà oberta fins al 21 de gener, parteix del 1880, quan va rebre l'encàrrec de fer una porta decorativa, fins a la presentació de l'obra completa, passant pel conjunt de formes i figures que no es van integrar al projecte però que van tenir vida fora de la porta.
Inicialment, l'artista rep la comanda com una proposta discreta i modesta, però s'acaba convertint el projecte més ambiciós de la seva carrera. Així, la porta va esdevenir el gressol on l'artista barrejava centenars de figures i de grups, creats en pocs anys, i la reserva d'on va extreure fins a la seva mort la matèria primera per a gran part de la seva creació. La mostra inclou 150 obres, de les quals 100 són escultures, 30 dibuixos i algunes fotografies antigues. La majoria provenen de les col·leccions del Musée Rodin, fruit de les donacions fetes per l'artista a l'estat francès fa ja un segle, i de dos préstecs de col·leccions particulars.Primeres influències de DantEn un primer moment, Rodin es va inspirar en el text de Dant. Va començar a donar forma a les seves idees mitjançant el dibuix i el modelatge. Va reflexionar sobre la composició global de la seva obra, que va imaginar com una porta formada per plafons juxtaposats esculpits en relleu baix. Així, es representen escenes d'aplecs d'homes, que de fet són ombres, ànimes de damnats. Posteriorment, va plantejar compartimentar menys els batents i s'arriba a una tercera maqueta de la porta, que reflecteix una voluntat de desenvolupar la composició en profunditat. 'El pensador', 'El bes' i 'Ugolino i els seus fills' són els tres elements que dominen la porta. De Dant a BaudelaireEntre el 1884 i el 1885 Rodin semblava satisfet de l'estat de la seva porta, fins al punt que va demanar pressupost a fonedors i va aconseguir l'encàrrec de fosa que, finalment, no es va arribar a fer. Va començar a prendre's noves llibertats sota la influència de 'Les flors del mal' de Baudelaire, amb la sensualitat i els temes de l'amor fatal i la temptació barrejant-se amb el substrat dantesc. La mostra també aborda la relació entre el marc arquitectònic que estructura la porta i els grups i figures que s'hi representen. La integració d'aquests elements va comportar grans modificacions i la inserció en la composició es va fer mitjançant les motllures, de les quals Rodin va multiplicar els perfils.Formes amb vida fora de la portaRodin va crear un ampli repertori amb centenars de formes, algunes de les quals, no van ser mai integrades a 'La porta de l'Infern', però que l'artista va reutilitzar fins al final de la seva carrera per nodrir la seva creació. A partir de la dècada del 1890 algunes d'aquestes es van ampliar o reduir, patint una modificació profunda fins al punt que es van arribar a considerar versions totalment noves d'obres antigues. Per acabar, l'exposició a la Fundació Mapfre aborda la manera com la porta es va presentar al públic. D'una banda, intenta recordar l'estupor que va causar l'estat incomplet de l'obra que Rodin va presentar als visitants a l'Exposició Universal de 1900 i, de l'altra, explicar el caràcter múltiple de l'escultura, que exigeix en la forma de diversos exemplars de guix i bronze. Al final de la vida de Rodin, es va executar un nu exemplar complet de 'La porta de l'Infern' a partir dels motlles fets el 1899 per preparar l'exposició del 1900. Exposat al Musée Rodin fins a mitjan dècada dels 60, aquest guix és actualment en dipòsit al Musée d'Orsay i es considera que correspon a l'estat de la porta a l'entorn de 1890, tal i com l'artista volia exposar-la inicialment el 1900.La presentació de l’exposició ha estat presidida per Pablo Jiménez Burillo, director de l’àrea de Cultura de la Fundació Mapfre; i Catherine Chevillot, directora del museu de Rodin de París. Burillo ha afirmat que “es una exposició especial, ja que es el cor de Rodin”. A més a més, el director ha explicat que “es un projecte en el que Rodin treballa fins el final de la seva vida”. "El final del procés de creació de les "Portes de l’Infern" transmet un caràcter sartrià, que representa que l’infern no està més enllà, si no que es la mateixa vida contemporània” ha dit Burillo. Així mateix, ha recalcat que aquesta és una de les obres mes importants de l’artista. Per la seva part, Chevillot, ha destacat la singularitat que té l’obra degut a que està formada per 200 personatges. D’aquestes diferents figures, “moltes passaran a ser obres independents, com per exemple “El Pensador” o “El Bes”. La francesa ha explicat que “en el cas de la Porta de l’Infern, es un obra molt gran i complexa” i “que ha estat gràcies a un conservador del museu que ha estudiat durant 10 anys tots els objectes relacionats amb aquesta creació, que ha pogut tenir un gran èxit”.
