Publicado 25/10/2019 16:26CET

AMPLIACIÓ:La filloga Teresa Tort fa valer paraules genunes de l'Ebre a partir d'ancdotes i situacions reals

Tort presenta un recull a '100 Paraules Ebrenques' dels mots que explica al blog 'Agafada al Vol'

ACN

Tortosa.-La filloga Teresa Tort Videllet, de Benifallet (Baix Ebre), converteix ancdotes i escenes de vida en petites histries que donen vlua a paraules genunament ebrenques. Ho fa mensualment a través del blog 'Agada al vol', on es recullen més de 300 entrades, més de 300 paraules del dialecte tortosí. Un centenar les ha recopilat al llibre que publica Cossetnia Edicions, '100 paraules ebrenques'. Tracalet, melitxa, fato o calcigar són exemples de paraules que donen riquesa al parlar ebrenc, molt agermanat amb el valenci o el balear. L'autora defensa que són mots que cal preservar per evitar l'anivellament inevitable que fan les llengües quan s'estandarditza el seu aprenentatge.

Encara és molt habitual, i molts ebrencs en tenen experincies, que els seus comentaris i expressions causin sorpresa i curiositat entre els parlants orientals que les desconeixen. El dialecte tortosí és el gran oblidat en mitjans i centres d'aprenentatge al país i Tort el collecciona per fer-lo visible. La filloga aprofita ancdotes personals que converteix en petits histries que ajuden a definir els mots propis de l'Ebre, germans del valenci o el balear. Tort explica les paraules a partir de situacions reals. "Són paraules agafades en escena, no són de diccionari, són tretes de la vida real", apunta Tort. Per exemple, per explicar que són les melitxes -un batalló de formigues petites-, relata que és un mot que la seva mare va incloure en una redacció de les seves classes de catal, per a sorpresa de la professora que la desconeixia. L'escriptor Jesús Montcada ja l'havia fet servir en algun dels seus contes. N'hi ha també que la filloga recupera dels seus records, amb un protagonisme molt destacat per als seus avantpassats. "Hi ha moltes paraules que no les dic per les he sentit dir. Ma iaia deia coses fantstiques com 'plega la roba que ja est aixamorada'", ha explicat. 'Aixamorada' significa que la roba est a un punt d'estar eixuta del tot per amb la humitat idnia per planxar-la. "Aix com ho diuen als altres llocs? No ho saben dir i aquí podem dir que la roba est aixamorada. És fantstic!", ha remarcat Tort. El llibre no recull les entrades del blog de Tort de forma cronolgica. Ella hi fa aportacions tres o quatre vegades cada mes per n'ha escollit un ter de les que ha publicat a la xarxa i les ha organitzat per "eixos temtics". A més a més dels records, les aglutina en els apartats de la comunitat, els aprenents, la riquesa lxica, l'objecte d'estudi i l'emoció esttica. Aquest últim "és el valor de les paraules com a objectes decoratius. Hi ha paraules que elles soles són un poema", ha apuntat Tort. Per ella ho és, per exemple, papaterra. La filloga també reivindica que aquestes paraules formin part de l'aprenentatge a l'escola, per garantir la riquesa lxica dels petits. "Hi ha moltes maneres de dir les coses i no es poden fer servir totes alhora per no s'ha d'arraconar les que no es fan servir a la gran ciutat", ha reclamat. "No té sentit que a els escoles d'aquí, a la classe de cincies es parli de guineus i no de raboses. Han de saber que es diu guineu per també que al Pinell, a Tortosa o Amposta es diu rabosa", ha afegit. Si és roig o vermell és un altre dilema escolar que molts pares i xiquets han compartit amb els mestres. De fet, qüestionada per si els mots que recull al seu llibre tenen risc de ser oblidats i desaparixer, Tort ha defensat la importncia de preservar-los i ensenyar-los. "Aix és diu anivellament lingüístic, quan les llengües passen de l'oralitat a tenir un estndard potent, s'anivellen. Perden molt de color en favor d'una unitat on s'identifica tothom. És un fenomen que no es pot evitar per pots posar fre i intentar conservar paraules que tenen molt de valor", ha dit. Els castellanismes es poden corregir, i cal corregir-los. A Tortosa est bé passar a dir sostre enlloc de 'techo'. Ara bé, les paraules genunes cal mantenir-les perqu, de vegades només existeixen en un dialecte concret. "Com diuen a Barcelona als forats que es fan a la roba per una espurna de foc? No en tenen cap. Natres diem botana, ells diuen forat", ha exemplificat. "També s'han d'exportar de la perifria al centre de poder perqu no exportar-ho vol dir anivellament i prdua de riquesa i potencial comunicatiu", ha afegit. Tort ha lamentat que en els últims anys, la llengua no tingui el valor que hauria de tenir, ni es cuidi prou i ha defensat que el catal de les grans ciutats és cada vegada més híbrid. "La cantera de llengua genuna est a la perifria. És als nostres pobles on es manté el catal colloquial", ha reivindicat.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés