La fiscal reclama que se'ls condemni a un 1 i mig de presó per coaccions per retira l'acusació de resistncia a l'autoritat
ACN
Girona.-Quatre activistes antiMAT s'han assegut aquest dilluns a la banqueta del jutjat penal 4 de Girona. S'enfronten a una pena d'1 any i mig de presó per haver-se penjat durant hores d'una torre dels 400 kV a Fellines (Girons) per protestar contra la construcció de la línia. L'acció va tenir lloc el 12 de juny del 2014. Els activistes han sostingut que va ser una "acció pacífica" en defensa del territori, i que es va fer amb l'objectiu de buscar ress meditic. També han dit que en cap moment els Mossos d'Esquadra els van demanar directament que baixessin, i que quan els Bombers es van enfilar fins all on eren tres d'ells es trobaven a uns 60 metres d'alada- no van oposar-se a qu els despengessin. Al final del judici, la fiscal ha demanat que se'ls condemni per coaccions i ha sollicitat que paguin una indemnització de 2.008,79 euros a la Generalitat pel cost de l'operatiu de rescat.
La protesta que ha arribat avui a judici va tenir lloc fa quatre anys i mig. Aquell 12 de juny, els quatre activistes tres nois i una noia- es van penjar durant hores d'una torre de la MAT. En concret, la número 64 (que s'havia aixecat al nucli de Fellines). L'acció va tenir lloc quan el tram aeri Bescanó-Santa Llogaia dels 400 kV estava a mig construir. Tres dels activistes van enfilar-se fins a una alada de 60 metres i l'altra es va quedar penjada a una alada d'uns 15. A més, dues de les antiMAT es van encadenar a l'estructura de la torre. L'acció de protesta va comenar cap a les nou del matí i es va allargar fins passades les sis de la tarda (quan els Bombers especialitzats en rescats de muntanya van despenjar els activistes).Inicialment, la fiscal acusava els antiMAT d'un delicte de coaccions en concurs amb un de resistncia a l'autoritat. Sostenia que van desobeir les ordres que se'ls van donar perqu baixessin de la torre, que van pertorbar "el dret legítim" que tenien els operaris de Red Eléctrica d'aixecar la línia i que, a més, van posar "en risc" tant la seva integritat com la dels treballadors de la companyia.Durant el judici, un a un, els quatre activistes han subratllat que la protesta va ser "pacífica" en tot moment. Han explicat que, quan van arribar al peu de la torre, ho van fer acompanyats per una vintena més d'antiMAT, que es van quedar a baix per donar-los suport (i amb qui s'anaven comunicant per telfon o walkie talkie)."Aconseguir repercussió"Els acusats han declarat que l'objectiu de la protesta era aconseguir "ress meditic". Han explicat que ja portaven quinze anys lluitant contra la MAT i que van decidir elevar el to per "arribar a la gent". A més, han subratllat que en cap moment els Mossos d'Esquadra que van desplegar un fort operatiu al peu de la torre- els van demanar per megafonia que baixessin.Per despenjar-los de la torre, va ser necessari activar la unitat de Bombers especialitzada en rescats d'alta muntanya. A l'operatiu de rescat hi van participar dos Bombers. Seguint instruccions dels Mossos, es van enfilar fins all on eren els activistes i els van fer saber que, si baixaven, la policia els deixaria marxar després d'agafar-los les dades.Els antiMAT hi van accedir. Per despenjar-los, els Bombers van haver de fer servir cisalles (per trencar les cadenes) i van collocar arnesos i cordes als activistes perqu el descens fos segur. Durant el judici, els Mossos han explicat que van decidir que fossin els Bombers els qui pugessin dalt la torre "per evitar enfrontaments". "Es va optar per negociar i van baixar per voluntat prpia", han declarat. Per la seva banda, un dels bombers que es va enfilar a la torre i que aquí, també representava la Generalitat- ha insistit en qu, quan se'ls va donar opció de baixar, els activistes no s'hi van oposar.També era violnciaA la fase de conclusions definitives, la fiscal ha optat per retirar l'acusació per resistncia a l'autoritat. Per ha mantingut la petició d'1 any i mig de presó pel delicte de coaccions. Sosté que, encara que no hi va haver danys ni violncia física, sí que la conducta dels acusats "va excedir" la d'una simple protesta. "Hi va haver coacció cap als treballadors per impedir que construssin la línia", ha dit la fiscal, subratllant que aix s'entén com a violncia.En matria de responsabilitat civil, la fiscal reclama que els quatre acusats indemnitzin la Generalitat amb 2.008,79 euros (que és el cost en qu s'ha quantificat l'operatiu de rescat). Tot i que Interior no ho hagi sollicitat formalment, com que tampoc s'ha desdit expressament de fer-ho, la fiscal entén que ho pot demanar. Pel qu fa a Red Eléctrica, la companyia ha renunciat expressament a presentar crrecs contra els antiMAT i a demanar cap indemnització.La defensa dels activistes, exercida per l'advocat Benet Salellas, demana l'absolució. Sosté que la presó és "del tot desproporcionada", perqu els activistes van exercir el seu "dret legítim" de protesta "en defensa del territori". Durant els informes, Salellas també ha criticat "l'abús" que la fiscalia ha fet del delicte de coaccions i ha dit que ha estirat "el concepte de violncia fins a l'absurditat".Pel qu fa a la indemnització, l'advocat també ha posat de relleu que, com a mxim, all que es podria cobrar als activistes seria "el preu del gasoil" del camió de Bombers. Perqu els dos efectius especialitzats en rescats d'alta muntanya haurien cobrat igual si, en comptes d'anar fins a Fellines, aquell dia s'haguessin quedat de gurdia al parc d'Olot (que és on la unitat té la base).El judici ha quedat vist per a sentncia.
