Publicado 04/05/2019 22:25CET

AMPLIACIÓ:Jaume C. Pons Alorda guanya el Pin i Soler amb 'Ciutat de mal' i Xavier Mas Craviotto s'endú el Tinet de narrativa curta

Eloi Creus rep el guardó a la millor traducció per 'Les comdies alades dAristfanes: Els núvols, La pau i Els ocells'

ACN

Tarragona.-L'escriptor mallorquí resident a Vilafranca del Peneds Jaume C. Pons Alorda ha guanyat el 29 premi de novella Pin i Soler per lobra 'Ciutat de mal', que s'ha imposat als 90 originals presentats. El jurat n'ha destacat l'estil i el llenguatge "molt expressiu" de l'obra, que crea un univers "apassionat i excntric" que captiva. L'obra ser publicada al setembre per Angle Editorial, dins la collecció Narratives. El 22 Premi Tinet ha estat per 'Geografies de l'absncia', de Xavier Mas Craviotto, un relat que, segons el jurat, encavalca "frases curtes amb un ritme associatiu d'idees que crea un relat viu, apassionat". Eloi Creus ha estat distingit amb el guardó a la millor traducció per 'Les comdies alades dAristfanes: Els núvols, La pau i Els ocells', obra que ser publicada per Edicions de 1984.

