L'escriptora dona veu a humans, dones d'aigua, bolets, cabirols i tempestes a 'Canto jo i la muntanya balla'
ACN
Barcelona.-L'autora Irene Sol (Malla, 1990) escriu a 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama) a través dels ulls d'éssers humans, de dones d'aigua, de fantasmes, bolets, cabirols i de la tempesta que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. En una entrevista a l'ACN, Sol celebra que les paraules permetin parlar des d'aquestes veus tan dispars i encara va més enll: "La literatura amb la seva fora i potncia permet fer ballar muntanyes en un sentit literal i metafric". L'autora volia investigar sobre la idea "de les subjectivitats narratives" i explicar una histria a partir d'aquestes mirades diferents. Sol va guanyar el quart Premi llibres d'Anagrama de novella amb aquest llibre, que es publicar prximament la seva versió en castell també per Anagrama.
A 'Canto jo i la muntanya balla', l'autora volia investigar o pensar la idea de la veu i la perspectiva de les subjectivitats narratives i explicar una histria a partir de les mirades i les percepcions d'un seguit de personatges que habiten o passen per un tros de món entre Camprodon i Prats de Molló. Sol no volia que els personatges fossin només humans, sinó "tothom qui hi habita o hi passa" i aix inclou a animals, bolets, una tempesta, fantasmes i també personatges mitolgics de Pirineu com les dones d'aigua. Introduir-se en aquestes diverses veus li va permetre jugar i explorar amb la irreverncia i l'atreviment de posar-se dins de tots aquests personatges: "Té un punt de mgia poder mirar el món dins els ulls d'un cabirol o d'una tempesta".Sol també analitza al llibre el llenguatge i la percepció. "No tots veiem ni entenem el mateix ni som capaos d'explicar el món d'una mateixa manera. El món no és només com els humans el veiem, sinó que tot té moltes capes diferents". En aquest sentit, li interessava repensar la perspectiva i la mirada des d'on generalment s'han explicat histries com les de les dones d'aigua, que "s'explica sempre a partir de la mirada d'homes que s'enamoren d'elles, per elles mai tenen la veu o expliquen la seva prpia histria". Irene Sol també juga amb el catal al llibre amb diferents parlars. A la histria, hi ha dos esdeveniments que detonen el que és la trama de llibre. Primer, en Domnec, un pags poeta, que va morir abatut per un llamp i 20 anys després, el seu fill, l'Hilari, mor en un accident de caa a la muntanya. El llibre no pretén ser una crítica molt directe, assegura, sobre qu fan o deixen de fer els humans i recorda "una cosa fantstica que poden fer les persones que és la creativitat i explicar i inventar histries". Al llibre també hi apareix "les coses terribles" que fan els homes, per no en culpa les persones, sinó que "es fixa amb les coses que passen bones i dolentes, terribles o no a damunt dels territoris i espais". Sol destaca "la violncia cega i sense moral de la naturalesa. Els homes poden fer coses terribles, per la naturalesa sense una intenció concreta, també". Ha posat l'exemple d'un personatge que mor per un llamp que li cau a sobre. "La fora i la brutalitat de la naturalesa no entén de termes sobre qu és just o injust, per en aquesta mateixa violncia o agressivitat pot ser optimista perqu a la primavera apareixeran els brots verds i tot tirar endavant". En el procés creatiu, l'escriptora té una estructura al cap de qu vol explicar i a nivell literari busca molta documentació i trepitja el terreny fent entrevistes i coneixent els llocs dels que vol parlar. Premi llibres d'AnagramaEl llibre 'Canto jo i la muntanya balla' d'Irene Sol va guanyar el quart Premi llibres d'Anagrama de novella. El jurat va destacar "l'energia desbordant i encomanadissa de la novella, la bellesa d'una prosa vitalista i plena de textures i un joc amb els punts de vista que llisca amb tota naturalitat". Sol ha publicat la novella 'Els dics' (L'Altra Editorial), premi Documenta 2017; el recull de poemes 'Bstia' (Galera edicions), premi Amadeu Oller 2012, i la seva traducció a l'angls, 'Beast' (Shearman Books, 2017).
