Publicado 18/03/2019 18:57

AMPLIACIÓ:La Fiscalia Superior de Catalunya arxiva la investigació contra l'alcaldessa de Girona per l'1-O

La causa estava oberta per prevaricació, desobedincia i altres delictes com malversació de diners públics

ACN

Girona.-La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat la investigació contra l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, per donar suport al referndum de l'1-O. La causa estava oberta per prevaricació, desobedincia i altres delictes penals com malversació de diners públics. Inicialment era la fiscalia de Girona qui investigava Madrenas per el cas va acabar passant a mans de la Fiscalia Superior quan l'alcaldessa es va convertir en diputada i, per tant, en aforada. El 13 de juny passat va declarar en el marc d'aquesta investigació. Fins ara, la fiscalia ha arxivat les causes als alcaldes de Santa Coloma de Farners, Puigcerd, Olot i Palafrugell per ha resolt querellar-se contra l'alcalde de la Bisbal d'Empord, Lluís Sais, per desobedincia i prevaricació.

El decret que arxiva les diligncies d'investigació obertes contra l'alcaldessa de Girona per l'1-O el signa el fiscal José Joaquim Pérez De-Gregorio. Per haver donat suport al referndum, a Marta Madrenas se l'investigava pels delictes "de desobedincia a l'Autoritat Judicial, prevaricació administrativa i infraccions penals connexes" (entre les quals es trobaria la malversació).D'entrada, la Fiscalia Superior de Catalunya se centra a analitzar l'ofici que va dictar l'alcaldessa de Girona donant suport al referndum. Un escrit que podria aparellar els delictes de desobedincia i prevaricació. Per Madrenas va signar l'ofici el 7 de setembre del 2017, un dia abans de rebre la notificació del Tribunal Constitucional (TC) que advertia els alcaldes que s'abstinguessin de promoure res que facilités la celebració de l'1-O.Per aix, la Fiscalia Superior de Catalunya ja recull que aquell ofici va ser tan sols "un acte de naturalesa política" que no té "rellevncia penal", a no ser que, a posteriori, Madrenas hagués cedit espais per celebrar el "referndum illegal". I és aquí on el decret de la fiscalia entra més a fons: a veure quin va ser el paper de l'alcaldessa amb la cessió de locals per l'1-O.Disset collegis electoralsL'escrit recull que, el dia del referndum, a la ciutat hi va haver disset locals de votació (escoles, collegis, pavellons, centres cívics i locals municipals d'ocupació). La fiscalia recull que tots ells "són propietat del consistori", per que el dia del referndum, en cap dels casos, la policia judicial va poder identificar qui en tenia les claus i els va obrir. No només perqu durant l'1-O "hi havia una gran concentració de persones", sinó també perqu molts d'ells no s'havien tancat des del divendres.En aquest punt, la Fiscalia Superior de Catalunya també es fa ress del qu va declarar l'alcaldessa de Girona aquest passat juny. Madrenas, que va prestar declaració des del seu despatx ja com a aforada- va "negar haver ordenat" que es cedissin els locals per l'1-O i va dir que els havien obert "ciutadans annims desconeguts"."Més que probable que hi collaborés"Segons la fiscalia, "és indubtable" que Madrenas "s'ha posicionat a favor de la independncia" i també "del referndum illegal" en "múltiples intervencions públiques". "Per la qual cosa s'ha de presumir que és més que probable que hi collaborés materialment o de facto perqu el referndum illegal se celebrés al municipi que presideix", recull el decret.Per aix, la Fiscalia Superior de Catalunya creu que, per aix, la declaració que Madrenas va fer al juny era "poc creble". Per també admet que, més enll de "meres suposicions o presumpcions", en cap moment ha quedat "ni tan sols indiciriament acreditat" que l'alcaldessa de Girona collaborés activament amb el referndum. I que, per tant, aix fa decaure tant el suposat delicte de desobedincia com el de malversació de fons públics. En conseqüncia, doncs, la Fiscalia Superior de Catalunya ordena arxivar les diligncies d'investigació que hi havia obertes contra l'alcaldessa de Girona per l'1-O."L'1-O el va fer el poble" Marta Madrenas, després de conixer la resolució, ha assegurat que l'arxiu de la seva causa demostra que "l'1-O no va ser fet per cap institució ni cap govern, sinó que el va tirar endavant la ciutadania i el poble". "I per aix no es pot condemnar cap alcalde", ha afegit.L'alcaldessa, per, diu que no pot estar contenta mentre hi hagi altres alcaldes i alcaldessa investigats. I sobretot, sabent que a Madrid el Tribunal Suprem celebra "un judici ignominiós en qu s'intenta culpabilitzar el Govern per un referndum que va ser fet per la ciutadania". "Amb el meu cas ha quedat acreditat que no hi ha proves que demostrin el contrari; i a Madrid hauria de passar el mateix", ha afirmat.Solucions "imaginatives"Madrenas també s'ha referit aquest dilluns a la possibilitat que la junta electoral de zona ordeni retirar estelades, llaos grocs i cartells a favor de la llibertat dels independentistes presos de la faana de l'Ajuntament de Girona i altres edificis municipals (com ja ha passat a l'Alt Empord). En referncia a aix, l'alcaldessa de Girona ha reiterat que trobaran "solucions imaginatives" i que no es poden posar "portes al camp" (perqu a la mateixa plaa del Vi, a banda i banda del consistori, hi ha nombrosos balcons on llueixen aquests símbols a favor de l'autodeterminació i la llibertat dels presos). Si la junta electoral, atenent la denúncia del PPC, decidís tirar endavant la prohibició, aquest no seria el primer cop que passaria a Girona. El 4 de desembre del 2017, just abans del 21-D, el consistori ja va haver de retirar la pancarta a favor dels presos. I en aquella ocasió, la va substituir per una altra que encara guarda- amb el lema 'Llibertat d'expressió'.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés