Publicado 08/05/2019 16:02CET

AMPLIACIÓ:Foment demanar una moratria en la implantació obligatria del registre d'hores dels treballadors

La patronal detecta un "repunt" dels ERO durant el primer trimestre per no creu que es confirmi un canvi de tendncia

ACN

Barcelona.-Foment del Treball ha anunciat aquest dimecres que demanar una moratria en la implantació obligatria del registre d'hores a les empreses que ha d'entrar en vigor a partir del 12 de maig a l'espera de "més certesa jurídica". El director de relacions laborals i afers socials de Foment, Javier Ibars, i la presidenta de la Comissió Laboral i de Recursos Humans de la patronal, María Ángeles Tejada, han criticat la nova mesura que va aprovar el govern espanyol fa uns dos mesos i consideren que perjudicar petites i mitjanes empreses. D'altra banda, Ibars i Tejada han presentat el darrer Informe del Mercat de Treball i la Negociació Collectiva, que recull un "repunt" dels ERO a Catalunya, fins als 105 en el primer trimestre davant els 89 del mateix període del 2018-, tot i que per al director de relacions laborals i afers socials de Foment no creu que es confirmi un canvi de tendncia en relació als altres anys, ja que els expedients registren continuen caient des del 2013.

Ibars ha explicat que recentment es va reunir, juntament amb la CEOE, amb representants del govern espanyol i de la Inspecció de Treball, entre d'altres, perqu les empreses que no tinguin a punt el sistema de control horari en les properes setmanes o mesos per demostrin que hi estan treballant no siguin sancionades o "hi hagi certa benevolncia". Aix, segons el director de relacions laborals i afers socials de Foment, és una prova que la prpia administració reconeix que no té clar com aplicar la nova normativa i que s'ha fet d'una "manera precipitada".Ibars ha assenyalat que la nova normativa causa "neguit" entre els empresaris i ha afegit que hi ha casuístiques de cada una dels llocs de treball, en especial les del sector de la nova economia, que per ara no fan viable la seva implantació. En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Laboral i de Recursos Humans de la patronal, María Ángeles Tejada, ha comentat que l'objectiu ha de ser "treballar per objectius, que t'agradi la feina i que estigui ben retribuda" i ha criticat la "rigidesa del nou sistema". "No sembla que hagi de ser la millor fórmula, el control horari en la indústria hi ha estat des de sempre", ha continuat Tejada, que també ha insistit en el "cost suplementari" que suposar la implantació d'aquest control i que moltes companyies no poden fer front a la despesa que suposar.D'altra banda, Javier Ibars ha descartat que hi hagi un canvi de tendncia en els Expedients de Regulació d'Ocupació tot i el "repunt" que hi ha hagut entre gener i mar d'aquest any, amb 105 casos davant els 87 de l'any passat durant el mateix període. Segons ha dit, aquest augment "no és significatiu" i ha atribut la sensació a un major nombre de casos als darrers expedients d'empreses amb "molt de renom", en referncia a Caixabank i el que pugui presentar Nissan, que sumats superen els 2.500 treballadors. En els darrers anys, el nombre d'ERO mostra una tendncia clara a la baixa des del 2012, quan se'n van registrar 5.669 i va anar disminuint fins als 269 del 2018.En relació als expedients de regulació, ha demanat recuperar els incentius, actualment suprimits des del 2013, per a empresaris i treballadors si s'optava per a la suspensió temporal de contractes i reduccions de jornades amb l'objectiu que les empreses no hagin d'aplicar solucions més drstiques com un expedient d'extinció dels contractes. "Quan una empresa fa un expedient és perqu té una situació econmica molt delicada", ha indicat Ibars, que ha recordat que aleshores les empreses disposaven d'unes bonificacions del 50% en les cotitzacions durant 240 dies com a mxim durant el període de l'ERO i els treballadors podrien percebre l'atur o el salari de la companyia, en funció de l'acord.Quant a l'Informe del Mercat Laboral i la Negociació Collectiva, l'estudi conclou que l'índex de conflictivitat laboral va créixer del 13,40% al 2017 al 22,90% al 2018, tot i que des de Foment es percep com un "tema conjuntural" i no com un canvi de tendncia. En total, es van registrar 108 vagues durant l'any passat, tres menys que el 2017, per les jornades perdudes es van enfilar un 151,90% (110.272 jornades més) i el nombre de participants un 105,65% més (+28.053).Propostes de Foment al nou govern espanyolIbars i Tejada han aprofitat la presentació de l'informe per traslladar una srie de propostes al nou govern després de les eleccions del passat 28 d'abril en matria laboral, com la contractació i les negociacions collectives. Així, per exemple, reclama que els expedients de regulació es deixin en mans de l'empresari i no dels tribunals o limitar l'actual "excés de documentació" quan es presenten els ERO i "l'intervencionisme de l'autoritat laboral i de la Inspecció de Treball".Així mateix, els empresaris demanen que es recuperin els contractes de treball temporals per al llanament d'una nova activitat empresarial, que s'augmenti la durada d'obra i servei actualment fins als tres anys- perqu la durada d'un projecte pot ser "incerta" o l'elimiinació del concepte "indemnització" en els contractes temporals en considerar que un cop extingits no es vulneren els drets del treballador ni se l'ha acomiadat.Entre altres propostes, moltes d'elles recurrents de la patronal, hi ha potenciació de les fórmules de flexibilitat interna quant a la modificació de les condicions de treball o mobilitat funcional o geogrfica; la reducció de les cotitzacions per generar més ocupació i reduir costos o la regulació del dret de vaga, respectant aquest dret per també amb "límits i garanties". Així mateix, també s'han mostrat partidaris de la renovació i actualització dels convenis adaptant-los a la realitat actual o endurir les mesures contra l'absentisme laboral, que segons Ibars, s'ha convertit en "inassumible i inacceptable al nostre país". En aquest sentit, ha recordat que durant la crisi es va reduir drsticament per que s'ha tornat a disparar en els darrers temps. Per a les baixes de curta durada, ha afegit que per a l'empresari és "difícil de comprovar" si és que no es tracta d'un accident patit a la feina i han suggerit l'eliminació de l'obligatorietat a fer-se crrec del pagament de la prestació del quart al 15 dia de baixa.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés