El concert tindr lloc el 29 de juliol al Teatre Grec i a l'Auditori Espai Ter el 2 d'agost
ACN
Barcelona.-El Festival Grec de Barcelona i el Festival de Torroella de Montgrí s'han unit per estrenar amb dos concerts diferents i complementaris 'Les rutes de l'esclavatge', una memria musical de més de quatre segles d'esclavisme, que van del 1444 al 1888, que Jordi Savall repassa acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents (Europa, frica i Amrica) amb els quals evoca la "tremenda" histria de deportació i esclavatge a qu van ser sotmesos més de 25 milions d'africans entre els segles XV i XIX. "Els dos concerts expliquen aquests punts que són claus per entendre la histria de l'esclavatge", ha destacat Savall en roda de premsa. El concert tindr lloc el 29 de juliol al Teatre Grec i a l'Auditori Espai Ter el 2 d'agost.
El projecte impulsat per Savall va néixer fa més de 20 anys quan va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canries i de Colmbia, i altres pasos sud-americans. En aquest context, el músic se'n va adonar que hi havia moltes músiques sobre l'esclavatge i eren molt diferents a les "típicament hispniques". Savall es va preguntar per qu sempre es fan les músiques del poder polític i religiós i va decidir investigar per anar més enll i va descobrir "una histria tremenda i que és la clau de la riquesa de l'imperi espanyol i l'explotació d'éssers humans per la fora arrencats dels seus pobles per la fora i portats d'una manera bestial al Nou Món en condicions tremendes. Aquesta ha estat una histria que s'ha amagat", ha afegit. Savall ha destacat que aquesta manca de memria d'uns fets tan greus fa que mai cap país europeu ha reconegut aquests fets ni s'ha pensat com es podria compensar aix. Ha afegit que quan veu aquests subsaharians que intenten passar a Melilla i la forma com se'ls tracta es pregunta: "Algú se'n recorda dels 25 milions d'éssers humans que els nostres pasos europeus van arrancar d'frica i van portar al Nou Món?" El Grec tancar l'apartat de concerts del Festival el 29 de juliol amb la primera de les versions de 'Les rutes de l'Esclavatge', centrada a Amrica del Nord i el Carib, entre 1620, data d'arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d'Amrica del Nord, fins a 1865, any en el qual els Estats Units d'Amrica van abolir l'esclavitud. Savall ha explicat que al Grec comenaran amb les músiques que corresponen amb l'arribada d'esclaus a l'Amrica del Nord i amb textos i músiques de l'poca. En el cas d'Amrica del Nord, ha afegit, inclouen una cantant afroamericana que canta diferents canons i "no són les que normalment s'escolten dels quartets de gospel, sinó canons de cants d'esclaus", ha afegit. Torroella de MontgríPer la seva part, el Festival de Torroella de Montgrí inaugurar la seva 39a edició el 2 d'agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d'frica al Nou Món passant per Europa (Espanya i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d'histria des de 1444, data de la primera expedició de captura collectiva d'africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l'esclavitud.Jordi Savall reuneix per aquests dos concerts a músics de Mali, Mxic, Colmbia, Brasil i el Canad, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hesprion XXI, que interpretaran un repertori que beu per una part de les formes musicals hispanes inspirades en cants i balls dels esclaus i els indígenes americans i, per l'altra, de músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus i de les formes i models africans, com les músiques de les tradicions dels griots conservades a Mali. Des de la seva estrena el 15 de juliol del 2015 al Festival de Música i Histria per al dileg intercultural de l'Abadia de Fontfroide (Frana), el projecte musical i de memria histrica de Jordi Savall 'Les rutes de l'esclavatge' ha recorregut auditoris i festivals de bona part d'Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, per encara no s'ha pogut veure i escoltar a Catalunya.
