Publicado 27/05/2019 15:12

AMPLIACIÓ:Jutgen l'exalcalde de Bscara, que s'enfronta a 6 anys de presó acusat d'estafar un promotor en una operació urbanística

Lluís Lloret defensa que l'ajuntament va complir escrupolosament els seus "compromisos"

ACN

Girona.-L'Audincia de Girona ha comenat a jutjar aquest dilluns l'exalcalde de Bscara (Alt Empord), Lluís Lloret, acusat d'haver estafat més de 6 milions d'euros (MEUR) a un promotor emetent un certificat urbanístic fals. El cas es remunta a febrer del 2004. Segons les acusacions, Lloret i els seus assessors van fer creure a l'empresari que podia edificar en un terrenys coneguts com el polígon industrial d'Orriols quan, en realitat, aix era impossible perqu la tramitació urbanística estava paralitzada. Lloret defensa que l'ajuntament va complir escrupolosament amb els seus "compromisos" i que van cobrar els diners en concepte de crregues urbanístiques. Segons l'exalcalde, va ser el promotor qui no va tirar endavant els projecte tal com havien acordat en un conveni. El judici continuar dimarts.

L'exalcalde de Bscara, Lluís Lloret ha defensat que els 6 milions d'euros que el promotor havia ingressat a l'Ajuntament eren crregues urbanístiques que representaven "compensacions" per les "renúncies del projecte inicial". Per tant, Lloret subratlla que no eren diners que el consistori hagués de tenir bloquejats, sinó que es podien destinar a altres usos. Algunes d'aquestes "compensacions" van traduir-se en una inversió de 300.000 euros per al nou retaule de l'església del poble o millores en el pavelló municipal o el geritric.A més, en la declaració com a acusat, ha detallat que el promotor i l'Ajuntament havien signat un conveni que estipulava totes aquestes compensacions per part del promotor, un document que recollia que el consistori hauria de tornar els diners en cas d'incomplir la seva part, "cosa que no ha passat", ha reblat Lloret.Lluís Lloret ha detallat que va conixer el promotor el 2004, quan va comprar uns terrenys. Posteriorment, va demanar informació a l'Ajuntament per saber qu s'hi podria fer. L'acusat ha anunciat que en aquell moment l'Ajuntament li va emetre "un certificat" que acreditava que les parcelles formaven part d'un pla parcial en sl industrial aprovat als anys 90.L'exalcalde ha detallat que en l'informe també s'especificava que hi havia "una paralització de les llicncies d'obres" perqu l'Ajuntament estava reformant el Pla d'Ordenament Urbanístic Municipal (POUM) i una possible afectació pel traat d'una autovia.Precisament aquest certificat ha estat un dels motius de disputa amb l'advocat de l'acusació particular, Carles Monguilod, que ha demanat per qu no s'havia adjuntat en el certificat l'informe de la Comissió d'Urbanisme que sotmetia l'aprovació definitiva del pla parcial a uns "condicionants". Per a Lloret, aquestes condicions no eren "importants" i ha justificat que no li enviés perqu el promotor va descartar donar-hi usos industrials als terrenys.El motiu és que hi havia un avantprojecte per construir-hi un hipdrom. Segons l'exalcalde el propietari va completar aquest projecte amb un complex hoteler, un altre de residencial i un altre de comercial. El projecte va anar canviant amb el pas dels anys i va desaparixer l'hipdrom, mantenint-se la part residencial, hotelera i comercial. La comissió d'Urbanisme de la Generalitat, per, no va veure gens clar el projecte i va retallar de forma considerable el nombre d'edificis que podien construir-s'hi. Aix va fer que el propietari recuperés el pla parcial inicial per donar-hi usos industrials.Lluís Lloret ha detallat que el propietari dels terrenys "ens va complicar molt la vida" sobretot després que no abonés un últim milió d'euros de compensació per no haver presentat cap projecte viable deu anys després d'haver comprat els terrenys. Segons l'exalcalde, va ser el promotor qui va incomplir les seves obligacions. En aquell moment, l'ajuntament va iniciar els trmits per embargar els béns del propietari i recuperar aquest milió d'euros que pertocava. De tota manera, l'acusat ha assegurat que va demanar "assessorament" en cada pas. Arran d'aquests embargaments, el propietari va presentar una querella criminal contra Lloret engegant així un procediment per al via penal que ha arribat a judici aquest dilluns a l'Audincia de Girona.6 anys de presóLa fiscalia i l'acusació particular acusen Lloret d'un delicte continuat de falsificació de certificació pública en concurs amb un delicte d'estafa i d'un delicte, també continuat, de prevaricació. Per aix, volen que condemnin l'exalcalde de Bscara a 6 anys de presó, 13 d'inhabilitació i a pagar una multa de 6.480 euros. En concepte de responsabilitat, volen que indemnitzi el promotor amb fins a 6,3 MEUR, els diners que, sostenen, l'empresari va pagar a l'ajuntament per tirar endavant un projecte urbanístic que no va acabar sent mai una realitat. Segons les acusacions, l'anterior alcalde, la secretria municipal i un advocat assessor (tots tres ara acusats) es van conxorxar i van confeccionar un certificat fals per convncer el promotor que tirés endavant una operació urbanística per comprar uns terrenys al polígon industrial d'Orriols, amb l'objectiu d'establir all la seu de la seva empresa. Aix va ser l'any 2004 quan, subratllen fiscalia i acusació particular, l'ajuntament "va emetre el certificat" assegurant que els terrenys estaven qualificats com a urbanitzables d'ús industrial en un pla parcial "aprovat definitivament" per la Comissió d'Urbanisme. Segons les acusacions, aquest certificat "faltava de forma palmria a la realitat": "El pla urbanístic es trobava paralitzat i, per aix, en aquell moment era inexecutable perqu no s'havien complimentat les condicions necessries per a la seva aprovació definitiva". "En base a aquesta creena errnia, entenent el perjudicat equivocadament que podia destinar els terrenys de la zona a l'ús industrial que pretenia, des de l'any 2004 fins al 2008 va desembutxacar una quantia total de 6,2 MEUR a l'ajuntament de Bscara, amb l'únic objectiu, segons all acordat entre les parts, de finanar les obres dels projecte de l'hípica i del pla del polígon industrial d'Orriols", subratlla la fiscalia. Aquests diners, segons les acusacions, no es van destinar ni a la compra de terrenys ni al finanament dels projectes acordats. Per intentar trobar una sortida a la situació, les parts van signar un conveni l'octubre del 2008 on, segons les acusacions, l'ajuntament es comprometia a fer els trmits necessaris perqu Urbanisme aprovés la requalificació dels terrenys i, si al final no era possible, el consistori "restituiria" els diners al promotor si el fracs es podia atribuir a un "eventual incompliment" per part del consistori. A banda de Lloret, al banc dels acusats també hi ha la secretria municipal i l'advocat assessor. La secretria municipal s'enfronta a una suspensió de 12 mesos per un delicte de falsificació de certificació mentre que l'advocat afronta 2 anys de presó i multa de 4.860 euros per un delicte d'estafa com a cooperació necessari i 13 anys d'inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. El judici continuar dimarts a l'Audincia de Girona.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés