Publicat 17/03/2017 16:39

AMPLIACIÓ:La CUP es personarà com a acusació popular per l'operació immobiliària de la Llotja de Lleida a l'Audiència Nacional

La formació reclama a la Paeria que demani la reversió del solar "sense cap mena d'indemnització" per al titular

ACN

Lleida.-La CUP es personarà com a acusació popular per l'operació immobiliària que va permetre el finançament de la Llotja de Lleida un cop s'ha confirmat que l'Audiència Nacional espanyola ha admès a tràmit la denúncia de la fiscalia Anticorrupció contra l'excúpula de Catalunya Caixa encapçalada per Narcís Serra i Adolf Todó per un presumpte delicte d'administració deslleial. Una de les 16 suposades operacions irregulars va ser la del finançament de la construcció del Palau de Congressos de la capital del Segrià, per la qual l'entitat bancària hauria perdut uns 41 milions d'euros. És la diferència entre els prop de 50 milions que l'entitat va pagar a la Paeria per la finca adjacent a l'equipament i els 8,3 milions pels quals la Sareb va comprar els terrenys el 2012. Al solar s'hi havien de construir dues torres d'oficines i pisos de luxe que mai es van arribar a executar. La CUP reclama a la Paeria que demani la reversió del solar per a la ciutat i que ho faci "sense cap mena d'indemnització' per al titular com recull una clàusula del contracte pel fet que als terrenys no s'hi ha fet res del que estava previst.

La Fiscalia Anticorrupció va decidir obrir diligències a Catalunya Caixa per l'operació immobiliària de la Llotja de Lleida, juntament amb altre 15 operacions immobiliàries que van ser denunciades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i que haurien generat un forat de 721 milions d'euros entre els anys 2000 i 2007.La CUP recorda que Catalunya Caixa va comprar al 2007 un solar municipal a Lleida per 50 milions d'euros a través de la seva filial immobiliària Gescat i aquesta, al seu torn, a través de la promotora lleidatana Cerbat, quan Narcís Serra presidia l'entitat.El solar estava al costat dels terrenys on va ser construït el Palau de Congressos de la Llotja i gràcies als diners obtinguts amb aquesta venda, l'Ajuntament va poder finançar l'equipament que, segons la formació anticapitalista, va ser considerat la "joia de la corona" de l'obra del govern tripartit (PSC-ERC-ICV) encapçalat per Àngel Ros.De fet, la CUP nacional es personarà com a acusació popular en tota la causa penal del cas Catalunya Caixa a l'Audiència Nacional espanyola, dins el qual s'inclou l'operació dels terrenys annexos a la Llotja, tal com ha confirmat l'advocada Esher Sancho. "Volem que se segueixi amb tot l'impuls, que els fets arribin a judici i que aquells directius que van portar a terme aquesta mena d'operacions donin explicacions a la ciutadania", ha dit. En aquest sentit, tan Sancho com Aida Sanuy, membre del secretariat nacional de la CUP, han insistit que la Llotja sí que ha costat diners als lleidatans per la via del rescat bancari a l'entitat financera en contra del que afirma l'alcalde Ros "com un mantra". Segons Sancho, la Fiscalia Anticorrupció veu unes característiques comunes a les 16 operacions investigades, bàsicament que "quan es prenen les decisions sobre quins projectes ha d'invertir l'entitat no hi havia els informes ni les garanties que hi havia d'haver i, tot i així, els directius aproven igualment portar a terme aquest tipus d'operacions, com la de la Llotja".Des de la CUP afegeixen que "malgrat el forat causat a l'entitat, el deute es va anar refinançant per evitar aflorar pèrdues i poder seguir operant al mercat i pujar-se els sous, una mala praxi que es repetiria amb multitud d'operacions més que explicarien perquè Catalunya Caixa va passar al rescat bancari de la nit al dia i per valor de 12.000 milions d'euros".D'altra banda, Sancho ha insistit que "l'alcalde Ros hauria d'impulsar d'una vegada per totes la recuperació del solar" i "sense cap mena d'indemnització" per al titular, aplicant una clàusula del contracte de compravenda "que la Fiscalia també recull i interpreta en el mateix sentit". L'advocada ha explicat que el solar "ha caigut en mans de la Sareb" però a l'escriptura del registre de la propietat continua figurant a nom de Gescat, una de les societats participades de Catalunya Caixa.

Contingut patrocinat