La fiscalia demana ara 3 anys de presó i les forenses asseguren que l'acusada hauria d'haver fet més proves al pacient
ACN
Girona.-La doctora de l'Hospital de Palamós acusada d'homicidi imprudent per errar el diagnòstic d'un pacient que va acabar morint l'agost de 2011ha defensat que va actuar bé i que els símptomes que presentava el malalt "no eren propis de l'aneurisma", una patologia que se li va detectar dos dies després. La metgessa ha explicat que ni el pacient ni els dos familiars que l'acompanyaven van alertar que feia deu anys que un germà seu havia mort per la mateixa malaltia. A més, el va atendre la mateixa acusada. Durant el judici, que ha acabat aquest divendres, també han declarat dues forenses. Segons han manifestat, la processada hauria d'haver realitzat més proves per arribar a un "diagnòstic diferencial" que permetés descartar l'aneurisma. El cas ha quedat vist per sentència i la fiscalia ha modificat la seva petició. Inicialment, demanava només una multa i ara sol·licita 3 anys de presó i 5 d'inhabilitació, les mateixes penes que demana l'acusació particular.
Vist per sentència el judici contra la metgessa de Palamós acusada d'homicidi imprudent per haver errat en el diagnòstic d'un pacient que va acabar morint per un aneurisma. La segona sessió ha acabat aquest divendres amb la declaració de la doctora, que ha defensat la feina que va fer el 26 de juny de 2011, quan Manuel Hernández Saavedra va arribar a l'Hospital de Palamós derivat pel Centre d'Atenció Primària (CAP) de Palafrugell amb un dolor fort a l'estómac.L'acusada assegura que la seva actuació va ser "la correcte" en relació als símptomes que presentava el pacient, i diu que tornaria a actuar de la mateixa manera. A preguntes de l'acusació particular, la doctora ha explicat que el CAP de Palafrugell hauria derivat el pacient a l'Hospital Josep Trueta de Girona, si haguessin tingut sospites que es tractava d'un aneurisma. A més, ha assegurat que el centre baix-empordanès no podia fer el TAC ja que a les nits no està operatiu.L'acusació, representada per la lletrada Mònica Tarradellas, ha carregat contra la processada per no haver consultat els antecedents familiars, ja que el germà del pacient va morir per la mateixa causa deu anys abans. A aquesta acusació, la doctora ha contestat assegurant que sí que ho va fer, però que ni el malalt, ni els dos acompanyants la van informar sobre aquest aspecte. També ha deixat clar que si hagués reconegut que es tractava d'aquesta família, "no hauria agafat mai" aquell malalt.En la segona sessió del judici que s'ha celebrat aquest divendres també han declarat dues metges forenses que han conclòs que l'acusada hauria d'haver realitzat més proves diagnòstiques. Totes dues han coincidit també en què la metgessa no va actuar correctament ja que amb els símptomes, l'edat del pacient –aleshores tenia 41 anys-, i un informe com el que presentava del CAP de Palafrugell "calia consultar i revisar" els antecedents familiars.En les seves conclusions, la fiscal considera que hi va haver mala praxis per part de la doctora en el seu exercici professional i ha decidit elevar a tres anys de presó i cinc d'inhabilitació les penes per la processada. Inicialment el ministeri públic només sol·licitava una multa per la doctora. Aquesta decisió ha estat motiu de queixa per part de la defensa, exercida per l'advocat Robert Brell, ja que entén que ni la fiscalia ni l'acusació poden elevar les penes "ja que causa indefensió". Per això ha demanat a la jutgessa que no tingui en compte la petició.Una qüestió de diesUn dels eixos del judici ha estat determinar el moment en què apareix l'aneurisma al malalt, i per tant, si la doctora el podria haver detectat. Mentre que l'acusació particular, les forenses i el perit de part de la família del mort consideren que s'hauria detectat amb un diagnòstic diferenciat, la defensa concreta que els símptomes no van aparèixer fins dos dies després de la primera visita.Va ser en aquell moment que una altra metgessa va diagnosticar l'aneurisma i va derivar el pacient a l'Hospital Trias i Pujol de Badalona on li van fer una operació d'urgència. L'home, però, va acabar morint al cap de 42 dies després d'ingressar.Segons Brell "no es pot provar" amb els elements que s'han aportat, que el pacient tingués la malaltia el dia 26 de juny, i per tant considera que va ser una conducta "diligent" la que va tenir la seva representada. El lletrat també s'ha queixat de l'actitud de l'acusació particular, que segons ell, ha intentat "desprestigiar" tant l'acusada com el perit que va aportar la defensa, el doctor Molet, que Brell ha recordat que "ha estat l'únic especialista en la matèria que ha passat per la sala de vistes". Conducta negligentNegligentEn les conclusions Tarradellas ha exposat que una simple prova a l'abast de la metgessa, com ara fer un TAC, o haver donat més importància a les circumstàncies de la mort del germà, haurien anticipat el diagnòstic en més de 48 hores de diferències i, per tant, haurien augmentat les possibilitats de supervivència.Per això, l'acusació particular exercida pels germans de la víctima sol·licita una condemna de 3 anys de presó i demana que inhabilitin la metgessa durant 5 anys per un delicte d'homicidi imprudent per negligència mèdica. En matèria de responsabilitat civil, reclamen 110.000 euros per als germans i familiars de la víctima, unes penes a les que s'ha adherit la fiscalia a última hora.Per la seva banda, la defensa demana l'absolució de l'acusada, que ja va guanyar el judici contra els mateixos demandants per la mort de l'altre germà.
