Tcnics contractats per la CHE efectuen prospeccions al llarg de tot el riu per determinar l'abast de la plaga, que també té com a depredador el cranc blau
ACN
Tortosa.-Musclo zebra, caragol maana o cranc blau. El catleg d'espcies invasores que colonitzen el tram final de l'Ebre i el Delta no deixa d'ampliar-se. L'última que s'est estudiant és la clossa asitica 'Corbicula fluminea'-, present a tot l'eix fluvial especialment a la zona d'Aragó-. La Confederació Hidrogrfica de l'Ebre (CHE) ha encarregat, per primer cop, a l'empresa Paleoymás que efectu prospeccions al llarg del riu per determinar l'abast de la seva gran proliferació els últims anys. Els tcnics han trobat també densitats elevades al tram ebrenc. Com el musclo zebra, és capa de filtrar 50 litres d'aigua en un dia per la clossa se situa en les zones més sorrenques. La seva presncia posa en perill les niades autctones protegides i l'ecosistema fluvial. Curiosament, i com en el cas del caragol maana, un dels pocs depredador que se li coneix és el cranc blau.
Est a la llista de les 100 espcies invasores més perilloses del món i la seva presncia al tram final de l'Ebre, així com als seus afluents mi altres rius d'Europa, era coneguda des de fa anys. Per no ha estat fins ara quan la CHE ha posat fil a l'agulla per determinar la seva implantació al medi fluvial, el seu ritme de creixement i les possibles conseqüncies que pot tenir tot plegat després que se'n detectés la presncia fa dos anys l'embassament de l'Ebre."Qui s'ha endut la fama com a invasor és el musclo zebra per la clossa asitica est molt més distribuda al llarg el riu, ocupa més quilmetres i veiem que els efectes ambientals són majors. Ocupa densitats molt més altes: durant les prospeccions en alguns punts hem trobat 40.000 exemplars per metre quadrat, una autntica barbaritat", assenyala Ismael Sanz, tcnic de l'empresa Paleoymás, encarregada també d'efectuar les prospeccions i tasques de control del caragol maana al tram final de l'Ebre.En aquest cas, s'han seleccionat 20 punts al llarg de l'eix central de l'Ebre. En aquests espais, els tcnics marqieun una malla de mig metre quartat d'on extreuen una columna de sediments d'uns 20 centímetres, dels quals separen les closses, vives i mortes. Un cop fet el treball de camp, al laboratori es comptaran i mesuraran, per determinar si són juvenils o adults, la seva composició i el seu estat si estan vives o mortes-, apunta el també tcnic de les prospeccions, Cristóbal Rubio.Mollusc amb capacitat de filtrar fins a 50 litres d'aigua diaris, com el musclo zebra, "robant" minerals i fitoplncton que necessiten les quatre espcies autctones de closses que encara sobreviuen a l'Ebre, algunes sota amenaa crítica d'extinció, com la 'Margaritifera auricularia'. "La seva densitat pot fer que acabin l'aliment d'altres espcies", constata. No és cap secret que la població de niades ha baixat al riu: no només per l'acció del musclo zebra. També per la de la clossa asitica. Envaeix els espais on no arriba el musclo zebraDe moment, es desconeix quines malalties poden provocar en altres espcies. Sí que se sap, per, que es complementa amb el musclo zebra en l'ocupació del llit fluvial. Mentre aquest últim prolifera en les roques i espais durs, la clossa ho fa en zones toves, de sorres, llims o argiles. "Hi ha zones, on en comptes de tocar sorra o graves fines, només toques milers de closses", apunta Sanz. Així doncs, la seva presncia i extraordinria capacitat de reproducció malgrat tenir una vida mitjana de sis o set anys es reprodueix de forma exponencial- és capa d'alterar "totalment" l'hbitat del llit fluvial. També pel que fa a l'estat de l'aigua i la seva transparncia, un factor crucial que explica l'extraordinria proliferació de macrfits durant els últims anys i molt especialment aquest estiu, també per la manca d'avingudes extraordinries els mesos passats- així com la consegüent explosió de larves de mosca negra que hi proliferen.I, malgrat tot, les prospeccions deixen una 'bona notícia' per poder fer front a aquesta plaga al tram final de l'Ebre, entre Tortosa i el Delta, en particular. Com els tcnics de Paleoymás van constatar en el cas del caragol maana, el cranc blau també s'alimenta de closses asitiques. "Aix no és dolent, per el cranc blau s'ho menjat tot: caragols i bivalves autctons. Per per primer cop li veiem un depredador potencial", apunta Sanz. Prova d'aix, són les nombroses closques obertes que han estat menjades pels crancs que es troben al fons del riu: especialment les d'exemplars adults i més grans. L'optimisme, per, s'ha de moderar: "es reprodueix per milions i es recupera rpidament la població", tanca Sanz.