Unes 200 persones han assistit a lacte de lliurament que sha fet aquest dissabte al vespre al Teatre Metropol de Tarragona, sota el lema 'Escriure des de l'exili'. El fil conductor de la cerimnia ha estat un homenatge als escriptors que, fa vuitanta anys, van haver demprendre el camí de lexili i continuar lobra lluny del seu país. Basat en el dietari dAntoni Rovira i Virgili 'Els darrers dies de la Catalunya republicana', la cerimnia ha estat dramatitzada i dirigida per Marc Chornet i Jaume Viñas. Lactor canongí Toni Guillemat nha estat el conductor, i també han intervingut Marina Blanco, Emma Clarke, Eloi Duran i Anna Planagum.Els premiats tenen un record per presos i exiliats"Lescriptor Jaume C. Pons Alorda ha recollit exultant el 29 Premi Ciutat de Tarragona de novella Pin i Soler per lobra 'Ciutat de mal', que s'ha imposat als 90 originals presentats. Durant el seu discurs, lescriptor mallorquí ha dedicat el guardó als presos i exiliats, i a Jordi Cuixart. Espero que ho puguin llegir i puguin riure una mica, perqu el missatge final de Ciutat del Mal és que, per moltes putades que ens facin a la vida, la passió, lentusiasme, la illusió i lesperana ho superen tot, ha manifestat des de damunt lescenari.Pons Alorda també ha dit que el calvari dels dirigents independentistes, així com la societat devastadora on viuen els personatges de la seva obra, ens fan més forts com a societat, com a país i com a futura república. La novella, protagonitzada per dones, és una tragicomdia salvatge de cincia ficció que ens mostra una societat dictatorial i distpica, en paraules de lautor. El jurat nha destacat la voluntat destil i un llenguatge molt expressiu, i saber crear un univers apassionat i excntric que, malgrat lestranyesa, ens captiva. La novella ser publicada per Angle editorial, dins la seva collecció Narratives, i apareixer el setembre vinent. Eloi Creus crida a defensar la llengua i carrega contra els socialistes pel 155La intervenció més reivindicativa ha anat a crrec dEloi Pons, que sha adjudicat el premi Vidal Alcover per la traducció de Les comdies alades dAristfanes: Els núvols, La pau i Els ocells. Durant el seu discurs, lescriptor valles ha advertit que el catal no es mor ni sapaga sinó que el catal el matem nosaltres. Pons ha relatat que el matem deixant de parlar en catal en un debat electoral, canviant de llengua per pur classisme, a la universitat perqu un sol alumne ho demana, o comprant traduccions en castell perqu en catal no sona tan bé. El guardonat ha dit que també contribueixen a matar el catal els que ens havien de portar a Ítaca, que ens van prometre un estat nou on la llengua fos el primer baluard i que a la primera de canvi shan venut la llengua i el vaixell. També, ha dit, els que ens volen mesells, elitistes i racistes i els del 155. En aquest sentit, ha carregat contra aquells que dient-se socialistes van intervenir les institucions catalanes, van deixar sense fons lorganisme de les lletres catalanes i van enviar gent innocent a la presó. A tots ells, ni oblit ni perdó, ha etzibat.Creus ha argumentat que uns pasos catalans sense llengua no són res i ha assegurat que sense la llengua i sense la justícia social, la independncia tant se men fot. Un país que menysprea la seva llengua fins a condemnar-la a mort no té dret a ser independent, ha sentenciat.Pel que fa al premi, Creus ha agrat la confiana del jurat i ha posat en valor que el guardó dignifica la llengua i els traductors. Permet que no quedem en loblit dun gris contracte editorial, ha afirmat. El jurat ha valorat que el projecte de Creus presenta unes dificultats majúscules per la diversitat de registres i metres i que Les Comdies alades són textos duna gran qualitat potica i de temtica actual. Lobra, un cop traduda, ser publicada per les edicions de 1984. Xavier Mas Craviotto també denuncia les absncies de presos i exiliatsEl 22 Premi Tinet ha recaigut en 'Geografies de l'absncia', de Xavier Mas Craviotto, de 23 anys. Lescriptor, que viu a cavall entre Navs i Barcelona, ha recollit el premi satisfet i agrat, i ha explicat que el relat reflexiona al voltant del concepte de labsncia, de lall que no és i que no hi és. En aquest sentit, Mas ha tingut un record per aquells que són a lexili o a la presó, en referncia als polítics independentistes. Lescriptor ha adms que les imatges de bombardejos i de persones marxant a lexili que shan projectat durant lacte lhan portat a fer parallelismes amb el present. Només he arribat a una conclusió i és que no van marxar mai, ha tancat entre aplaudiments.Mas Craviotto sha adjudicat el premi de narrativa curta per Internet Tinet dentre els 190 treballs presentats. El jurat també ha fet una menció especial a 'Res', de Pere Gorgoll i Noell i 'El retorn d'Odisseu a la ptria', d'Albert Pardo Picón. De lobra guardonada, el jurat nha destacat que crea un relat viu, apassionat i que convida a llegir-lo més d'una vegada per assaborir els diferents detalls del text, amb adjectius oportuns i encertats, tot en un contenidor d'un únic pargraf, excepte l'epíleg. Lobra guanyadora, les dues mencions especials i dotze relats més seleccionats es publicaran en un volum que editar Cossetnia Edicions i que apareixer la propera tardor. De camí a la 30a edicióEls Premis Literaris Ciutat de Tarragona estan convocats per l'Ajuntament de Tarragona, mnium Cultural del Tarragons i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i compten amb la collaboració de la Diputació de Tarragona, la Joiera Blázquez i les editorials Cossetnia, 1984 i Angle. Lorganització corre a crrec de la Casa de les Lletres. Enguany, a més, al vestíbul del Teatre Metropol sha inaugurat una exposició -que ser itinerant- per donar a conixer la trajectria personal i literria de lescriptor Jordi Tiñena, mort lany passat.

el més llegit

  1. 1

    Girona reconverteix les Fires en un Sant Narcís "100% cultural" amb una trentena d'actes en espais estables

  2. 2

    AMPLIACIÓ:L'Audiència de Girona deixa en llibertat els tres mossos de Santa Coloma de Farners, a dos d'ells sota fiança

  3. 3

    Moià posa en marxa un servei "d'acompanyament" als alumnes i exalumnes de l'institut que haurien patit assetjament

  4. 4

    Dos detinguts per atracar a punta de navalla uns quants comerços de Girona

  5. 5

    Barcelona acollirà el congrés mundial de l'Associació Internacional del Transport Públic el 2023

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés