El moviment defensa dissenyar una estratgia per assolir la independncia de Catalunya apostant pel dileg amb lestat
ACN
Barcelona.-El congrés fundacional de la de la Crida Nacional per la República ha avalat mpliament les ponncies per posar en marxa el moviment polític impulsat per Carles Puigdemont. 2.125 dels milers dassistents fundacionals han votat a favor de lestructura organitzativa, que ha rebut 11 vots en contra i 63 en blanc. Pel que fa a la ponncia política, sha aprovat amb 1.280 vots a favor, 8 en contra i 13 en blanc la sala sha buidat per la coincidncia amb les votacions per escollir Govern-. Cal desplegar una estratgia per construir una Catalunya independent, sostenen els documents, defensant els mtodes exclusivament pacífics i democrtics. La Crida reivindica el dileg amb lestat espanyol per celebrar un referndum acordat i adverteix que mai renunciar a lautodeterminació.
El nostre compromís és el dileg, la democrcia, la no-violncia, lhonestedat i la transparncia, assevera la ponncia organitzativa de la Crida Nacional per la República, que es marca com a finalitat desplegar una estratgia destinada a convertir Catalunya en un Estat independent. El moviment polític insisteix també en remarcar la importncia de la pluralitat ideolgica, motiu pel qual preveu la confluncia i el reconeixement de diversos corrents interns dopinió.La ponncia organitzativa remarca que el president impulsor de la Crida és Carles Puigdemont, a qui senyalen com a president legítim de Catalunya, i destaca que és ell qui lidera lacció política del nou moviment. Al mateix temps, lorganització interna defineix que la Crida sestructura en una Assemblea, un Govern de Direcció Política i el Consell de Representants. Els membres del Govern es coneixeran aquest dissabte a la tarda en base a la votació que sest celebrant durant el congrés fundacional, i seran crrecs revocables, després dhaver acceptat una esmena en aquest sentit respecte el text original. Pel que fa a lAssemblea, la componen els fundadors i associats que estiguin al corrent de les quotes corresponents, mentre que el Consell de Representants el formen membres del Govern, els tres impulsors Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sánchez- i representants sectorials i ideolgics.Tots els rgans de gestió de la Crida, per, quedaran dissolts si sassoleix la independncia de Catalunya. Els documents fundacionals del nou moviment polític recullen reiteradament el compromís de dissoldre lentitat si sarriba a aquesta fita.Es rebaixen les perspectives dun acord amb la MoncloaLa ponncia política aprovada aquest dissabte defineix la Crida com a moviment polític sobiranista amb voluntat de ser una eina dacció política que pugui també participar a les cites electorals. Durant el congrés fundacional, per, no sha especificat que la Crida participi ara per ara en cap convocatria electoral, mentre sha apellat insistentment a la unitat dels partits independentistes. La prevalena dels interessos de part i la rivalitat entre les parts del sobiranisme acaben sovint danyant les possibilitats de la unitat dacció, apunta el text.Pel que fa al dileg amb lestat espanyol, la ponncia política que sha aprovat aquest dissabte ha acabat rebaixant les expectatives darribar a un acord amb la Moncloa, en comparació al text inicial amb qu es va presentar la Crida a loctubre. Un cop acceptades algunes esmenes, tal com va avanar lACN, el text apunta que la voluntat d'un 80% de la societat a favor d'un referndum "pot acabar tenint receptivitat en l'Estat", en condicional. En canvi, el text original afirmava que aquest clam "acabar tenint, tard o d'hora", una resposta positiva de Madrid. Amb tot, el text persisteix en intentar una entesa amb lestat espanyol. Mai ens negarem a una sortida negociada, insisteix la ponncia de la Crida, que defensa la celebració dun referndum vinculat, efectiu i acordat, alhora que senyala que el nou moviment polític té lobligació dimplantar el resultat del referndum de l1 doctubre.Complicitat europea i compromís amb els Pasos CatalansDaltra banda, la ponncia política aposta per trobar la complicitat de la Unió Europea, a qui emplaa a ser activa en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Sobre aquesta qüestió, la Crida destaca que el tipus de solució que Espanya pretén donar a lautodeterminació (negació al dileg, violncia policial i sobreactuació judicial) va en contra dalguns dels elements constitutius europeus, malgrat els silencis públics i la confiana que els estats fan entre ells.A nivell territorial, i arran de les esmenes, la ponncia política ha afegit un apartat sobre el compromís de Catalunya amb Aran i amb la cultura occitana, mentre subratlla un compromís amb els Pasos Catalans. "Com a moviment polític la Crida reconeixem la unitat de cultura i de llengua de Catalunya amb el País Valenci, les Illes Balears i la Catalunya Nord, tot respectant els diferents processos i ritmes polítics de cada país, apunta el document.Finalment, la ponncia també ha incorporat un punt a la seva "carta de compromís polític", on la Crida aposta per potenciar un teixit productiu que posicioni la República en una situació "favorable" en el marc de leconomia mundial, millorant la competitivitat de les empreses i transformant lactual mercat de treball en un model laboral "sostenible, cohesionat, equilibrat i equitatiu"Critiques per ser un moviment polític amb mentalitat de partitSi bé les ponncies han rebut laval ampli dels fundadors assistents al congrés, un dels fundadors ha reclamat intervenirpossibilitat no prevista inicialment- per exposar diverses crítiques vers els textos que es portaven a votació. Joan Ramon Colomines ha retret als impulsors que el text organitzatiu fundacional presenta un moviment que té mentalitat de partit polític. Lafirmació ha desfermat aplaudiments a la sala mentre Colomines reivindicava que la Crida és un moviment dinnovació.Al mateix temps, ha etzibat crítiques pel que fa a la paritat de gnere i generacional, alhora que ha qüestionat la representativitat mxima del Govern prevista als rgans de la Crida. Per a Colomines, el fet que un mxim del 50% dels membres de secretariat de la Crida puguin ser membres de lexecutiu catal suposa el desembarcament del govern a les llistes, i ha defensat que el percentatge ptim per limitar membres del Govern hauria estat del 15%.
