L'artista s'endinsa en documents pendents de classificar que daten de l'any 1945 fins al 2000 en el projecte 'Pneumotrax'
ACN
Barcelona.-L'artista i educador barceloní Jordi Ferreiro s'ha submergit en l'arxiu-pulmó del Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC) per treure a la llum projectes, materials i vivncies de la histria del museu en relació amb la seva funció educativa. 'Pneumotrax' és el resultat de més d'un any de recerca entre les caixes del "pulmó" del museu, és a dir on es troben els materials pendents de classificar. "Hem fet una perforació de l'arxiu-pulmó per produir una fuga d'aquests materials i posar-los a l'abast de la ciutadania", ha explicat Ferreiro a l'ACN aquest dijous. Fins el 24 de novembre s'exposaran materials que daten des del 1945 fins l'any 2000 en una vitrina a l'espai Educart i a altres localitzacions del museu, per donar a conixer la seva tasca educativa quan es compleixen 40 anys del seu inici.
Caixa a caixa ha revisat Ferreiro l'arxiu-pulmó del MNAC per extreure una collecció que mostra vivncies que, assegura, parlen no només de Catalunya com un motor capdavanter en la renovació pedaggica, sinó de tota la tasca que han fet els museus des dels anys 70 a favor d'aquesta transformació.'Pneumotrax' és un projecte que est a mig camí entre la prctica artística i l'educativa, després de fer una selecció de l'espai arxivístic que conté materials "estancats", que tenen un destí incert entre les escombraries o ve anar a parar a un altre departament o arxiu. Aquest arxiu intermedi el defineix Ferreiro com "el pulmó d'un cos hum".Els materials revisats no només són del MNAC, sinó d'institucions que ja no existeixen com el Museu d'Histria de la ciutat o la Fundació Cambó. Es tracta de projectes experimentals de curt recorregut, projectes que treballen amb la ciutadania, democrtics i horitzontals. L'artista destaca una iniciativa "vital" que ha recuperat de l'any 1974 en qu nens i nenes es manifestaven pels carrers a favor del llibre en catal. Projectes molt experimentals i fins i tot de risc, assegura Ferreiro, són els que inclou en les vitrines que estaran fins al novembre a l'espai Educart. Per no només en aquest espai, ja que l'educador vol mostrar diverses "fugues" que s'exposaran en tres vitrines més a la biblioteca del museu. També s'exhibiran materials escanejats en una web per a qu la "fuga" pugui estar a l'abast de tothom.Amb un any i mig de feina, l'autor només ha visitat el 5% de l'arxiu, magnitud que mostra la importncia de reivindicar que el patrimoni "no és només les peces artístiques de les sales del museu", sinó les "vivncies" de treballadors que han passat pel departament d'Educació.Precisament la cap del departament d'Eduació del MNAC, Teresa González, ha reivindicat la secció com a capdavantera en l'organització dels departaments d'Educació dels museus municipals de Barcelona. "L'arxiu que ha estat ocult al treure'l a la llum posa en evidncia projectes, experincies, persones que des de fa molt de temps estan treballant en post de l'educació en el món dels museus", ha dit González a l'ACN.
