Publicado 03/04/2019 17:12

AMPLIACIÓ:La Direcció General de Comer prepara un protocol dactuació transversal per aturar el top manta

El Vendrell calcula que la presncia de venedors illegals al municipi sha redut més dun 80% en vuit anys

ACN

El Vendrell.-La Direcció General de Comer de la Generalitat est definit un protocol dactuació entre administracions i organitzacions empresarials per plantar cara al top manta i evitar la proliferació de venedors. Ho ha avanat aquest dimecres la responsable daquesta rea, Montserrat Vilalta, durant la IV Jornada sobre el fenomen del top manta organitzada per lAjuntament del Vendrell i lAssociació Catalana de Municipis (ACM). Vilalta també ha apuntat que el Govern est enllestint un estudi per quantificar els manters que hi ha a Catalunya, que situen vora els 4.000. Daltra banda, en el cas del Vendrell, lAjuntament calcula que els últims vuit anys la presncia del top manta a les zones turístiques sha redut un 83%, passant de 300 venedors a comptar-ne un mxim de 50 lúltim estiu.

Vilalta ha detallat que el protocol en qu treballa la Direcció General de Comer est inspirat en documents similars que hi ha a altres ciutats italianes, com Vencia. Si bé no ha concretat quan podria estar aprovat, ha recalcat que lobjectiu és acordar en un espai quina és la funció que ha de fer cada agent involucrat en la lluita amb el top manta. Així, ha explicat que shi concretar el rol de la Generalitat, els ajuntaments, les cambres de comer, els cossos policials, les associacions de comercials i les autoritats porturies. Dir que fa falta coordinació és important, per el que fa falta és fer que la coordinació sigui efectiva, ha subratllat, mentre ha apuntat que el document marcar unes línies generals que després cada municipi podr acabar dadaptar a la seva realitat.Al seu torn, el director general dels Mossos dEsquadra, Andreu Martínez, ha definit el document com absolutament necessari. Amb tot, també ha incidit en la necessitat que totes les administracions simpliquin per abordar el top manta des de totes les vessants, tant en lmbit policial com el social. Labordatge policial resol només una part del fenomen, ha afirmat, en referncia a la importncia de desplegar plans datenció als venedors.El Síndic reclama no vincular el top manta a un problema migratoriQui sha mostrat més dur aquest dimecres durant la jornada tcnica del Vendrell ha estat el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que ha instat les administracions a ser més proactives en lerradicació dels manters. Ribó ha recordat que el 2016 va impulsar una taula de coordinació entre municipis, i ha assegurat que el Síndic ja no hi pot fer res més, tot emplaant els ajuntaments i la Generalitat a desplegar mesures eficients. Ribó ha criticat que alguns municipis tracten el top manta amb cert bonisme, focalitzant el fenomen en una qüestió dimmigració, i ha demanat desfer aquesta associació de conceptes. Si confonem el top manta amb la migració, acabem davant sortides dispars. Ja nhi ha prou de plantejaments que porten a no actuar de veritat. Volem compromisos seriosos, ha etzibat. Finalment, Ribó sha ofert a elaborar un codi de bones prctiques on es recullin polítiques dxit dajuntaments que han aconseguit reduir el nombre de manters.Endurir la llei i estrnyer la pressió sobre les mfies organitzadesLes crítiques més repetides aquest dimecres shan centrat, especialment, en el marc legal i en la persecució dels grups organitzats que lideren la distribució de productes dimitació. Ajuntaments, policies locals, representants jurídics i empresaris han lamentat que lactual marc legislatiu és poc contundent per perseguir la venda illegal. En aquest sentit, la fiscal Maria Ochoa, de la Fiscalia de Tarragona, ha demanat endurir la llei, i ha reclamat una feina més ingent en la pressió vers els caps de les mfies. No sha de perdre de vista que el venedor és lúltim esglaó duna cadena i que ell no és tan perillós com la trama que el precedeix, ha apuntat.A aquestes peticions shi ha sumat lAssociació espanyola per a la Defensa de la Marca (ANDEMA). El seu director general, José Antonio Moreno Campos, ha reclamat a les administracions més implicació per aturar limpacte econmic de les falsificacions. Moreno ha posat com a exemple lúltim estudi de la Unió Europea, que conclou que cada any a lestat espanyol es perden 6.175 milions deuros per culpa del mercat de productes dimitació. També ha assegurat que es destrueixen 4.131 llocs de treball, i ha advertit dels riscos que suposa la venda de productes falsos a través dinternet, on és gairebé impossible establir un control.En parallel a demanar majors mesures de control policial i judicial, tots els agents polítics i econmics reunits al Vendrell també han coincidit en la importncia de mantenir vives les campanyes de conscienciació per evitar la compra de productes als manters.Laliana amb la vigilncia privada, xit al VendrellPel que fa al cas específic del Vendrell, el municipi ha constatat com la presncia de manters ha baixat més dun 80%. Si lany 2010 a la zona marítima de Sant Salvador i Coma-ruga podien arribar a coincidir més de 300 venedors, el govern municipal assegura que lúltim estiu sen van comptar uns 40 de mitjana, amb pics mxims de 50 manters.El regidor de Governació, Rafel Gosálvez, ha atribut aquest descens a diverses mesures i ajustos desplegats al llarg de vuit anys, si bé ha destacat especialment el resultat dhaver introdut els agents de seguretat privada des de lestiu del 2017. Ens permet destinar policia a altres llocs on donen millors resultats, com els punts dentrada de mercaderies o els pisos on semmagatzema el material, de manera que tenim una mirada més mplia sobre el fenomen, ha destacat.Al seu torn, el director general dels Mossos dEsquadra ha aplaudit la inclusió de la seguretat privada en els dispositius del top manta, tot i que no ho ha considerat una mesura extrapolable a tots els pobles que acumulen venedors a les zones turístiques. Albert Martínez ha demanat analitzar cada territori de forma individual i sha limitat a dir que els agents privats són una mesura més de totes les solucions que es poden aplicar arreu.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés