El republic diu que vol fer extensible el 'projecte compartit' entre ERC i JxCat a la resta de partits de la corporació per enfortir la identitat del territori
ACN
Lleida.-El republic i alcalde de Bellvís (Pla d'Urgell), Joan Talarn, ha estat investit aquest divendres al matí nou president de la Diputació de Lleida amb els vots d'ERC i JxCat que ahir dijous van segellar l'acord de govern pels propers quatre anys. Talarn ha mostrat la voluntat de fer extensible aquest 'projecte compartit' als altres partits i els ha ests al 'm oberta per collaborar' amb l'objectiu d'enfortir la identitat de les comarques de Lleida. Des de l'oposició el PSC ha ofert a Talarn collaboració pels grans projectes pel territori, mentre que Cs ha demanat que la institució representi a tots els lleidatans. Els Comuns han dit que arriben a la Diputació per 'aixecar catifes' i Unitat d'Aran ha apellat a la 'realitat viva' de la Val. Després del Ple, el president ha encapalat una comitiva que ha penjat dues pancartes a la faana principal de l'ens on s'hi pot llegir 'Llibertat. Us volem a casa' amb un lla groc.
Joan Talarn ha manifestat durant el seu discurs d'investidura el compromís amb la nació i per al 'lliure retorn dels presos i exiliats'. Una manera de fer visible aquest compromís ha estat penjant automticament després del Ple dues pancartes de suport als presos i exiliats a la faana del Palau de la Diputació, a la Rambla Ferran. Talarn s'ha mostrat confiat i agrat per la tasca que li ha encomanat el seu partit amb el suport de JxCat. En aquest sentit ha dit que no caminar sol i que ho far amb 'lleialtat als principis republicans'. El nou president ha explicat que el seu projecte girar al voltant del concepte de la 'governana republicana', que es basa en el manteniment d'un 'dileg constant amb el territori' i partint de la base que els ajuntaments són 'autntics governs locals'. D'altra banda, Joan Tarlan també ha remarcat que el territori s'ha de caracteritzar per la 'igualtat d'oportunitats' i ha assenyalat la necessitat de 'serveis bsics' pels quals 'la diputació posar totes els seus esforos i mecanismes al seu abast'. Finalment, Talarn també ha pronunciat unes paraules amb arans i ha apostat per treballar per la normalització lingüística i la independncia de la cultura aranesa.JxCat demana acabar amb els 'retrets i acusacions de cara a la galeria'Des de JxCat, Jordi Latorre, ha manifestat que estan decidits a fer de la Diputació de Lleida 'un exemple de governana'. En aquest sentit, ha demanat acabar amb els 'retrets i acusacions de cara la galeria' per comenar a 'construir entre actors que pensem diferent'. És per aix que segons Latorre cal pensar, juntament amb ERC, com es passa del 48% de suport a la independncia al 60% i ha considerat que cal posar fi al soroll per 'escoltar-nos més i posar-nos a la pell del altres'. Latorre ha assegurat que l'acord de JxCat amb ERC ha arribat en el 'temps afegit de la prorroga' i també ha reconegut que la negociació no ha estat fcil ni satisfactria per si 'honesta'.El PSC ofereix collaboració i Cs demana un govern per a 'tots' els lleidatansEl portaveu del PSC, Flix Larrosa, ha assegurat que el nou mandat arrenca amb 'esperit constructiu i m estesa'. En aquest sentit, ha afegit que volen defugir de la 'queixa i la confrontació' per 'esdevenir un frum de propostes'. Larrosa ha apostat per la collaboració amb altres diputacions i ajuntaments per aconseguir 'grans projectes per al territori i el país'.De la seva part, la nova portaveu de Cs a la corporació, Maria Burrel, ha demanat 'transparncia i participació' al nou govern així com que ningú se senti excls. En aquest sentit, Burrel ha criticat l'anterior govern de la Diputació per excloure 'una part dels catalans' i s'ha preguntat si ara passar el mateix. Burrel ha defensat una 'oposició lleial i responsable' per en defensa de tot all amb el que estiguin d'acord en base al respecte a la llei.Una altra de les diputades que s'ha estrenat al Ple, Elena Ferré, del Comú de Lleida, ha qualificat la corporació com una 'institució llunyana' a la qual han vingut per canviar-la. Ha assenyalat que cal aconseguir revertir les eines de participació perqu la Diputació sigui útil, 'aixecant catifes'. Per Ferré aquest canvi no té lloc amb el govern d'ERC i JxCat i ha remarcat que els comuns no han 'vingut a escalfar la cadira sinó a treballar per apropar la institució a la ciutadania'.El diputat d'Unitat d'Aran, Amador Marqués, que també s'ha estrenat a la Diputació, ha posat de manifest la singularitat de l'Aran com una realitat viva en collaboració amb les altres entitats pirinenques 'amb qui compartim realitats'. Marqués ha reclamat suport de la Diputació, especialment per aquells municipis de menys de 2.000 habitants.Gran afluncia de públic amb dirigents nacionals d'ERC i JxCatEl Ple d'investidura de Joan Talarn ha comptat amb una gran assistncia de pública que ha omplert la sala de plens i la Sala Viladrich, annexa al saló. Entre aquests hi havia autoritats com l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, el delegat del Govern, Ramon Farré, el subdelegat del govern espanyol, José Crespin, o el síndic d'Aran, Paco Boya, entre d'altres. També hi havia líders nacionals d'ERC i JxCat, com la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, o el president del PDeCat, David Bonvehí.Altres personalitats que han assistit al Ple han estat els expresidents de la Diputació de Lleida, Ramon Companys, Josep Grau, Ramon Vilata, Josep Pont, Jaume Gilabert i Rosa Maria Perelló. S'ha absentat l'expresident Joan Reñé.Cartips aprovatDesprés del ple extraordinari per investir Joan Talarn com a nou president de la Diputació de Lleida se n'ha celebrat un altre per aprovar el cartips en el qual s'han repartit les vicepresidncies i els principals crrecs de gestió així com els de confiana.Els dos partits que han format govern s'han dividit les quatre vicepresidncies de manera que la primera i la tercera són per JxCat amb l'alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre, i Antoni Navinés, respectivament. Les altres dos d'ERC són per a l'alcaldessa d'Os de Balaguer, Estefania Rufach, que té la segona vicepresidncia i el regidor de Benavent, Ferran Accensi, a qui li recau la quarta.
