Publicado 31/05/2019 13:25CET

AMPLIACIÓ:La construcció de pisos d'obra nova s'estén a tots els barris de Girona ciutat per primer cop d'en de la crisi

Els API asseguren que els lloguers ja han tocat sostre arreu de la demarcació i critiquen que el decret de la Generalitat és paper mullat

ACN

Girona.-La construcció de pisos d'obra nova s'ha ests a tots els barris de Girona per primer cop d'en de la crisi econmica. El Gremi de Promotors assegura que, ara mateix, ja s'estan comenant a edificar entre 600 i 700 nous habitatges a la ciutat. Deixant de banda el centre, molts d'ells es concentren a Domeny i a la prolongació de Migdia, per també hi ha obres que esquitxen altres barris perifrics. "Avancem cap a la normalització, perqu aquestes promocions s'adrecen a una forquilla mplia de compradors", diu el president del Gremi, Josep Maria Coll. D'altra banda, els agents immobiliaris (API) asseguren que arreu de la demarcació els preus del lloguer ja han tocat sostre, per que "la demanda encara és molt superior a l'oferta". I critiquen que el decret de la Generalitat per limitar els preus queda en paper mullat, perqu obeeix a motius "polítics" i no permet "afrontar ni solventar la problemtica" de manca de pisos.

El 38 Estudi de Preus de Mercat, que peridicament elaboren el Gremi de Promotors i Constructors i els API, analitza l'evolució de l'obra nova, la segona m i els lloguers. Pren com a referncia onze municipis d'arreu de la demarcació, repartits entre la costa i l'interior, i també diferencia per barris i zones.Pel qu fa a l'obra nova, l'estudi subratlla que a Girona i ciutat i a bona part de la costa, l'activitat immobiliria ja s'est consolidant. I com no podia ser d'altra manera, qui capitaneja aquesta tendncia és la capital. Per primer cop d'en de la crisi, els promotors asseguren que a Girona la construcció d'obra nova est "quasi consolidada". Perqu no només se'n fa al centre aquí, l'alt estnding prima- sinó també arreu dels barris."A hores d'ara, ja hi ha obres amb llicncia que sumen entre 600 i 700 habitatges nous", concreta Josep Maria Coll. El president admet que, deixant de banda la zona centre, moltes d'aquestes promocions s'estan aixecant a Domeny i a la prolongació de Migdia. Per que també hi ha edificis que es comencen a construir a la resta de barris."D'aquesta manera, per primer cop podem parlar d'una oferta d'habitatges nous adreada a una forquilla mplia de compradors", subratlla el president. I de retruc, aix també es nota amb els preus, que comencen a pujar a tot arreu (mentre que fins ara, les alces només es registraven a la zona centre). De mitjana, segons destaquen els promotors, arreu de Girona ciutat el preu dels pisos nous s'ha incrementat un 10% al llarg del darrer any.Per darrere de Girona, les poblacions de costa també contribueixen a aquesta "normalització" de l'obra nova. Aix sí, amb increments de preus molt més moderats (perqu a Palamós, que és all on els pisos costen més, s'han apujat un 2,1% durant els darrers dotze mesos). A Figueres, incipientPer aquesta dinmica de recuperació d'activitat no és homognia arreu del territori. "A les poblacions d'interior, hi est arribant de manera lenta i paulatina; i hi ha casos en qu, fins i tot, és incipient", concreta el president dels Promotors. Aix és el que passa, per exemple, a Figueres. "Tot i ser una capital de comarca, als barris més allunyats del centre els preus de venda se situen entre els 1.000 i els 1.375 euros per metre quadrat; i aix no respon a cap lgica que en justifiqui la producció", diu Coll, en referncia als pisos nous.En parallel a l'obra nova, els agents immobiliaris també subratllen que el mercat de segona m també registra un "creixement sostingut dels preus". Tot i que aquí depn molt de cada lloc, de mitjana, arreu de la demarcació aquestes alces s'han situat entre el 10 i el 12%.Per damunt d'aquest percentatge, novament, s'hi troba Girona ciutat. Per també Banyoles, on per proximitat amb la capital, aquí els preus s'han arribat a apujar fins a un 20%. Uns increments que, en el cas de la segona m, també s'han registrat a Sant Feliu de Guíxols o Lloret de Mar (on conviuen la demanda de primeres i segones residncies). El president dels API gironins, Joan Company, destaca per que s'estan trobant amb venedors que tenen "expectatives no reals". I que aleshores, els pertoca a ells fer pedagogia. Aix passa, per exemple, en el cas d'aquells que van comprar habitatges durant el 'boom immobiliari' i que ara pensen que podran recuperar la inversió. "Els preus s'han apujat, per tots aquells pisos que s'incrementen per sobre de la mitjana, no es venen; entre d'altres, perqu els bancs cada cop són més exigents a l'hora de concedir hipoteques", indica.Els lloguers ja han tocat sostrePer últim, el 38 Estudi de Preus de Mercat també posa el focus en els lloguers. I aquí, segons afirma el president dels API, els preus ja han "tocat sostre" arreu de la demarcació (perqu durant el darrer any, o bé s'han mantingut estables o bé, fins i tot, s'han abaixat sensiblement). "El lloguer és diferent de la compravenda, perqu en aquest cas els preus no depenen d'all que puguin deixar els bancs, sinó de les rendes familiars dels qui hi viuen", concreta el president dels agents immobiliaris.Ara bé, amb aquest mercat, Joan Company no amaga que la problemtica de manca d'oferta persisteix. "Hi ha molta més demanda de lloguer que no pas pisos", insisteix el president dels API. I aquí, Company responsabilitza directament les administracions de no fer all que els pertoca per solucionar la situació.Segons el president, tant els darrers canvis puntuals de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) com el decret de la Generalitat de limitació de preus es queden en paper mullat. "La mesura de la Generalitat, per exemple, parteix d'un índex que no est treballat i que, a més, provocar desincentivar més la inversió en pisos de lloguer", creu Company. "Tant aquesta com l'estatal són mesures fetes a corre-cuita, que obeeixen a motius polítics i que busquen titulars als diaris", hi afegeix.Per als API, la solució al mercat del lloguer passa, indefectiblement, per incrementar tant l'oferta per part de privats com el parc d'habitatge públic. A més el collegi també reclama que es doni "seguretat jurídica" tant als propietaris com als arrendataris (per exemple, creant un jutjat especialitzat en lloguers, impulsant contractes a llarg termini on les rendes depenguin del mercat i no estiguin congelades o bé permetent que els inquilins paguin la fiana en dos o més terminis).

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés