El fiscal creu que les víctimes han negat els fets al judici perqu han patit "pressions familiars"
ACN
Girona.-L'Audincia de Girona ha jutjat aquest dimecres un pare de Llan (Alt Empord) per fer tocaments , agredir sexualment, insultar i maltractar dues de les seves tres filles quan aquestes eren menors d'edat. Un cas que també implica la mare, a qui s'acusa d'exercir violncia i colpejar les noies de manera habitual. Durant la celebració de la vista, tant els progenitors com les mateixes filles han negat els fets. Les darreres apuntant que tot va ser "una invenció". Tot i aix, la fiscalia ha decidit mantenir la petició de pena de 28 anys i 3 mesos de presó per al pare, i de 5 anys i 4 mesos per a la mare, perqu al seu parer les víctimes han patit "pressions familiars" perqu neguessin els fets. La defensa ha demanat l'absolució.
El matrimoni va arribar a Catalunya l'any 2004 procedent del Marroc amb les seves tres filles, en aquell moment menors d'edat. La família va traslladar-se al municipi de Llan. Segons la fiscalia, les dues filles més grans van ser víctimes d'abusos sexuals i maltractaments per part dels seus progenitors en més d'una ocasió. La filla gran que actualment té 21 anys va comenar a patir els primers episodis per part del seu pare quan en tenia 14.L'acusació pública sosté que l'acusat li feia tocaments als pits, al cul i a la zona dels genitals. Uns abusos que van anar a més amb el temps, per exemple quan el progenitor li "agafava la m i l'obligava a tocar-li el penis". El ministeri fiscal també diu que el pare havia agredit sexualment la menor amb els dits i la va intentar forar a fer-li una fellació.Pel que fa a la filla mitjana, els abusos van comenar quan aquesta tenia 12 anys. Ara en té 20. La fiscalia concreta que el pare s'aprofitava d'ella quan estava estirada al llit o al sof, que l'abraava per darrere i li feia tocaments al cul, als pits i als genitals. La fiscalia també acusa el progenitor d'exercir un control "rígid" i "desproporcionat" damunt les filles. Uns episodis que es complementen amb d'altres on es va fer ús de la "violncia verbal" i de la "fora física necessria" per assegurar-se que les noies complien les seves ordres. En el cas de la mare, l'acusació la considera culpable d'agredir les menors amb "bufetades i pessics". I de fet, als escrits la fiscalia hi fa constar fins a deu ocasions en qu el pare o la mare els van estirar els cabells, les van colpejar, mossegar o llanar objectes.Als escrits s'assenyala que en arribar el cas a mans dels serveis socials de l'Alt Empord al 2015, es va emetre un informe d'urgncia indicant que les dues filles més petites anessin a un centre d'acollida. La filla mitjana va interposar una denúncia el juny del 2016, i quatre dies després ho va fer també la seva germana gran explicant uns fets similars.Pares i filles neguen els episodisDurant el judici, els pares han negat rotundament totes les acusacions. En el cas de l'home, ha assegurat que tenia la "conscincia" molt tranquilla i que precisament van venir del Marroc per buscar "oportunitats" per a les seves filles. El processat ha explicat que els problemes derivaven únicament de la mala relació que tenien amb l'exparella de la filla mitjana, un jove a qui consideraven "inapropiat" i "massa gran" per a ella. Una opinió compartida per la mare, que ha negat qualsevol tipus "d'insult" o "agressió" d'ells dos cap a les filles. També ha relatat que tenien una "bona relació" amb elles i que l'únic malents va ser arran de l'exparella mencionada pel pare. "Ella tenia només 15 anys i ell era molt més gran", ha recordat, assegurant que discutien sovint sobre el tema per que abans que s'emportessin les noies els responsables de Serveis Socials, la convivncia "era bona".Davant del tribunal, les dues filles també s'han agafat al relat dels pares i han negat totes les declaracions que constaven a les denúncies interposades. La mitjana ha remarcat que es tractava d'una "invenció" i que mai havia passat res del que havia explicat. "Tot era mentida," ha assegurat, afegint que ho havia fet per poder marxar de casa i anar a viure amb la parella que tenia en aquell moment. "També a ell li vaig dir que el meu pare em tocava i la meva mare em pegava", ha detallat. Uns episodis que més endavant, durant la instrucció del cas, ja va negar . Com també ha fet avui al judici, assegurant que volia dir "la veritat". A la histria també s'hi ha afegit la seva germana gran, la segona que va interposar la denúncia en contra dels progenitors i que va alertar els Serveis Socials prviament, al 2015. També ella ha explicat que va "mentir" per poder "ser lliure" i marxar de casa. "Volia ajudar la meva germana petita" ha assegurat.Relats contradictorisLes declaracions de la família, per, han estat fora diferents a les de l'antiga parella de la germana mitjana, citat com a testimoni. El jove ha apuntat que ell va ser testimoni directe d'una agressió física del pare cap a una de les víctimes quan eren amics. Segons ha detallat, mentre estaven passejant pel passeig de Llan, l'acusat va baixar d'una furgoneta, va estirar la seva filla pels cabells i se la va endur. Posteriorment, va comenar a sortir amb la germana mitjana, qui en diverses ocasions li relatava episodis similars de maltractaments, insults i violncia. "Vivien una situació tensa i complicada", ha recordat.Durant la vista també han intervingut diferents perits, que han negat cap tipus de "fabulació" en les histries inicials de les víctimes. Segons els seus informes, hi havia "signes de veracitat" en tot el qu explicaven i han apuntat que una d'elles tenia seqüeles d'estrs post-traumtic. De fet, un dels punts on han incidit més és en la sensació de "sorpresa" que van notar en les germanes quan van saber que les dues havien patit unes agressions i uns abusos sexuals semblants per part del pare.Més de 28 anys de presóCelebrat el judici, el ministeri fiscal ha decidit mantenir les acusacions considerant que els fets exposats continuen essent "objectius". Durant el judici ha apuntat que, segons el seu parer, es tracta d'unes retractacions derivades de la "pressió familiar" i que els relats que van explicar les noies en un inici son "verídics". També ha considerat que el mbil de les dues denúncies va ser "la voluntat de protegir" la germana més petita, que s'estava acostant a l'edat que elles tenien quan haurien patit els presumptes abusos i les agressions sexuals. D'aquesta manera, en el cas del pare, el considera responsable d'un delicte continuat d'agressió sexual, un delicte continuat d'abús sexual, un delicte de violncia habitual en l'mbit domstic, nou delictes de maltractament i un delicte lleu d'injúries. En total, demana una pena que s'enfila fins als 28 anys i 3 mesos de presó. Pel que fa a la mare, el fiscal l'acusa d'un delicte de violncia habitual i quatre de maltractament. Per a tots ells, sollicita una pena de 5 anys i 4 mesos de presó. En concepte de responsabilitat civil demana que els pares indemnitzin les filles amb 78.000 euros. Finalment vol que, un complertes tres quartes parts de la pena, s'expulsi la parella al Marroc, d'on són originaris.Pel que fa a la defensa, ha sollicitat l'absolució en considerar que els fets no estaven "provats" i subratllant el fet que les víctimes hagin declarat que s'ho havien inventat. L'advocat dels pares ha qualificat les acusacions de "molt greus" i ha apuntat que el ministeri fiscal manté l'acusació perqu és "la seva obligació". El judici ha quedat vist per a sentncia.
