S'inicia amb una denúncia de Cs on alertava que vuit treballadors de la Brigada Municipal van participar en les tasques
ACN
Girona.-La Fiscalia de Girona ha demanat al jutjat d'instrucció 1 de Blanes que investigui l'alcalde d'aquest municipi de la Selva, Mario Ros (PSC), per un suposat delicte de malversació de recursos públics. S'ha iniciat arran d'una denúncia de Cs centrada en la collocació de la pancarta a favor dels polítics presos a la faana del consistori. El partit, que té representació al consistori, denuncia que vuit treballadors de la Brigada Municipal van treballar en la collocació d'una estructura al segon pis el 20 de setembre del 2018 durant la jornada laboral i que s'haurien gastat uns 332,35 euros. El portaveu a Blanes, Sergio Atalaya, ha recordat que la pancarta va ser motiu de controvrsia després que la robessin dos cops de la faana i ha acusat l'alcalde de "vulnerar" el principi de neutralitat d'un Ajuntament.
Cs celebra que la Fiscalia hagi decidit obrir diligncies prvies i enviar-les al jutjat d'instrucció 1 de Blanes (Selva) perqu investigui l'alcalde d'aquesta localitat, Mario Ros (PSC), per un suposat delicte de malversació de recursos públics. El portaveu de la formació a Blanes, Sergio Atalaya, va presentar la denúncia el 4 de desembre del 2018 i divendres passat va rebre la notificació on es deia que la Fiscalia l'admetia a trmit i ho enviava al jutjat d'instrucció. Atalaya ho ha donat a conixer aquest dimarts a Girona acompanyat del diputat de la formació Héctor Amelló. El partit considera que l'alcalde hauria coms un delicte de malversació de fons per ordenar la installació de la pancarta el 20 de setembre del 2018 en compliment d'una moció municipal aprovada uns mesos abans. Segons exposen a la denúncia, vuit operaris de la Brigada Municipal van treballar en la installació d'una plataforma per penjar la bandera el segon pis amb l'ajuda d'una plataforma elevadora i durant la seva jornada laboral. A més a més, xifren el cost del material de 332,75 cntims, una informació que han obtingut, segons Atalaya després de demanar-ho als tcnics municipals.El portaveu municipal del grup ha recordat que la installació de la pancarta ja va ser motiu de controvrsia quan uns desconeguts la van robar el 13 de setembre de l'any passat . Seguidament, el consistori la va reposar i el 15 de setembre algú la va tornar a sostreure. Finalment, el consistori va decidir posar-la a un lloc de més difícil accés al segon pis el 20 de setembre, moment en qu Cs situa el delicte de malversació de fons.El partit considera que amb aquesta actuació l'alcalde "vulnera" el principi de neutralitat de la institució malgrat ser el mxim responsable que ha de vetllar per aquest compliment. I l'acusen d'haver usat recursos públics amb una actuació que "no és d'inters públic" sinó que respon a un "inters privat d'un sector ideolgic" determinat. D'altra banda, en l'escrit de la denúncia assenyalen que una moció "no pot tenir el valor de derogar el principi d'objectivitat i neutralitat que ja de presidir l'actuació de les administracions públiques" i que els ajuntaments no poden emparar-se en la llibertat d'expressió com sí passa amb els ciutadans. Demanaran la retirada de la pancartaAtalaya també ha explicat que properament presentaran una instncia al consistori perqu es retiri la pancarta durant el període electoral. Segons el portaveu, ja s'ha demanat en diferents ocasions de forma verbal en juntes de portaveus per ara ho faran de forma oficial amb un escrit. "Volem unes eleccions lliures i el senyor Ros ja no té excusa per no retirar la pancarta de forma definitiva", ha reblat el portaveu de Cs. I ha afegit que si el govern de Sánchez permet unes eleccions "amb institucions inundades de propaganda" s'estar davant una "cessió vergonyosa" a l'independentisme. Per la seva banda, el diputat Héctor Amelló ha lamentat que la subdelegació del govern espanyol a Girona no hagi actuat amb més diligncia en altres casos de pancartes com ara a Figueres, Lloret de Mar i Girona i que el partit seguir denunciant aquells casos d'institucions que "es posen al servei de separatisme amb fins ideolgics" per aconseguir unes "institucions neutrals".
