El net de Toms Verdaguer, mort als 34 anys, qualifica d'"humiliant" per a les víctimes l'acte d'exhumació de Franco
ACN
Sant Joan de les Abadesses.-Acte emotiu i senzill aquest divendres a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses (Ripolls) amb l'entrega a familiars de les restes d'un soldat, mort al front republic durant la Guerra Civil amb 34 anys. Es tracta de Toms Verdaguer Roqué, que no va superar les ferides mentre lluitava al front del Segre. Va ser enterrat a la fossa comuna del Solers (Les Garrigues). El seu net, Xavier Verdaguer, acompanyat de la seva germana ha rebut emocionat les despulles identificades grcies al programa de la Generalitat. "Som afortunats perqu tenim el que altra gent no té", ha afirmat. També ha qualificat d'humiliant" per a les víctimes l'acte d'exhumació del dictador Franco celebrat ahir.
Els familiars de Toms Verdaguer Roqué, un pags de Sant Joan de les Abadesses (Ripolls) que va lluitar a la Guerra Civil, podran enterrar les seves despulles 81 anys després que morís al front del Segre el 1939. Tenia 34 anys quan va morir al front republic després de rebre una bala al crani que no va poder superar. Primer va ser traslladat a un dels hospitals del Solers (Les Garrigues) i, un cop mort, va ser enterrat a la fossa comuna del Solers (Les Garrigues) del cementiri vell. La fossa es va obrir el 2017 en una de les excavacions del pla de fosses impulsat pel Govern. Els arquelegs hi van trobar 146 individus i els treballs van ser complexos per l'alta superposició de les restes. A dia d'avui, és la fossa més gran excavada a Catalunya pel que fa al nombre de persones localitzades. Toms Verdaguer Roqué és la vuitena víctima identificada a aquest indret a través del Programa d'identificació gentica. I els treballs d'identificació continuen desenvolupant-se amb l'objectiu d'aconseguir identificar més restes. "El meu avi era un pags, no era un home marcat políticament, va anar al front perqu li va tocar", explicava el seu net, Xavier Verdaguer, que ha estat l'encarregat de rebre les despulles acompanyat de la seva germana. En el moment en qu va anar al front, tenia una dona, un fill de nou anys (el pare d'en Xavier) i una filla, i vivien al mas conegut com a Can Ramon de la Pera. La família coneixia que havia estat enterrat a la fossa perqu tenien un certificat de defunció per no va ser fins fa uns deu anys que van decidir comenar a buscar-lo. "Era un record dolorós per al meu pare i a casa no se'n parlava", assenyala Verdaguer. Després de recerques infructuoses, es van inscriure al cens de persones desaparegudes de la Generalitat. El Programa d'Identificació gentica compta amb una base de dades on hi ha perfils gentics de familiars de víctimes que es creuen amb perfils gentics de les restes humanes localitzades en fosses. El mateix Xavier Verdaguer va donar mostres d'ADN que han estat essencials per poder identificar les restes del seu avi. Recorda que quan van saber que l'havien identificat van sentir una barreja d'emocions. "Contents per descobrir-ho per molta tristor perqu feia pocs mesos que havia mort el pare, que era qui l'havia conegut i qui l'havia trobat més a faltar". El pare d'en Xavier, Josep Verdaguer, va encarregar-li que s'ocupés de la recerca en nom seu per la seva edat avanada. L'últim cop que en Josep va veure viu el seu pare va ser quan marxava amb un camió cap al front. Ell tenia nou anys i estava al pati de l'escola quan el seu pare el va saludar amb la m. Aquest divendres han rebut la caixa amb les despulles i objectes personals (botons) de la m de la directora general de Memria Democrtica de la Generalitat, Gemma Domnech. "Esperem que us ajudi a poder tancar el dol", ha expressat tot afegint que continuaran les tasques d'identificació per aconseguir saber la identitat de les persones que resten annimes. En aquest sentit, ha subratllat la importncia que els familiars de persones desaparegudes s'inscriguin al cens i donin ADN. I ha anunciat que s'han encarregat dos estudis per poder localitzar noves fosses al marge de les 517 que hi ha localitzades actualment en territori catal amb milers de persones enterrades. "Esperem que la xifra creixi substancialment", ha dit.El Pla de fosses, en marxa des del gener de 2017, planifica i prioritza lobertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Est coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memria Democrtica. En dos anys i mig, ha perms lobertura de 21 fosses i la identificació de 8 persones. En total, les excavacions han facilitat la recuperació de 293 persones. Per la seva banda, l'alcalde del municipi, Ramon Roqué, ha assenyalat que actes com aquest són un motiu d'alegria que, al mateix temps, recorda de nou el que va ser una guerra "injusta" promoguda per un dictador. També ha fet referncia a la situació actual fent una crida a seguir lluitant per les "llibertats i la democrcia". L'exhumació de Franco, un acte "humiliant" per a les víctimesQuan se li ha preguntat a Xavier Verdaguer pel que va sentir al veure ahir les imatges de l'acte d'exhumació de Franco, aquest ho ha qualificat d'"humiliació" per a les víctimes i ho ha comparat amb l'acte d'aquest divendres, on hi havia només una quinzena de persones. "Només has de mirar quins actes s'han fet i quanta gent hi havia avui", ha dit. "També potser és la nostra manera de fer, íntima i discreta, no es tractava de fer grans celebracions. Per el que va veure ahir era una altra cosa", ha afirmat. I conclou que avui inicien un procés de dol que no saben quan durar perqu "les ferides traspassen generacions" si bé són molt conscients que són una excepció per tenir "all que molta gent no té encara", com són les restes dels familiars desapareguts.
