Publicado 4/10/2019 18:37:58CET

AMPLIACIÓ:Impulsen els primers grups de la sanitat pública a Catalunya per acompanyar les mares a deixar de donar el pit

Són un espai de trobada per compartir dubtes d'un procés tan natural com el deslletament però que no està exempt de contradiccions i neguits

ACN

Barcelona.-"En el meu cas, la lactància va ser molt còmoda i en gaudia molt. Però un dia la vaig portar a la guarderia i no em va demanar el pit i vaig pensar que aquell era el moment perfecte [per al deslletament]. És un dol que s'aproxima i no saps quan arribarà". Així recorda l'Elena com va deixar de donar el pit a la seva filla, Mia, quan estava a punt de fer dos anys. Aquest procés absolutament tan natural i compartit per totes les mares i famílies no està lliure de dubtes, neguits, contradiccions i, fins i tot, de culpa. Davant d'aquesta realitat, l'Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa dos grups innovadors de suport al deslletament respectuós, els primers que s'han creat a Catalunya, i que s'ofereixen als CAP Manso i Numància, de Barcelona. "Es parla molt més de començar la lactància i mantenir-la, però no tant de què ens passa a les dones quan volem fer un 'destete' dirigit per nosaltres, quan l'infant no està en aquest punt però nosaltres sí", explica Sònia Garcia, llevadora i impulsora d'aquests grups.

La iniciativa per acompanyar en el deslletament va sorgir d'una necessitat detectada en els grups de suport a la lactància materna dels CAP. "Parlava amb mares i famílies que tenien dubtes i dificultats per trobar referents de deslletament en els grups d'inici o de manteniment de la lactància. I també connectava amb elles per la meva experiència pròpia", afirma Sònia Garcia, llevadora al CAP Manso i facilitadora del Grup de Suport a la Lactància de l'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Esquerra de l'ICS, per parlar d'aquesta iniciativa en el marc de la celebració a Europa de la Setmana Mundial de la Lactància Materna. "Hi ha una dificultat emocional davant d'aquesta etapa; senten culpa i una ambivalència entre el que vol la mare i el que pot ser millor per a l'infant", diu Garcia. L'objectiu dels grups de suport al deslletament és oferir a les famílies amb lactants de més de sis mesos un espai segur per compartir emocions, dubtes i neguits. La regulació de la lactància, la conciliació amb la feina remunerada o lactància en tàndem, quan una mare que dona el pit es torna a quedar embarassada, són alguns dels temes que comparteixen. Els grups de suport van començar a funcionar a principis d'any, després d'algunes proves pilot, i hi han participat un centenar de persones. La majoria són mares però també, parelles i infants "i, fins i tot, alguna cangur", afegeix aquesta llevadora. La decisió implica tota la família i per això la intervenció de les parelles és molt important per acompanyar la mare en aquest procés. "Som parts actives tothom", subratlla. Ajuda mútua sense receptes concretes"Hi ha mares que comencen per deslletar a les nits; altres ho fan de manera total, perquè ja ha arribat el seu moment. Depèn. De vegades busquen receptes concretes, però hi ha moltes maneres. En el grup es posen sobre la taula i elles agafen les que senten que els poden anar bé. Es tracta de trobar ajuda mútua", diu la llevadora. Elena, una de les mares que va participar en un dels grups de suport al deslletament, explica com va començar el procés: "Vaig començar a no gaudir tant de donar-li el pit; a veure que volia posar-me roba sense pensar que hauria de treure la teta fàcilment en algun moment. Vaig explicar a la nena que els pits volien dormir a la nit i ella al principi plorava una mica, però més per frustració de no tenir el que volia. Em vaig sentir malament, però després em vaig preguntar per què m'havia de sentir així". Segons Garcia, el deslletament natural es pot donar entre els dos i els set anys. Des de les institucions sanitàries, es recomana sis mesos de lactància materna exclusiva i combinada amb alimentació complementària fins als 2 anys o fins que la mare i l'infant en tinguin ganes. "Aquesta és la teoria però a la pràctica hi ha molts altres factors, com la feina, la família, els recursos o la pressió social", ressalta. Necessitats i culpaEls múltiples beneficis de la lactància materna han estat demostrats de forma robusta, com per exemple que donar el pit redueix el risc de patir càncer de mama. Però cada família és un cas singular i ha d'identificar les seves necessitats i viure el procés sense patiment.García reconeix "una autoexigència" per part de la mare que dona el pit. "Intentem arribar a llocs que de vegades no ens són genuïns, per exemple, als sis mesos de lactància exclusiva. Ens anem posant reptes que de vegades són molt exigents i no ens cuiden. Hi ha dones que els és molt fàcil la lactància i en gaudeixen molt i altres que se'ls fa molt difícil i ho estan passant malament però senten que han de continuar perquè altres ho fan o pel que es diu", reflexiona. Hi coincideix Elena: "Al llarg de la maternitat, la culpa és gegant. Si no la sents tu sola, que la sents, te la posarà l'entorn i la societat. Si dones molt el pit, et recriminen per què ho fas, que l'estàs mal acostumant. Si no li dones prou, pensen 'pobra bebè, ho necessita'". "Després, quan la nena demana el pit amb tota la seva energia, t'omples de dubtes i de preguntes", recorda de fa uns mesos. Per a aquesta mare, parlar amb altres famílies i "veure que és molt comú i que no estàs sola, és molt alliberador". Deslletament respectuósEl deslletament respectuós és posar fi a la lactància de manera que no sigui traumàtica ni per a la mare ni per al bebè, tenint en compte els temps i les necessitats de les dues parts. Molt sovint la mare que opta pel deslletament és per motius de salut o de feina, pel final de la baixa maternal, quan se sent desbordada, perquè ho desitja o per qualsevol altre motiu, mentre que l'infant pot necessitar el contacte, l'afecte, el consol i la seguretat que li suposa l'alletament més enllà de l'aspecte nutricional. Aquests grups específics de suport al deslletament s'inscriuen dins els 806 grups de postpart i alletament de l'ICS, que en el darrer any han assistit 10.834 dones que fa poc que han tingut la filla o el fill. També, hi ha 1.537 grups de preparació al naixement, on han participat 17.981 gestants. En total, s'han atès 45.202 gestants el 2019 als ASSIR de l'ICS, de les quals 31.507 han complert la desena setmana d'embaràs i 29.869 han parit. Són els equips de pediatria i de l'ASSIR els qui s'encarreguen de proporcionar la informació sobre la preparació del part i la lactància en espais com ara l'assessorament a la consulta, els grups de preparació al naixement o de suport a la lactància.

Titulars Aldia

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.