El Saló del Còmic repassa la trajectòria de l'històric dibuixant, que celebra aquest 2018 els 60 anys de les primeres vinyetes dels cèlebres i matussers detectius
ACN
Barcelona.-Un incombustible Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936), ha estat un dels convidats d'honor en la 36a edició del Saló del Còmic de Barcelona. Aquest dissabte a la tarda ha repassat part de la seva trajectòria com a dibuixant, coincidint que enguany es commemora el 60 aniversari de la publicació de les primeres vinyetes dels seus personatges més cèlebres: els agents secrets 'Mortadel·lo i Filemó'. "Veient que la cosa va en augment enlloc de disminuir i que hi ha més més interès, estic ja pensant en l'àlbum que faré per commemorar el 100 aniversari. Serà la òstia", ha dit amb gran espontaneïtat i sentit de l'humor, arrencant els aplaudiments del públic. Un dels grans seguidors de l'obra del dibuixant, l'actor Carlos Areces, ha fet de mestre de cerimònies de la trobada, i ha assenyalat que calcula que Ibáñez ha dibuixat durant la seva carrera "entre 40.000 i 50.000 pàgines" d'historietes.
El passat 20 de gener els agents especials més famosos de la T.I.A. (sigles de Tècnics d'Investigació Aeroterràquia) van complir 60 anys, temps suficient per convertir-se en els personatges de còmic predilectes de moltes generacions a l'estat espanyol. Però una de les sorpreses de la trobada d'aquesta tarda ha estat descobrir que, originàriament, els desastrosos detectius no tenien aquests aspecte: Filemó tenia cabells i en Mortadel·lo era un nan sense ulleres que treia les seves disfresses dins un barret. De fet, Ibáñez havia tapat el primer aspecte dels personatges amb retalls on havia dibuixat a sobre els tres i l'aparença que ara tots coneixem: Filemó calb i Mortadel·lo alt i espigat i amb unes enormes ulleres de cul de got.La troballa dels dibuixos l'havia fet el mateix Areces fa uns anys quan va visitar Ediciones B. "A banda de dominar això del llapis del paper, també tenia mestria amb la tisora, podria haver estat una bona modista", ha reblat Ibáñez. D'aquí al darrer àlbum que ja ha sortit a la llum, un especial sobre el Mundial de Rússia de Futbol 2018. "I això que ni entenc ni m'agrada el futbol", ha indicat el dibuixant, que amb 82 anys acabats de fer no té pensat ni jubilar-se ell ni que es retirin els seus personatges."La tarda que em posi a dibuixar una pàgina i no em surtin les idees i em costi, i si a l'endemà em segueixi costant, llavors serà quan agafi els meus llibres de la biblioteca, les pàgines els meus llapis, encendré un misto i tot a fer punyetes", ha comentat. "Però, aquest dia encara no ha arribat, així que teniu Mortadel·lo per estona; per desgràcia vostra", ha afegit.Del procés creatiu, assegura que el que menys li costa és crear nous personatges. "En una tarda en puc fer 28", ha dit sense cap mirament. El que sí troba "espantós" és crear la història i avançar. "Mai m'han vingut a veure les 'muses' a xiuxiuejar-me a l'orella. És mentida", indica. "A més, em demanarien drets d'autor", ha prosseguit en to humorístic.Del primer dibuix que va publicar sent un vailet –un indi pel qual va guanyar un 'duro' amb el qual va menjar tota la família durant una setmana-, fins ara, han passat moltes històries i personatges, com 'El botones Sacarino', els veïns de '13 Rue del Percebe' o 'Pepe Gotera y Otilio'. També moments marcats per la censura, i algun capítol "d'autocensura". El que més recorda, quan va dedicar un especial al exmagnat de la construcció, alcalde de Marbella i antic president de l'Atlético de Madrid, Jesús Gil. "Anava per la pàgina 43 d'un total de 44, i va i el paio es mor", ha relatat. Com que li sabia greu publicar una obra humorística d'una persona que acabava de morir, va decidir tornar a tapar -amb un retall de paper i dibuixant a sobre- el rostre del personatge i li va canviar les faccions. Tal com va fer 60 anys enrere en els dibuixos "embrionaris" de 'Mortadel·lo i Filemó'.
