El projecte, basat en la novel·la homònima d'Ignacio Martínez de Pisón, compta amb sis capítols de 50 minuts que s'emetran de cop a Movistar+
ACN
Barcelona.-Els últims anys del franquisme a Barcelona són el teló de fons d'El dia de mañana', la sèrie "generacional" del director Mariano Barroso basada en la novel·la homònima d'Ignacio Martínez de Pisón. Sis capítols de 50 minuts que s'emetran de cop a la plataforma de continguts de Movistar+ aquest divendres 22 de juny, que adopten una estètica amb colors vius per explicar aquesta època "grisa" i "fosca", ha explicat aquest dimecres el director. Rodada íntegrament a la capital catalana i a l'àrea metropolitana, la ficció televisiva està armada al voltant de personatges "clarobscurs" i de les seves relacions amb un protagonista encara més "desconcertant", Justo Gil, un migrant interpretat per Oriol Pla. El repartiment, format també per Aura Garrido, Jesús Carroza i Karra Elejalde, ha recordat que l'equip va començar a rodar el 16 d'octubre i va conviure amb els fets "convulsos" posteriors al referèndum de l'1 d'octubre.
"Era curiós, a la sèrie estàvem matant a Franco i el Parlament a punt de declarar la independència", ha dit Pla, que ha precisat que participar en un projecte amb "tants paral·lelismes" amb l'actualitat permet "posar un mirall" davant d'una història "que es va repetint". En aquest sentit, el director del muntatge ha explicat que mentre rodaven escenes en què manifestants demanaven amnistia, a fora al carrer els repartien paperetes amb el lema 'Llibertat presos polítics'.El projecte va néixer quan Barroso va rebre la proposta de Movistar+ i es va desenvolupar al llarg de 16 setmanes. El resultat és un projecte que comprimeix 12 anys d'història i intenta resoldre "qui és Justo Gil". "Tothom que s'hi relaciona veu una faceta diferent del protagonista, és un tipus que t'atrapa perquè el seu vessant més humà és adorable però moralment és qüestionable i fins i tot deplorable", ha dit Barroso. En la mateixa línia, Pla ha explicat que s'ha posat a la pell de Gil, sense tenir la intenció de "salvar-lo" de la mirada crítica de l'espectador, que, malgrat això, gràcies al guió d'Alejandro Hernández acaba "entenent" les seves accions.A més, l'argument està travat al voltant d'una relació amorosa que aquest personatge "imprevisible" entaula amb Carme, interpretada per Aura Garrido, i reserva un espai destacat a un inspector de la brigada política social, a qui dona vida Jesús Carroza. Un llaç invisible uneix els destins d'aquests tres personatges: tots són orfes. Una circumstància que, en paraules del director és "una metàfora del que representen aquests personatges de vint-i-pocs anys a la recerca de la seva identitat en una ciutat en plena ebullició".En lloc de fer de la capital catalana un lloc "gris, fosc o trist", l'equip ha construït una Barcelona amb un aire de conte, un concepte que acompanya i confereix "veracitat" a la visió de la ciutat que tenen els personatges protagonistes però que en cap cas tracta de realitat repressiva de l'època, ha remarcat Barroso. I és que per un migrant com Gil, la Barcelona del tardofranquisme és "la ciutat dels somnis" on vol construir "un futur sense límits", cosa que recull l'esperit renovador de l'època.
