Publicado 06/06/2019 12:48

AMPLIACIÓ:Justícia admet a l'enterrament del soldat desconegut de Cass que es va "tard" en la identificació de víctimes de la guerr

Capella fa una crida als familiars de desapareguts en fosses que es facin les proves d'ADN per evitar casos com el d'aquest brigadista que no s'ha pogut identificar

ACN

Cass de la Selva.-El Departament de Justícia ha presidit aquest dijous la sepultura al cementiri de Cass de la Selva (Girons) del soldat desconegut, enterrat al marge del camí del Porrer Vell fa vuitanta d'anys. La consellera, Ester Capella, ha adms que es va "tard" en el procés d'identificació de les víctimes enterrades en fosses durant la Guerra Civil i ha fet una crida a les famílies perqu es facin les proves d'ADN. "Es fa tard i no tenim massa temps", ha insistit Capella. Els encreuaments gentics que se li han practicat no ha perms descobrir la identitat d'aquest soldat, que va morir d'un tret al cap el febrer del 1939. Se sospita que es podria tractar d'un brigadista internacional que va lluitar per la causa republicana durant els últims mesos del conflicte. Capella ha explicat que no perden "l'esperana" i que continuaran fent difusió per aconseguir saber qui era.

El soldat desconegut de Cass de la Selva ja descansa en un nínxol del cementiri del municipi. Aquest dijous al matí la consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit la sepultura vuitanta anys després de la seva mort. El soldat va morir d'un tret al cap disparat des del darrere el febrer del 1939 i se'l va enterrar al marge del camí del Porrer Vell. El seu cos hauria quedat ests a terra durant uns deu dies fins que algú el va enterrar en aquest punt. Durant tots aquests anys, els vens del municipi l'han homenatjat portant-li flors i l'any 2017 la Direcció General de Memria Histrica va excavar la tomba per examinar-ne les restes. Les investigacions van determinar que es tractaria d'un oficial republic mort entre el 3 i el 4 de febrer d'aquell any, coincidint amb la retirada de les tropes republicanes.Se sospita que es podria tractar d'un brigadista internacional que va lluitar per la causa republicana durant els últimes mesos del conflicte bllic per les proves gentiques practicades no han perms determinar-ne la identitat. El programa d'identificació que creua els perfils de familiars amb les restes ha descartat que es tracti del brigadista txec Pavel Antos ni del brigadista croat Josip Mufic. Familiars d'aquests dos soldats es van adrear a l'Ajuntament del municipi l'any 2014 perqu creien que les restes localitzades podien correspondre als seus avantpassats. Capella ha assegurat que no perden "l'esperana" i que seguiran fent difusió per aconseguir saber qui era. Malgrat aix, ha adms que es va "tard" en la identificació de les víctimes que hi ha a les fosses de la Guerra Civil i ha fet una crida als familiars que sospiten que hi tenen parents enterrats per fer-se proves d'ADN. "Es fa tard i no tenim massa temps", ha insistit. Tot i aix, ha remarcat que l'acte d'avui permet "tancar cercles de la histria" i que "mai és tard" per donar-los "reconeixement i dignificar-los". L'enterrament d'avui s'ha fet d'acord amb la Llei de fosses, que estableix que "les restes de persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en qu es van trobar". En aquest sentit, l'alcalde del municipi, Martí Valls, ha celebrat la iniciativa en "favor de la memria histrica" i l'ha qualificat de "gra de sorra" per recuperar "la histria del poble". El Pla de fossesEl Govern va posar en marxa l'any 2017 el Pla de Fosses, que estableix i prioritza el calendari d'excavacions amb l'objectiu, precisament, de contribuir a la recuperació de la memria. A Catalunya, hi ha 517 fosses localitzades i se n'han obert 42, 17 de les quals en l'últim any i mig. Es calcula que hi hauria unes 20.000 persones enterrades i, a hores d'ara, se només se n'han pogut identificar cinc. Es tracta d'Elio Ziglioli de localitzat a la fossa de Castellar del Valls i de Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa de Solers. El programa d'identificació, incls al pla, compta amb una base de dades amb els perfils gentics de familiars de les víctimes i de les restes humanes localitzades. En cas d'identificar-les, el Govern les retorna a les famílies. 2.000 mostres d'ADN de familiars viusLes persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin poden fer-se la prova d'ADN s'han d'inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron es fa crrec de l'estudi gentic a partir de mostres de frotis bucal. Després s'incorporen els resultats a la base de dades per creuar-los amb el perfil de les víctimes enterrades en fosses. El cens compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D'aquests, només uns 2.000 han donat una mostra gentica. La donació és gratuta i clau per poder saber qui són les persones que hi ha enterrades.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés