Primer ple amb el nou govern de JxCat i ERC i amb crítiques de l'oposició al cartips
ACN
Girona.-Girona ha condemnat la fugida del rei emrit Joan Carles I, acorralat "per les investigacions sobre els orígens de la fortuna acumulada a Sussa", i ha reprovat el govern espanyol i Felip VI per "l'operació clandestina" per facilitar que s'exiliés. Ha estat a través d'una moció presentada per Guanyem Girona i pels dos grups de l'equip de govern, JxCat i ERC. La resta de grups, PSC i Cs, s'hi han abstingut. El text també reclama al Congrés dels Diputats que engeguin una comissió d'investigació i insta la casa reial i la Fundació Princesa de Girona a donar compliment a l'acord del ple del 19 de gener del 2016 que instava a deixar d'utilitzar aquest títol.
El ple de l'Ajuntament de Girona ha aprovat, per majoria absoluta, una moció per condemnar la fugida del rei emrit Joan Carles I. Ha prosperat amb els vots a favors dels nou regidors de JxCat, els quatre d'ERC (les dues formacions de l'equip de govern) i els sis regidors de Guanyem Girona. El text de la moció recull que a principis d'agost es va anunciar que el rei emrit havia abandonat l'estat espanyol "després que se sabés que existien unes investigacions judicials obertes a Sussa per la fortuna acumulada per l'antic cap d'Estat". La moció critica, no només l'actuació, sinó també la complicitat del govern espanyol i de Felip VI a l'hora d'orquestra una "operació clandestina" per facilitar-ne la fugida. "Una operació que la casa reial espanyola i el govern espanyol han reconegut haver pactat i sobre la qual han rebutjat, amb el suport del PP i Vox, donar-ne explicacions al Congrés dels Diputats", critica el text de la moció presentada. També assenyala que durant quinze dies l'Estat va "amagar deliberadament" el destí de Joan Carles I "fins que, finalment, es va saber que actualment viu als Emirats rabs Units".Per aix, el ple de Girona ha acordat condemnar la fugida del rei emrit, reprovar la gestió del govern espanyol amb coordinació amb la casa reial i Felip VI per assegurar la sortida del país i per reclamar als grups del Congrés de Diputats que engeguin una comissió d'investigació per "determinar les responsabilitats de l'executiu i de la casa reial" i per "aclarir si s'hi han destinat diners o recursos públics". Finalment, la moció també recorda l'acord aprovat pel ple municipal del 19 de gener del 2016 que instava la casa reial i la Fundació Princesa de Girona a renunciar a utilitzar el títol amb el nom de la ciutat. I el ple també demana a la Generalitat que expulsi la monarquia de totes les institucions, fundacions i consorcis amb presncia de la monarquia. A l'hora de defensar la moció, el vicealcalde Quim Ayats (en nom d'ERC) ha recordat que la fugida de Joan Carles I implica admetre "sense cap vergonya l'existncia de possibles irregularitats". "Són fets que malauradament no ens sorprenent, ja que la monarquia espanyola s'ha caracteritzat histricament per aquests escndols, per que no sorprengui a la ciutadania no vol dir que no ho haguem de denunciar i fer públic", ha dit Ayats que ha instat la monarquia "a tornar els diners que han obtingut de manera illícita". "Ens trobem davant d'un dels fraus polítics més importants des de la instauració del rgim del 78", ha afirmat el portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas, que ha estat especialment crític amb el fet, un cop descobert que suposadament "es va embutxacar milions d'euros de forma illícita utilitzant una estructura oferta pel mateix Estat", no només no ha donat cap explicació, sinó que "el que ha fet és marxar i fugir de la justícia". "Aix no es pot acceptar, i no es pot acceptar que el govern espanyol no només ho accepti, sinó que a més ho pacti i ho defensi", ha afegit. Lluís Martí, en nom de Junts per Catalunya, ha estat crític amb la institució de la monarquia i la inviolabilitat del rei: "Que no estigui subjecte a cap responsabilitat ja és el súmmum del tracte desigual i discriminatori". "Quan el rei deixa de ser-ho, que es pretengui que continu sent inviolable, que el govern de l'Estat n'empari la fugida a l'estranger i que els constitucionals impedeixin la creació d'una comissió d'investigació és un escndol que els hi hauria de fer caure la cara de vergonya, sempre que en tinguessin", ha dit. PSC i Cs s'abstenenTant el PSC com Cs s'hi han abstingut. Quim Ruhí (PSC) ho ha argumentat perqu considera que la moció "no porta enlloc més que a la confrontació política". I una confrontació, apunta, "estril" perqu sobrepassa les competncies del ple municipal. "S'allunya dels problemes de la ciutat, ara els nostres esforos s'han de centrar en lluitar contra la pandmia i la reconstrucció econmica i social", ha afegit. El portaveu de Cs, Daniel Pamplona, ha afirmat que el seu grup ser "el primer" en criticar una evasió de la justícia per puntualitza que, en aquest cas, no hi ha cap procediment judicial obert contra el rei emrit. I també ha acusat els partits independentistes d'actuar amb hipocresia condemnant la fugida de Joan Carles I i, per contra, no criticar que Carles Puigdemont marxés a Blgica "amagat al maleter d'un cotxe i amb una causa ja oberta". Primer ple del nou governEl d'aquest dilluns ha estat el primer ple amb el nou govern de JxCat i ERC. Els partits de l'oposició han criticat l'organització del cartips i han preguntat, sobretot, sobre si l'entrada d'ERC al govern suposava un increment en la despesa. L'equip de govern ha concretat que el cartips preveia quatre dedicacions exclusives (de les quals fins ara només se'n feia ús de dos) i dues de parcials (fins ara ocupada només per un regidor). Ara, s'ampliaran al que preveia el cartips per no representa, han concretat, un increment en all pressupostat en aquest apartat. Al ple, l'Ajuntament de Girona ha explicat un acord al qual han arribat amb els sindicats per regular la implantació del teletreball al consistori. Aquest document, acordat entre les dues parts en la Mesa de Negociació, defineix les condicions i els requeriments del treball a distncia. El pla ha estat aprovat amb els vots a favor de Junts per Catalunya, Guanyem Girona, PSC i ERC, i l'abstenció del grup de Cs. Un cop resolta la tramitació administrativa corresponent, comenar a aplicar-se. "És un reglament revisable que pot evolucionar en el futur. Creiem que és un bon punt de partida per avanar en una millora pels treballadors i treballadores municipals que, per les característiques del seu lloc de treball, s'hi podran acollir. Des del govern creiem que el teletreball té uns avantatges que hem de saber aprofitar, i per aix hem decidit ser capdavanters en l'elaboració d'un reglament per aplicar-lo", ha afirmat la tinenta d'alcaldia i regidora d'Hisenda i Rgim Interior de l'Ajuntament de Girona, M. ngels Planas.El 'Pla d'implantació del teletreball a l'Ajuntament de Girona' té per objectiu fomentar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar; afavorir la flexibilitat i autonomia del personal; fomentar el model organitzatiu d'administració electrnica i l'optimització de recursos i, alhora, garantir la qualitat i la quantitat dels serveis i ser el marc de treball en casos d'emergncia com va ser el confinament decretat per evitar la propagació de la covid-19.El document exposa que l'accés al teletreball és voluntari, a sollicitud dels treballadors municipals, i que es podran realitzar fins a 10 dies de teletreball al mes, amb flexibilitat en casos excepcionals que es valoraran a la Comissió Paritria d'interpretació del conveni. Els caps d'rea, servei o secció i els directors d'equipaments podran realitzar mxim 4 jornades de treball remot al mes. En cas d'una situació d'emergncia o confinament, es podr autoritzar aquest mtode de treball per més dies.També s'estipula que hi ha d'haver unes franges mínimes obligatries de treball que impliquen que el treballador ha d'estar connectat per poder contactar amb la resta de l'equip de treball. L'establiment del teletreball ser acordat pel cap d'rea o mxim responsable i el treballador, i estar subjecta a una avaluació continua per determinar el compliment dels objectius i les condicions. En la resolució de la petició de teletreball, es tindr en compte la conciliació de la vida personal, laboral i familiar. A més, caldr realitzar una formació específica en matria de ciberseguretat i protecció de dades i en matria de prevenció de riscos laborals. També caldr omplir un qüestionari per a l'avaluació de l'espai destinat a teletreballar, el qual haur de complir tot un seguit de requisits en matria de seguretat i salut laboral.
