ACN
Monistrol de Montserrat.- Anna és el títol de la intervenció artística que ha portat lart de Jaume Plensa a Montserrat. Lartista catal ha installat al bell mig de latri restaurat de la Basílica de Montserrat un cap duna nena amb els ulls tancats fet de malla de gairebé quatre metres dalada. La figura és transparent i, segons Plensa, obliga a una certa percepció visual. Lartista ha explicat que la bellesa de lobra rau en la relació entre linterior i all que passa a lexterior de la pea, com la vida, ha comparat. Jaume Plensa sha mostrat molt agrat amb el Pare Laplana per haver-li fet lencrrec després que aquest senamorés de la seva obra en una exposició de la Bienal de Vencia dara fa quatre anys. La intenció és que la installació de Plensa sigui a Montserrat de manera temporal.
Hi ha obra de Jaume Plensa arreu del món, i Montserrat sha erigit aquest divendres com un dels nous escenaris on el públic pot veure les creacions de lartista barceloní. Latri que dona accés a la basílica ha estat lespai triat per acollir Anna, una escultura de fil dacer inoxidable de quatre metres. El Pare Laplana, lideleg de la presncia de Plensa a Montserrat, no va posar cap condició a la creativitat de lartista, més enll de la idea que volia un cap de malla com el que havia vist anys enrere en una església de Vencia durant la Bienal. A mi aix també em va semblar molt adequat per lespai, ha dit lartista, i va crear Anna amb la idea que la pea no ocultés res, fer-la transparent. Per tant, Plensa ha explicat que va entendre la pea no com un obstacle, sinó com un punt denergia que abraa no només all que lajuda, sinó també all que la pertorba. Vaig triar el retrat daquesta nena que té una bellesa molt mediterrnia, molt suau, perqu combinava molt bé amb la forma dels arcs de latri, ha explicat lartista. De fet, la primera vista que té el públic de lobra és a través dels arcs, que et conviden a entrar. Latri és un espai on es barreja all més hum amb all més sagrat. Encara ens trobem a la frontera, i a mi aquests territoris mencanten, perqu són espais on comparteixes el cos i lnima, ha destacat Plensa. Un vincle mgic i misteriós, que no se sap mai on sacaba trobant, ha apuntat. Linters de la pea, per Plensa, és la voluntat de reflexió de cadascú com a individu terrenal, que té una espiritualitat que mai acaba dentendre. Lartista ha recordat que moltes vegades el més important a la vida acaba essent all més invisible, all que no es veu. Per mi és una contradicció molt interessant, perqu la nostra vida pot ser molt material, per al capdavall all que angoixa o alegra són coses immaterials com lamor o lodi, ha dit.Montserrat com a lloc mgic Sobre Montserrat, Jaume Plensa ha dit que hi hagi o no un monestir, hi ha llocs al món que tenen una energia estranya o misteriosa. No importa de quina religió siguis, per aquí hi ha alguna cosa que tatrapa, i aix és molt excitant per a mi. El creador també ha recordat amb enyorana que quan era petit visitava sovint Montserrat amb el seu pare. Lartista també ha reflexionat sobre lelitisme del món de lart i el fet que shagi anat distanciat de la gent. Lestudi et protegeix, tembolcalla, per quan surts fora i installes la teva obra en llocs que no estan pensats per acollir art, sestableix una relació interessant amb un públic que dentrada no esperava veure lobra. Saprn molt observant, ha afegit. Plensa també ha parlat sobre la seva tria per la figura femenina en la seva obra. Sempre he pensat que la memria és femenina. I el futur també. La dona és qui engendra el futur, ha destacat. En aquest escenari, lhome és simplement un accident simptic, ha matisat. Per aquesta raó, la seva decisió és utilitzar només models femenines joves en edats en qu la bellesa és molt fuga. En els darrers quinze anys ja ha retratat una quarantena de joves, que són com lAnna, una nena de Barcelona. La visita a Montserrat per veure lobra de Jaume Plensa es pot completar amb una exposició grfica de peces de lartista al Museu de Montserrat. Aquesta mostra es podr veure fins el 3 de novembre. Nous projectes arreu del mónLartista no para i aquest any estrenar diverses installacions arreu del món. Entre elles, Plensa nha destacat una a la Haya, una altra davant el Museu de lHermitage de Sant Petersburg i una a Los Angeles, als Estats Units. Plensa també ha parlat duna installació molt gran a laigua que sinaugurar properament a la Ciutat de les Arts de Valncia. Lartista també ha explicat que est a punt de comenar dos projectes més que el mantindran enfeinat almenys per dos anys vista. Es tracta duna installació feta a partir de marbre blanc que es podr veure a lentrada dun museu de Michigan (Estats Units). Laltra ser un cap que fa el senyal del silenci de 22 metres dalada al mig del riu Hudson de Nova York i que sestrenar el setembre del 2020.
