La formació exigeix la retirada de tots els nou noms "franquistes" i no només dels quatre a què s'ha compromès Larrosa
ACN
Lleida.-El grup municipal de la Crida per Lleida-CUP ha fet entrega aquest dimecres a l'arxiu municipal de la Paeria d'una de les plaques del carrer Alcalde Sangenís. La placa va ser extreta per la formació el 15 de novembre, després que l'alcalde Fèlix Larrosa anunciés que es retirarien del nomenclàtor quatre dels nou noms de carrers de la ciutat dedicats a persones vinculades amb el franquisme. La formació considera que l'espai que li pertoca a la placa "és no el carrer, sinó de moment l'arxiu municipal, a l'espera que algun dia Lleida tingui el seu museu de la ciutat". Amb aquesta acció simbòlica, la Crida-CUP ha tornat a insistir que per donar compliment a la Llei de Memòria Històrica l'Ajuntament de Lleida ha de retirar tots els noms de carrers "franquistes" i no només els quatre als quals s'ha compromès Larrosa.
La formació independentista ha volgut denunciar amb aquesta acció que "no s'ha acomplert amb la Llei de Memòria Històrica aprovada al Parlament l'any passat", malgrat l'anunci de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, de retirar quatre dels nou noms de carrers que hi ha a la ciutat dedicats a persones que van tenir algun vinculació amb el franquisme. El regidor de la Crida-CUP, Pau Juvillà, ha reclamat la retirada de tots els noms "franquistes" dels carrers de Lleida i ha criticat la decisió de l'alcalde de mantenir els cinc que es van posar ja en època democràtica. "Entenem que el feixisme no es pot banalitzar i s'ha de condemnar" perquè "no hi van haver franquistes bons i franquistes dolents, sinó persones que van formar part d'un regim autoritari que va assassinar centenars de persones i va retallar drets i llibertats individuals i col·lectives", ha declarat. Un dels noms de carrers que és mantindrà és el dedicat a l'Alcalde Sangenís, del qual el grup municipal ha fet entrega aquest matí d'una de les plaques a l'arxiu municipal. Juvillà ha remarcat que Casimiro Sangenís, alcalde de Lleida de 1967 a 1974, "no és un personatge políticament innocu tal com es pretén fer veure des de vàries formacions polítiques", ja que "està demostrat que va governar d'acord amb els principis i amb fidelitat al règim franquista, i la seva adhesió i implicació amb el 'movimiento' (Falange i las JONS) és inequívoca".Des de la Crida-CUP consideren que tenir al nomenclàtor carrers dedicats a persones "ha de ser en honor a qui a aportat progrés i coneixement des de totes les vessants". En el cas de Sangenís, la formació sosté que "és un personatge del que s'intenta blanquejar-ne el passat" i recorda que "ell mateix, i ja a l'any 1992, encara afirmava ser franquista i que Franco li havia donat anys pau". Casimiro Sangenís "va lluitar al bàndol franquista" i, per això, "va rebre nombroses condecoracions franquistes", i va acabar la seva carrera política com a president de la Diputació de 1974 a 1979, essent també designat procurador de municipis lleidatans a les Corts de Madrid.Juvillà ha recordat que diferents col·lectius i moviments socials de Lleida van iniciar el 2002 una campanya, amb CGT al capdavant, de rebuig a la decisió de l'aleshores alcalde Antoni Siurana de posar el nom de Sangenís a un carrer del barri de Pardinyes. Durant la campanya es van recollir 1.500 signatures en contra de dedicar un carrer a l'alcalde Sangenís, "però la demanda popular va ser desestimada", segons ha recordat el regidor de la Crida-CUP. Així mateix, ha destacat la "lluita" que segueixen duent a terme des de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, de la qual forma part la Crida-CUP, a més d'altres formacions, entitats i col·lectius, perquè s'acabin retirant tots els noms de carrers de la ciutat dedicats a "franquistes".
